dilluns, de novembre 06, 2006

Potser que ens hi posem

En pocs dies s’acumulen les males notícies pel medi ambient. En realitat no son novetats, tant sols es confirma allò que ja sabem, encara que alguns s’entestin en negar les evidències.

D’una banda, es va fer públic l’informe encarregat per les autoritats britàniques i que advertia de l’impacte ambiental i econòmic de l’escalfament global que està provocant l’activitat humana al nostre planeta. Poc desprès es va conèixer una investigació que alerta sobre la desaparició de les espècies marines en menys de 50 anys. La causa és, naturalment, la sobreexplotació dels mars. Finalment l’Organització Meteorològica Mundial acaba d’informar que els nivells atmosfèrics de gasos hivernacle han arribat a un nou rècord.

De vegades donen ganes de cridar: “Ep! Que els científics ja han fet la seva feina! Ja estem tots avisats i sabem el que ens ve al damunt! Ara toca a la societat fer alguna cosa!!

Però el cas és que fer, el que es diu fer, no es fa gaire res.

Per exemple, Espanya es va allunyant progressivament del compliment dels protocols de Kioto. I no passa res. La majoria de nosaltres ens indignem durant una estona, però prendre mesures per estalviar energia? Per generar menys gasos contaminants? Per mantenir un medi ambient net? Sobre el paper tots hi estem disposats, però a l’hora de la veritat, aquestes mesures costen un esforç o diners. I per petit que sigui l’esforç o la despesa, resulta molt més ràpid dir-se que total no servirà de res, que els polítics ja faran alguna cosa o que els científics ja trobaran la manera de solventar-ho.

Doncs, aquesta vegada no. Som com nens malcriats que viuen per sobre de les seves capacitats i incapaços d’anar al lavabo si no és en cotxe. Que per no avorrir-nos construïm pistes amb neu artificial a ran de mar i, a sobre, en mega-complexos en zones amb dèficit d’aigua. Que no dubtem en fer desaparèixer zones verdes per tal de poder construir més xalets.

Oh, si!, quan ho fan els altres ens indignem, però si xalet és el nostre xalet, sempre tenim un motiu per justificar-ho. El nostre dret a l’oci és sagrat, que per això treballem tot l’any. I ja que podem pagar-ho, doncs gastem tota l’aigua que calgui i posarem l’aire condicionat a deu graus durant l’estiu i la calefacció a trenta graus durant l’hivern.

Doncs això ja no s’aguanta gaire més. Cal fer alguna cosa i el que sigui costarà diners. No en abstracte, sinó diners de la nostra butxaca. Millor anar-se fent a la idea, perquè com més triguem a començar, més car ens sortirà.

Als estats Units ja han tingut el Katrina i uns quants huracans més. La factura que paguen pels seus efectes és real i la causa és l’activitat humana. Aquí al Mediterrani no tenim huracans, però tindrem llevantades cada vegada més fortes per tardor i sequeres més extremes a l’estiu. Tot això costarà molts calers, que haurem de pagar en forma d’impostos o de la pròpia butxaca quan ens toqui directament. Desprès li donarem la culpa al govern o a la mala sort, però part de la responsabilitat és nostre, per limitar-nos a esperar que algú faci alguna cosa mentre nosaltres no fem res.

Desprès de tot, tampoc és tant difícil. Si es pensa una mica com reduir el consum energètic d’una casa, de seguida t’adones que n’hi ha mil maneres. Per exemple usar bombetes de baix consum. Si, si, sabeu de que parlo i es venen a la mateixa botiga que les normals, però certament son més cares. A la llarga sortiran més econòmiques, però qui pensa a llarg termini? O potser fer servir el transport públic. Però és clar, és incòmode i no em deixa exactament on vull anar. A més, hauria de caminar una mica! Impensable. Millor m’engreixo i desprès ja em gastaré els calers al gimnàs o fent règim.

Certament les coses som més complicades i caldrà replantejar moltes activitats. Això també costarà diners. Perquè no és pot dir simplement: aquesta empresa contamina, per tant la tanquem. Hi ha famílies que depenen d’aquestes activitats i cal oferir altres sortides laborals. De nou, més diners i més esforços.

