Un museu "peculiar"

Miro la web d’un nou museu que estan a punt d’inaugurar als Estats Units (on si no?)i en la descripció d’una de les sales, llegeixo: “La Bíblia és certa. No hi ha cap dubte sobre això! Pau va explicar la paraula de Deu i tot aquell que rebutgi la seva historia, incloent els sis dies de la Creació i el diluvi de Noè, és voluntàriament ignorant”.

Comencem bé. Tot un exemple de raonament i mentalitat oberta que, de ben segur despertarà la curiositat per conèixer més coses en els nens. Un pressupost de 25 milions de dòlars dedicats al Creacionisme, amb sales acollidores, diorames amb escenes del Gènesi, explicacions de com el Gran Canyó del Colorado és el resultat del Diluvi Universal i una maqueta que “demostra” que totes les espècies animals podien caber dins l’Arca de Noè.

També hi ha Adam i Eva animatrònics disposats, això si, de manera que la seva nuesa no ofengui les criatures que passin per allà. Potser un xai col·locat adequadament permetrà tapar parts inconvenients. (No se en què estaria pensant Deu quan ens va donar el sexe i el va fer tant divertit.)

I m’imagino que arreu es podrà respirar el missatge subtil (o no) que recorda que la ciència no té totes les respostes, però que la Bíblia si que les té. I que si no estan clares, ells s’ofereixen a interpretar la paraula de Deu, de manera que tot encaixi correctament.

Per tot hi ha una explicació. Que s’han trobat restes fossilitzades d’homínids? Ni parlar-ne: Eren humans malalts o deformes. A més, els dinosaures van coexistir amb els humans. De fet, va ser el pecat original d’Adam qui va tornar dolent al Tiranosaure rex. De nou ens presenten un Deu generós i compassiu. Si fas una mossegada a una poma jo et deixo anar un Tiranosaure, per dolent!

En realitat el que es defensa en aquestes instal·lacions és simplement el deixar de pensar. Perquè investigar res, si la Bíblia ja té les respostes?

Com sempre, el problema està en aplicar un plantejament molt curiós. Primer es disposa de les respostes, això és, la Bíblia. I desprès es busquen dades que corroborin allò que es dona per cert. Les dades que no encaixin han de ser falses o malinterpretades, perquè ells ja saben les respostes.

És clar, la ciència actua d’una manera diferent: primer cal aconseguir les dades i desprès s’intenta, a partir de les dades, obtenir les respostes. Però això és un mètode llarg, subjecte a errors i que sempre et deixa amb més preguntes per respondre. A més, mai pots estar completament segur de tenir la veritat absoluta. Potser demà apareixerà una nova dada que tirarà tota una gran teoria pel terra. És molt més còmode la posició dels creacionistes. Si apareix alguna dada que no quadra, simplement s'ignora o es tergiversa. Desprès de tot, ells ja es consideren en possessió de la veritat.

I costa de rebatre les seves afirmacions, perquè per tot tenen una explicació. Bàsicament totes les coses bones que hi ha al món les va fer Deu. Totes les dolentes són culpa dels pecats dels homes. Punt i final.

De vegades em sap greu ser bel·ligerant contra aquestes idees. Sempre he cregut que totes les creences són respectables (bé, gairebé totes) encara que no les comparteixis. Però quan en nom d'una determinada fe es fomenten coses que estic raonablement convençut que son falses i que promouen actituds que porten a una paràlisi intelectual gairebé medieval, no puc evitar revoltar-me. Una postura sovint inútil, perquè si algú comença dient que dos més dos són cinc perquè Deu li ho ha dit, doncs poc pots discutir.

Un cop més cal recordar que el missatge evangèlic, i el de moltes altres religions, pot ser una excel.lent guia ètica i moral i fins i tot social (i tant de bo molts dels que el defensen aferrissadament en fessin cas a la vida real). Però no és una guia de zoologia, ni botànica ni física ni res que tingui a veure amb el marc d'actuaciò de la ciència.

Algú va dir: “Tenir fe és creure en una cosa que saps que no és veritat”. Segurament és una exageració, però quan sento els raonaments dels creacionistes penso que, en alguns casos, la frase no va desencaminada.