Un fòssil al mig del carrer

Quan ens parlen de fòssils vivents, de seguida pensem en algun animal amb aparença estranya que es pugui emparentar amb alguns ossos petrificats dels que es poden veure als museus. Però les coses no sempre són així. Un dels fòssils vivents més quotidians el podem trobar pels carrers de moltes ciutats. A Barcelona, per exemple, n’hi ha vuit a la Via Augusta i molta gent hi passa pel davant diàriament sense parar-hi esment. El motiu és que no es tracta d’un animal, sinó d’un arbre. Son els Ginkgos!

Aquests arbres, (Ginkgo biloba) són efectivament fòssils vivents. S’han trobat fòssils de Ginkgo del període permià, fa 270 milions d’anys. Durant un temps van ser abundants arreu de l’hemisferi nord, però mica a mica van anar desapareixent, fins que van quedar reduïts a unes poblacions per Xina. Allà van adquirir l’status d’arbre sagrat, com si fos un equivalent als xipresos dels nostres cementiris, i van començar a cultivar-lo.

Resulta molt fàcil reconèixer un Ginkgo, per la forma de les fulles. Al principi semblen les agulles d’un pi, però desprès s’obre en dos lòbuls molt característics (d’aquí el nom de Ginkgo biloba).

I aquesta espècie és tant antiga que ja no està emparentada amb cap altre arbre viu. A l’hora de fer la classificació, són els únics del gènere Ginkgo, que a l’hora és l’únic gènere de la família de les Ginkgoàcies, que a l’hora és l’única família de l’ordre de les Ginkgoals, que és l’únic ordre de la classe Ginkgoospida, que finalment és l'única classe de la divisió Ginkgophyta.

Potser per estar tant poc emparentat amb altres arbres, del Ginkgo se’n obtenen diferents extractes amb propietats medicinals. Aquí, com sempre es barreja la realitat amb la ficció i cal anar amb compte. Perquè sembla que tot el que provingui d’un Ginkgo ha de ser saludable. S’han descrit efectes per potenciar la memòria, per lluitar contra l’Alzheimer, activitats antioxidants, energètiques, afrodisíaques, antiinflamatòries... Algunes d’aquestes característiques estan plenament demostrades, altres sembla que si, però encara cal demostrar-ho definitivament, altres sembla que no i que tant sols serien un efecte placebo, i altres ja s’ha vist clarament que no són certes, però tant se val! ho venen igualment.

I una altra peculiaritat és que si trobeu Ginkgos plantats en algun carrer o jardí, podeu estar segurs que són mascles. Els ginkgos són plantes dioiques. Això vol dir que hi ha plantes amb flors mascles i altres amb flors femelles. Però el fruit del Ginkgo, que el fan les femelles, quan cau es podreix molt de pressa i fa molta pudor. Per tant, únicament es planten peus mascles pels jardins.

Segurament això és una de les claus de la seva supervivència com espècie. Els herbívors no hi tenen massa tirada a menjar-se aquests fruits.

Per tant, quan topeu amb un Ginkgo, recordeu que fa milions d’anys potser els dinosaures es protegien de la calor a l’ombra d’aquelles mateixes fulles bilobulades!