I tot això és molt difícil. A la propaganda de la pel·lícula de l’Al Gore “Una verdad incómoda” ho descriu molt clarament: “És difícil fer entendre a algú alguna cosa, quan el seu salari depèn de que no ho entengui”.

Tot plegat és com si en un edifici sonessin les alarmés d’incendi, però ningú fes res per sortir ni per apagar el foc. Doncs sembla que aquesta vegada si que hi ha motiu d’alarma. És complicat i requereix esforços, però potser que ens comencem a moure. Tant a nivell global com individual. No fer res serà molt pitjor.

21 comentaris :

Anònim ha dit...

Em quedo amb el tema transport públic, que és interessant. Sovint, quan dic que vaig a Barcelona amb tren, la gent se'm mira amb cara estranya. Per aquí, poca gent va a Barcelona amb tren. La seva raó és que en tren es triga hora i mitja (una mitjana de dues hores si has d'esperar el tren) i en cotxe una hora. Però jo no hi aniria de cap altra forma que no fos en tren.

D'altra banda, però, visc "a pagès", amb el que cada dia agafo el cotxe per anar a treballar. I no només això, sinó que a casa hi ha un cotxe per persona i cada persona va sola, amb el cotxe, a treballar. Això sí, jo sempre intento evitar les hores punta, així no em poso dels nervis (i també gasto una mica menys de gasolina).

Però, per altra banda, quan vaig a la ciutat deixo el cotxe als afores i vaig a peu. Però, i sobretot en els pobles petits, conec a gent que agafen el cotxe per anar a comprar el pa... quan en un poble petit no haurien de caminar ni mig kilòmetre entre anar i tornar!

Són problemes de difícil solució, aquests... i jo només m'he posat en el tema transport...

Dan ha dit...

Certament no es fàcil Lluna, perque no es tracta de parar el nostre sistema de vida. Cal adaptar-lo a la sostenibilitat (pobre paraula, de tant usarla perdra el sentit), i això vol dir cotxes més eficients, xarxas de transport public més racionals, i també actitud una mica compromesa per part nostra. Sols es tractaria de ser raonables, però aquest sembla que es un valor a la baixa.

nimue ha dit...

doncs sí, tens raó, això ja no s'aguanta. Personalment faig el que crec que he de fer per posar el meu granet d'arena però tot això ja pren unes dimensions que se'ns escapen de les mans.

Pd40 ha dit...

Dan, tens raó amb el que dius. Malauradament, crec que tot això qui realment ho pagarà serà la gent del 3r món (els pobres en general). No els podem demanar que tanquin l'aire condicionat i vagin en transport públic, però en rebran les conseqüències. I quan allà on són ja no es pugui viure què faran si no anar al primer món a buscar-se la vida? L'informe Stern parlava de més de 200 milions de refugiats. On creus que aniran? Nosaltres podem ajudar en la part que ens toca, però els grans problemes necessiten solucions globals (tots els països han d'estar d'acord i fer-ho complir), i per això cal que els polítics prenguin consciència del problema ecològic. Però clar, no és un lobby potent ni dóna diners pels partits.

Joana ha dit...

Tinc un amic, de molts i molts anys, amb el que sovint parlem de Medi Ambient, de l'escalfament global i als dos, ens ha fet certa gràcia aquest documental, que ja avanço anirem a veure, dic que ens ha fet gràcia perquè els dos fà anys i panys que parlem d'aquest problema i no ens han pagat, ni ens ha calgut, per fer cap estudi.
Quan varen fer l'autopista de Mataró a Palafolls, els dos varem estar en contra del traçat, conrreus i pagesia és varen veure afectats de manera bestial.
Curiós que un ex president dels poderossos eeuu, sigui el que faci el documental, son el primer país en emissió de gassos i no signen cap conveni per reduir els mateixos.
Esperem que més gent es sensibilitzi amb aquest tema, problema de tots els que residim a la terra.
Petonet.

Dan ha dit...

Hola Nimue. Si que la cosa creix, per això tambe hauria de crèixer la quantitat de gent mentalitzada que posa granets de sorra.

pd40. El terecer mon es (com sempre) el mes perjudicat. Nosaltres varem enmerdar el planeta per poder creixenr i ara els hi diem que ells no ho facin. pero es que si ho fan, adue! De maenra que caldra posar-se les piles a buscar alternatives viables economicament. El que no pot anar es l'ecologisme separat de l'economia.

