Acupuntura

De vegades et trobes que vols treure l’aigua clara d’alguna cosa i no hi ha manera. És un sentiment irritant, perquè sempre tenim la idea que si un tema s’estudia a fons al final en surt la llum. Però el cas és que no sempre és així. I a mi això em passa amb algunes de les anomenades “teràpies alternatives” i molt en particular amb l’acupuntura.

L’acupuntura és una de les tècniques més conegudes de la medicina tradicional xinesa que consisteix en la inserció d’agulles en determinats punts del cos per tractar determinades dolences. Ja se que aquesta és una explicació molt simple, però és que en general, amb les medicines alternatives costa moltíssim discriminar entre el que es diu que es fa i el que realment es fa.

I l’acupuntura no és una excepció. Es diu que amb les agulles es tracta de “restablir un equilibri en el sistema energètic vital de l’organisme viu que flueix per catorze meridians”, i aquí ja comencen els problemes. Perquè no se d’on han tret això d’un equilibri energètic, no se de quina “energia” parlen, no se que són aquests meridians i no comprenc com una agulla pot fer res per alterar l’equilibri. Del que no hi ha dubte és que claven les agulles.

Però que no ho entengui no vol dir que no sigui cert. Moltes vegades hi ha realitats valuoses ocultes sota paraules obscures o sense gaire sentit. Després de tot aquestes teràpies es van desenvolupar en èpoques en que els coneixements de la fisiologia eren molt pobres. És possible que donessin explicacions absurdes, però raonables per aquells temps, a fenòmens que són reals.

De manera que el més simple és, com sempre, fer estudis comparatius. S’agafa un grup de pacients i els tractem de manera convencional i a un altre grup els tractem amb acupuntura. I comparem quin grup millora més. D’aquesta manera podrem decidir si hi ha alguna cosa útil, o en tot cas millor que les que ja tenim o simplement son creences antigues sense gaire valor.

Però les coses no són senzilles. Quan es miren els resultats d’aquests estudis segueixes sense entendre gaire res. N’hi ha que diuen que és fantàstica, però també ni ha que diuen que no serveix de res i finalment altres troben que si que fa, però que fa poc...

En general s’observen algunes tendències. Els estudis fets a països orientals acostumen a observar resultats molt millors que els fets en països occidentals. Potser fa trampa algú? De fet, no hi ha motius per sospitar “a priori” de l'honestedat dels investigadors. És molt més plausible que el component cultural sigui més important del que es pensa. I això val tant pels malalts com pels metges.

Si els pacients creuen que el tractament serà útil, segurament es sentiran millor. És el conegut efecte placebo. I a una societat on l’acupuntura té molta tradició és fàcil esperar un poderós efecte placebo amb la seva teràpia, mentre que en indrets on es veu més aviat com una curiositat aquest efecte potser no es donarà.

I el mateix passa amb el metge. Si ell creu en l’acupuntura, fàcilment interpretarà com millores coses que un altre metge podria ignorar. O al revés, un metge escèptic considerarà una petita millora prou poc important com per tenir-la en consideració. Ningú fa trampa a propòsit, però inconscientment es dona un resultat esbiaixat.

Tant sols un estudi em va cridar l’atenció. El resultat que van obtenir era que efectivament observaven millores en els pacients tractats amb acupuntura... però que el benefici l’obtenien igual encara que no punxessin en els punts indicats per la tradició. Potser la punxada allibera algun mediador que ajuda a combatre el dolor? No és impossible, però el cas és que encara no està clar.

Si més no, l’acupuntura, si es fa bé, no té contraindicacions i és compatible amb teràpies convencionals. De fet, el principal problema amb les teràpies alternatives és que hi ha pacients que abandonen tractaments molt més eficaços buscant curacions miraculoses.

De manera que al final no en trec l’aigua clara. Per ara em quedo amb la sospita que l’acupuntura si que té alguna base, tot i que dubto molt que tingui res a veure amb els “equilibris energètics vitals dels organismes vius”. I és que, ben mirat, aquesta és una frase que no vol dir gaire res.