dimarts, de novembre 13, 2007

Penjant a la fresca.

En la vida de tot home abans o després arriba un moment impactant, marcat per un dolor intens, punyent, colpidor. A més, sempre arriba sense avisar, sense temps per preparar-te. Encara que, com et pots preparar per una cosa així? Durant uns instants et veus incapaç de pensar res, amb tots els circuits del dolor totalment saturats. És una situació que les dones difícilment poden arribar comprendre. Amb molta freqüència succeeix a l’escola, al pati, jugant a futbol. Algú xuta amb força i tot seguit algú altre experimenta, sobtadament, l’indescriptible dolor de rebre un cop de pilota als testicles.

A partir d’aquell instant comprens el que vol dir ser vulnerable.

Quan hi penses t’adones que en cap cas va haver un Creador Intel·ligent que ens dissenyés tal com som. Qui podia haver dissenyat un sistema tant incòmode i exposat per fabricar cèl·lules germinals? Les dones, les femelles dels mamífers en general, tenen els ovaris a l’interior del cos. Doncs que costava fer que els mascles tinguessin els testicles igualment protegits dins del cos? De fet, un bon dissenyador podia haver ficat també el penis a dins. En el moment que fes falta ja es podria treure, però la resta del temps podia estar a bon resguard.

Si es pensa un moment, t’adones que tots els òrgans els tenim a l’interior de cos, tots tret dels testicles. Això resulta curiós i ha de tenir una explicació. I l’explicació és la temperatura. Resulta que la síntesi d’espermatozoides en els mamífers requereix una temperatura uns pocs graus inferior a la del cos.

En el procés de fabricació d’espermatozoides, una cèl·lula germinal inicial va dividint-se i passant per diferents etapes de maduració. Així tenim espermatogonis, espermatòcits, espermàtides i finalment espermatozoides madurs. Per cada espermatogoni de partida es produeixen seixanta espermatozoides. I com que no es fan d’un en un sinó de molts en molts, al final el ritme de producció és d’uns mil cinc-cents per segon.

Segurament els tòpics sobre les diferencies en l’impuls sexual entre homes i dones tinguin alguna cosa a veure amb aquests números. Ha de ser diferent si el cos et demana buscar un destí a un òvul cada més o fer-ho per a cent milions d’espermatozoides cada dia.

El cas és que, per algun motiu que encara no està massa clar, si la temperatura puja més enllà dels trenta-cinc graus, els espermatòcits no maduren correctament fins espermatozoides i la fertilitat cau en picat. De fet, en molts animals se sap que durant l’estiu la fertilitat dels mascles és menor que en mesos més freds. Curiosament això és degut a la temperatura ambient, però sembla que la llum també té un efecte negatiu sobre la fabricació d’espermatozoides. El que passa és que coincideixen els mesos amb més hores de llum amb la temperatura més elevada.

Però el cas és que cal que la temperatura sigui baixa, per tant la paret de l’escrot és bastant prima, de manera que l’excés de calor pugui sortir fàcilment. I és per això que, en cas de puntada de peu, cop de pilota, o similar, no hi ha músculs al voltant del testicle que puguin presentar resistència a l’impacte com a la resta del cos.

Alguns animals ho tenen una mica millor dissenyat. Els rosegadors (rates, ratolins i similars) tenen els testicles a l’interior del cos i únicament durant l'època en que toca reproduir-se baixen i se situen dins l’escrot. Després, un cop feta la feina els tornen a guardar a dins i, fins la propera! I els més afortunats són els elefants, les balenes i els dofins, que si que els tenen interns.

Hi ha qui ha pensat en dissenyar sistemes anticonceptius a base de roba interior masculina termostatitzada, en plan estufa. Mantenint una temperatura alta es deturaria la síntesi d’espermatozoides sense necessitat de cap fàrmac ni cap intervenció quirúrgica ni res. Com idea té la seva gràcia, però a la pràctica no funcionaria. Primer perquè cal bastant temps de tractament per arribar a l'esterilitat. Calen més de seixanta dies per fabricar un espermatozoide i això vol dir que els primers dies de “calefacció” encara es disposa dels que ja estaven en camí.

A més, quina dona se'n refiaria per molt que li juris que fa mesos que portes el termòstat a quaranta graus, dia i nit?

11 comentaris :

Joana ha dit...

Bueno, crec que ho podem entendre, ni que penso que sovint... en feu un grà massa!.
Amb afecte eehh.
Un petó.

Carquinyol ha dit...

"En la vida de tot home abans o després arriba un moment impactant, marcat per un dolor intens, punyent, colpidor"... coi, pensava que et referies quan se't casca l'ordinador sense avisar o s'acaba la teva sèrie favorita !! ;)

I a mi això de la roba amb termòstat no m'acaba de convèncer, que sóc molt calurós !!

Un post "collonut" ;)

PS: Mentre llegies aquest comentari t'han "birlat" un bolígraf :)

Àlex C. ha dit...

El que m'ha fet més gràcia el alló del Creador Intel·ligent. (jajaja)
Pot ser això s'hauria d'utlilitzar com a prova fefaent contra els "creacionistes" que tan donen la tabarra.

Alasanid ha dit...

"arriba un moment impactant" en això permet-me que discrepi. Acostuma a ser més d'un.

No ho sé és un dolor curiós que no es troba a altres parts externes del cos (no sé si a les internes sí).

EL que també és curiós és que no és instantàni i ràpid i t'inhabilita.

Oriol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laia ha dit...

Ai, mentre llegia pensava que et diria: veus que en són d'intel·ligents els dofins, que tenen els testicles i l'aparell reproductor a l'interior del cos! però te m'has avançat... :P

Com molt bé has dit, jo no m'ho tragaria.. Que després la feina per a ell ja estarà feta, però a la dona encara li queda un suplici!

Dan ha dit...

Joana. Creus que exagerem? Això és que no ens entens ;-)

Carquinyol. Lo de l'ordinador es un altre tipus de dolor. També fot, però menys.

alex. Si un creador ens va fer així, l'haurien de treure del gremi de dissenyadors! :-D

alasanid. Cert. Rarament és un únic cop. I si que inhabilita. Hi ha qui arriba a perdre el coneixement.

laia. Els dofins juguen amb avantatge, que en un medi aquàtic perdre calor és molt més fàcil!!

èlsinor ha dit...

Home, dan, si durant eixos quaranta dies t'ha fet passar de l'aire, segur que sí que es creurà que tens el termòstat corporal no només a quaranta, sinó traient-hi fum i tot!

Dan ha dit...

Segur, elsinor. Però en aquest cas no es la temperatura corporal la que compta :-D

Iñaki ha dit...

Per això ens deien quan eren petits (al menys a mi m`ho deien) de no portar teixans apretats perque llavors després podries tenir problemes d'infertilitat...en el fons quelcom de raó tenien

Dan ha dit...

iñaki: Exactament. Encara que molts confonien esterilitat amb impotència
:-D