dijous, de maig 11, 2006

País de porcs

El porc és un animal del que se n’aprofita tot, tot i tot. Fins i tot els excrements resulten ser un excel·lent adob pels camps de conreu. No contenen productes de síntesi química, és una bona manera de tornar els nutrients, principalment nitrogen, al medi ambient i els genera la pròpia explotació agrària. Però des de fa uns anys s’ha generat un bon problema justament amb aquests excrements. Són els purins.

Avui ja s’associa purins amb greus problemes de contaminació, sobretot de l’aigua. I certament, és per culpa dels purins que molts aqüífers s’han contaminat. Però el problema no és exactament que els purins siguin contaminants. És, simplement, un problema de quantitat. Al nostre país es generen moltíssims més purins dels que es poden fer servir com adob.

El que passa és que el sistema de producció de porcs ha anat canviant amb el temps. Ara ja hi ha enormes explotacions intensives per engreixar milers de porcs. Oblideu la imatge d’uns porquets passejant per un tancat entre gallines i oques. Son plantes industrials amb els animals ben estabulats, alimentats amb pinsos, amb cicles de llum/foscor controlats i aprofitant al màxim tot l’espai. Els ramaders no són rucs i, com és natural, intenten obtenir el màxim de benefici.

Però aquestes instal·lacions generen unes quantitats de purins fabuloses. Uns purins que no poden ser absorbits per la demanda d’adobs. I aquests purins son molt rics en nitrats, que si es filtren al terra, acaben arribant als aqüífers subterranis i contaminant l’aigua de manera que deixa de ser apta pel consum humà. De fet, aquests nitrats són la principal causa de contaminació de l’aigua al nostre país.

Els excedents de purins s’emmagatzemen en unes basses impermeables fins que s’hi troba un ús. Però això únicament retarda el problema. En realitat si que hi ha tractaments pels purins. Es pot obtenir biogàs, es poden tractar per eliminar el nitrogen i recuperar-lo en forma de mineral, es poden deshidratar per facilitar-ne el transport, es poden fer servir per obtenir energia. Hi ha moltes solucions tècniques, però el seu cost és alt. I el problema està en qui ho paga.

Hi ha qui opina que “qui genera la contaminació ha de pagar la neteja”. Però altres creuen que és part del procés d’obtenció del producte i per tant, els consumidors son els que han d’assumir els costos.

A més, hi ha un problema de mala imatge que va adquirint la ramaderia que segurament no és del tot just. Tots els sectors generen una o altra contaminació. Associar granges amb contaminació és simplificar massa les coses.

Però el model de producció porcina té sorpreses inesperades. Molts dels porcs que hi ha a les granges d’aquí son, en realitat, provinents d’altres països. Holanda per exemple és un gran client. De manera que hi ha moltes empreses que el que fan no és producció de porcs, sinó simplement “engreix” de porcs. Els holandesos paguen perquè els porcs s’engreixin aquí. Després se'ls emporten i aprofiten la carn per ells. Els purins, i el problema que comporta, ens el quedem nosaltres.

El problema dels purins cal resoldre’l aviat. Penseu que per recuperar un aqüífer contaminat per nitrats, calen entre 30 i 40 anys. I potser aniria bé una mica d’imaginació. Desprès de tot, els purins poden ser una font de problemes o un recurs aprofitable.

És una cosa per recordar mentre mengi un bon plat de pernil amb pa amb tomàquet.

10 comentaris :

Joana ha dit...

D'aquest tema he llegit alguna cosa, no entenc el motiu que un problema, entre tants ho se, tan seriós, no s'hi possin més mitjans i fores per buscar una solució.
I si les administracions, junt amb els productors/es i els consumidors/es fer un esforç conjunt?, potser sería menys car i és evident que a la llarga tots/es en sortim beneficiats.
De totes maneres, ja m'empipa ja, ser el "forat dels purins" dels holandesos...
Per cert... jo els dissabtes el pa amb pernil, si soc a casa, no el perdono!.
Un petó.

Dhamma ha dit...

I no s'on exportables els purins? Segur que hi ha molts països amb manca d'adob.

Anònim ha dit...

Joana. La discusio es sobre qui ho paga. Si algu guanya diners a base de contaminar els aquifers, no li tocaria pagar a ell? pero a la societat li interessa una ramaderia forta, potser val la pena que ho paguem entre tots?
Dissabte? pa amb tomaquet? Pernil? Tu si que en saps!!

dhamma. El problema es que no surt a compte. Els surt molt mes barat portar sacs de abonos quimics. Per tant no es fa.

Cosespetites ha dit...

Crec que arribarà un moment, possiblement a curt termini, que, amb el preu del petroli disparat, ja no serà tan car utilitzar el fems, i el que sigui, per a produir energia. Tot arribarà. Això o la desaparició de la nostra civilització (que ja li estaria bé al planeta).

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

I really enjoyed looking at your site, I found it very helpful indeed, keep up the good work.
»

Anònim ha dit...

This site is one of the best I have ever seen, wish I had one like this.
»

Gerard ha dit...

Hola,
sóc un estudiant de 2n d'ESO, i he hagut de fer una ampliació sobre el tema de la contaminació, i dono les gràcies al Centpeus per aquesta entreda que m'ha ajudat molt en el treball.