Joana! Ei! que no va ser president. El pobre sols era (com diu amb humor) el "futur president". En tot cas, el paper dels EEUU es vital en tot aixo, ens agradi o no.

omalaled ha dit...

Estic d'acord amb tú, però només en part ... i mira que soc un maniàtic-estalviador d'energia i aigua. Pero hem de picar una mica de peus a terra. A la major part d'empreses tenen la llum encesa dia i nit i no s'aprofita la llum solar. A la RENFE he vist moltes vegades els trens buits (sense servei) ambles llums dels vagons enceses i amb l'aire acondicionat a tota castanya. Al metro tenen monitors de televisió encesos tot el dia bombardejant-nos publicitat ...

No hi ha cultura d'estalvi. No es promocionen ni obliguen a posar plaques solars per tenir aigua calenta per les cases ni estalvi d'aigua per les cisternas reaprofitant-la de la rentadora i les dutxes.

Sents aquell polític que agafa un helicòpter per anar a sopar al restaurant del Ferran Adrià ... I la veritat, per quatre bombetes que tenim a casa que encenem potser un parell d'hores un s'ho acava plantejant. Hauríem de tenir dades reals de el que es gasta a les nostres llars i del que es gasta a les empreses. Que no vol dir que no ho haguem de fer, però siguem realistes: no trobes?

Dan ha dit...

Omalaled, la questio es que una cosa no treu l'altre. Pero fins que no hi hagi una cosnciencia general d'estalvi energetic, les empreses no es mouran. La clau es la cultura de l'estalvi, o millor de la razionalitat. Tampoc cal anar escanyats per estalviar una mica d'energia. Simplement es tracta de no despilfarrar o d'optimitzar. Començar a nivell local es el cami per presionar a nivell global, no?

Higgins ha dit...

Estic d'acord amb el que dius. Si partim del fet que l'esser humà és egoïsta per naturalesa, el problema és de difícil solució. Qui està acostumat a cremar combustible fòssil per anar a comprar el pa i desprès paga un gimnàs perque es troba gras difícilment canviarà. A més a més t'ho justificarà dient que treballa molt, està molt estressat, ha de pagar una hipoteca i no li ve de de gust caminar. Es el capitalisme, la forma de vida de la societat occidental que ara s'està implantant a la Xina(!) on la indústria creix incontroladament a costa del medi ambient. La Mare Natura es sàvia i intenta equilibrar els canvis que l'home produeix amb la seva activitat, però ja hem arribat a una situació límit. Aixó no aguantarà gaire més. No és catastrofisme, sino pur realisme.

Cal una revolució, un canvi radical en la concepció de la societat, una millora (urgent) de la xarxa de transports públics, impartir asignatures d'aquests temes (sostenibilitat) als nens des de que son petits (això crec que ja es fa, però un curs al final de la ESO), més recursos per investigació en energies netes _fusió_ i renovables, .....

I com que nosaltres sols no podem canviar el mon, apliquem la dita "actúa localment, pensa globalment". Farem el que podrem.

Una salutació.

omalaled ha dit...

Sí, Dan, és clar que cal que comencem per nosaltres mateixos, els últims de la cadena. Però fixa't: ara vindrà Nadal. Calulem la quantitat de bombetes que lluiran tota la nit a tot els carrers? Seran de baix consum? Les llums d'alguns grans magatzems perquè es vegi bé que estan de rebaixes, les podrem comptar? Aquí es on dic que ens prenen el pel.

Alerta que no estic parlant de coses necessàries o que poden ser raonables, sinò el "despilfarro" a l'engròs.

És un problema quan nosaltres volem fer les coses bé i els que estan a dalt no hi fan res. I lo que es més fotut: moltes grans empreses que llencen l'energia (RENFE i TMB per començar) al cap i a la fi nosaltres pagarem la seva factura, doncs està cobrada en el preu del producte.

D'altrabanda, el higgins té raó en la part on afirma que els transports públics han de millorar un munt.

No em maliterpretis: jo estic amb tú en que les coses han de canviar i podem fer les coses molt bé, però si els nostres polítics no es mouen no ens servirà de res. Ho sento no m'en refio ... sóc molt pessimista amb ells, i no té res a veure amb el tripartit ni amb el ConfidencialCat :-)

omalaled ha dit...

