Aigua a Mart?

L’exploració de Mart està resultant un pou de sorpreses, cada una més excitant que l’anterior. La NASA acaba d’anunciar que ha trobat dades que indiquen la presència d’aigua líquida a la superfície del planeta en temps molt recents.

Això és tremendament important, ja que l’aigua representa per nosaltres una de les claus de la vida. Tant de la que pugui existir allà, i que representaria el somni de qualsevol biòleg, com de la que podem portar nosaltres a l’hora de colonitzar el planeta veí.

De totes maneres, cal anar amb peus de plom abans de deixar-se portar per l’entusiasme. Contra el que diuen molts diaris, la NASA no ha trobat aigua líquida, el que ha trobat són indicacions que suggereixen que fa pocs anys va circular aigua líquida per la superfície. La diferència és molt important. El que tenen en realitat són unes imatges en les que es veuen clarament les marques del que podria ser una torrentera. L’important és que en unes imatges obtingudes sis anys abans, aquestes marques no hi eren. Per tant, no parlem de milers d’anys, sinó d’alguna cosa que va passar fa molt poc temps.

L’aigua ja no hi és, però això és normal. La feble atmosfera de Mart fa que bulli gairebé immediatament, encara que la temperatura sigui molt baixa.

De totes maneres, encara que el fluir de l’aigua sigui l’explicació més plausible, no cal descartar altres causes. En paraules d’un dels científics de la NASA, el grau de certesa que tenen es alt, però no extremadament alt. Ja se sap que mai està de més ser previngut.

El que passa és que això obre altres preguntes: Si aquelles marques les ha originat l’aigua, d’on provenia? És aigua subterrània que per algun motiu ha aflorat? Hi ha aigua a pocs metres de la superfície en aquella zona? Per quin motiu s’ha produït l’aflorament?

L’important, de totes maneres, és que ara es disposa de tecnologia per anar i esbrinar-ho. Diguem que és un tema que podem resoldre i no limitar-nos a especular. Però això comporta algun problema. Imaginem que hi ha aigua líquida en aquella zona. Això la convertiria en l’indret conegut on és més probable trobar vida extraterrestre. Tal com passa a la Terra, és possible que alguns organismes microscòpics creixin al voltant de la zona humida. Naturalment podria ser una vida completament diferent a la de la Terra i que no tingui res a veure amb l’aigua, però per algun lloc cal començar. En tot cas, posats a buscar vida, sempre és millor fer-ho prop de l’aigua.

Si fos així, quina mena de vida seria? Quin metabolisme tindria? Les molècules que la composen serien semblants a les nostres? Serien molt diferents? En realitat podríem assistir al naixement d’una nova ciència que fins ara sols és teòrica. L’exobiologia o biologia extraterrestre.

Però com estudiar-ho? Perquè el simple fet d’anar-hi implica un terrible risc de contaminació. I amb això parlo de contaminar l’ecosistema marcià amb microorganismes de la Terra. Seria dramàtic que el féssim fos contaminar, i potser exterminar, la primera mostra de vida extraterrestre. I aquest no és un risc teòric, sinó molt real.

Per tant, de nou caldrà treballar amb robots, que poden ser esterilitzats amb molta més eficàcia. De fet, hi ha previstes missions enfocades a buscar formes de vida fent servir robots que es llençarien cap el 2009. La zona on ha aparegut la marca de l’aigua seria un excel·lent indret on buscar.

Curiosament la zona s’anomena Terra sirenum. Potser sigui un bon presagi. Qui sap si allà hi trobarem les primeres sirenes marcianes.