L'Atracció fatal del plegamans

Molts insectes tenen tot un seguit de llegendes al seu voltant que els fan aparèixer de manera més o menys simpàtica als nostres ulls. Però un dels més espectaculars és, sens dubte, la mantis religiosa, que també és coneix com plegamans.

I no és sense motiu. Com podria passar desapercebuda una espècie en que les femelles es cruspeixen als mascles desprès de la còpula? Naturalment aquest comportament s’ha mistificat i interpretat sempre des d’un punt de vista molt esbiaixat. La dona devoradora d’homes, l’irresistible atracció pel sexe fins i tot encara que comporti la mort... Molts tòpics humans que, naturalment no tenen res a veure amb el que realment fan les mantis.

Les mantis són realment unes feres en el món dels insectes. Es camuflen perfectament, resten immòbils fins que passa algun insecte a prop, i aleshores en un moviment quasi instantani el capturen amb les dues potes davanteres. I immediatament comencen a menjar-se’l, sense prendre's la molèstia de rematar la presa.

I no tant sols insectes. També poden capturar petits amfibis, rèptils i fins ocells! A més tenen molta gana, en realitat són útils en un jardí per mantenir la població d’insectes relativament controlada.

I si mirem el cap de prop, ens adonem que tenen dos grans ulls, hipnòtics encara que semblen guenyos, i tres petits ulls més entre mig, disposats en triangle. Els ulls grans són compostos, com els habituals en insectes i permeten veure en color i enfocar molt bé. Els ulls petits, en canvi, sols discriminen llum i foscor.

Però el més espectacular és evidentment el comportament durant la còpula. I aquí cal matisar que hi ha moltes espècies de mantis i que també hi ha molts tipus de comportaments diferents. El procés s’inicia quan les femelles comencen a generar una feromona per atraure als mascles, que són comparativament més petits. Desprès hi ha un ritual en que es toquen les antenes i fan una mena de dansa, però que pot variar d’uns tipus a altres.

I desprès té lloc la còpula. I aquí és on hi ha el merder. En general s’exagera una mica el que passa, i les femelles no devoren al mascle en acabar a no ser que estiguin realment afamades. Sembla que aquest comportament és més freqüent en animals en captivitat. En tot cas, de vegades si que se'l mengen.

Però realment no és desprès de la còpula. Normalment és durant. I hi ha alguna espècie de mantis en que si que ho fa quasi sempre. Exactament el que fa la femella és arrencar el cap del mascle, menjar-se'l… i continuar durant unes quantes hores copulant amb la resta del cos del pobre mascle. I encara més. Si no decapita al mascle, la fecundació difícilment té lloc. Sembla que els mascles tenen vies nervioses inhibidores que si no es tallen (literalment) bloquegen la copulació.

Dura vida la dels mascles de mantis. Si amb el sexe, la primera vegada ja vas prou nerviós, la perspectiva que t’arrenquin el cap a mossegades ha de ser realment com per bloquejar qualsevol estímul.

Cosa que fa pensar que les feromones de les femelles de mantis han de ser realment irresistibles!