Per cert, Dan, aquí hi ha un home que pensa igual que tú, però que és més reivindicatiu.

Salut!

Higgins ha dit...

Per al.lusions:
Omalaled, dius en un comentari anterior "el higgins té raó en la part on afirma que els transports públics han de millorar un munt". Crec que no és just que diguis això, perque els altres arguments que vaig citar _societat, educació, investigació_ són també correctes. Potser la paraula "revolució" és una mica radical, però només vol fer èmfasi en que cal un canvi i que s'ha de fer ja. Esperem que no sigui massa tard.

Salut! :-)

Dan ha dit...

Jo tampoc men refio ni un pel dels politics omalaled. Potser es un problema moral. Si jo cumpleixo amb la meva part de responabilitat puc exigir als que gestionen la societat que també ho facin. Si tan sols ens queixem sense fer res, simplement es dira que la societat no considera un tema important el medi ambient.
A més, aquestes actituds s'encomanen. Per exemple, si la majoria de la gent tingues en compte l'impacte ambiental a l'hora de comprar un cotxe, això faria que les empreses fessin cotxes menys agressius amb el medi. Si sols ho diem sense fer res, doncs res es mourà.
En tot cas estem d'acord en que cal moure les coses.

Higgins, la clau es el que dius. Que l'esser huma es egoista. Potser ara començarem a fer alguna cosa ja que l'informe britanic ha calculat el preu de no fer res. Surt mes a compte fer alguna cosa. La clau es trobar la manera de suanyar caers amb el medi ambient. Vull dir que les empreses no faran res per amor a l'art, pero si obtenen un benefici es mouran com el que mes.
Les apelacions a la raó, malhauradament, no solen tenir molt exit. Caldra provocar el canvi d'una manera més emocional.

omalaled ha dit...

Ah!, ho sento. No volia dir que tinguessis o no raó en la resta de les coses. El que passa és que parles des de l'egoïsme de les persones fins el capitalisme. Ufff, massa coses de cop.

No crec que el capitalisme en sí sigui el culpable. La solució radical seria: parem la producció. Si a tú et dugiessin que no tindries res mes per molt més que treballessis no estaries d'acord. Hem de continuar a la civilització, però el que falla es el "despilfarro", no el capitalisme en sí. Fins i tot els aborígens d'Australia van extingir un au que no podia volar ... i aquests no eren capitalistes ... bé, no sé qué eren :-)

És un tema llarg i espinós i alguns (jo no) t'acussarien fins i tot d'anar en contra de les llibertats individuals i coses per l'estil. Estem massa acostumats a viure despilfarrant. És necessari un canvi social, però no depen de la política econòmica, sino de la bona voluntat dels dirigents. Estem en mans moooolt dolentes.

I com és llarg de parlar només he agafat amb el que estava absolutament d'acord. Algun dia en Dan ens convida a fer unes birres i ho solucionem, oi Dan?

Salut!

omalaled ha dit...

Ai!, Dan, te m'has colat :-) L'anterior comentari anava pel higgins

Dan ha dit...

Les birres quan volgueu. Sols cal especificar dia i hora i arreglem el món.

Martí Cabré ha dit...

Centpeus,

em vas deixar fa uns dies un comentari en l'article que vaig fer sobre en
Richard Dawkins. Això m'ha permès conèixer el teu fabulós bloc, que he
acabat afegint al meu rss.

Trobo que té una qualitat excel·lent i no em canso de recomanar-lo.

No te'n cansis. Bona feina!

Dan ha dit...

Ei martí! Gracies, home.

Joana ha dit...

Aiisss Dan, lo fotut és que se que va ser Vice, va estar un lapsusss!, deu ser l'edat...

Canal Solidari ha dit...

Al repàs de la blogosfera de Canal Solidari s'hi comenta aquest post:

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=7663

Altres notícies sobre el tema a Canal Solidari:

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=7667

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=7645

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. El problema és que fa anys i panys que tothom en parla de la degradació del medi ambient i de l'amenaça del canvi climàtic. Però a l'hora de la veritat, ningú fa res. Bé, més aviat, tothom fa un munt de coses per agreujar el problema: fer més km en cotxe, instal·lar l'aire condicionat, gastar més aigua, agafar l'avió cada dos per tres....