dilluns, de novembre 12, 2007

Setmana de la ciència.

Aquest any, la “Setmana de la ciència” té com a motiu estrella el canvi climàtic. És una tria de total actualitat degut a molts fets més o menys mediàtics que han posat en boca de tothom el problema al que ens enfrontem. I això vol dir que durant una setmana tindrem l’oportunitat de sentir parlar a experts en el tema. Però experts de veritat. Climatòlegs, meteoròlegs, físics de fluids...

Val la pena aprofitar-ho, perquè no és freqüent tenir accés directe a la informació per part dels qui la generen. Però ara, almenys durant uns dies, podrem aprendre coses del canvi climàtic, no de boca de periodistes o de tertulians, sinó directament dels científics. I sempre és útil disposar d’aquesta mena d’informació, si més no per evitar que després ens ensarronin amb grans titulars.

Jo vaig tenir la sort d’assistir a la conferència d’inauguració que van donar el Dr. Carles Pedrós-Alió i en Tomàs Molina. I la veritat és que és un plaer quan ensopegues amb persones que parlen de la seva feina, en aquest cas científica, i que ho fan amb claredat i entusiasme. I sempre surts amb alguna idea més clara que abans.

La que més clara em va quedar va ser una frase d’en Tomàs Molina (que he de dir que fa conferències molt més brillants que les seves aparicions a la tele. Potser per disposar de més temps?). El que va venir a dir és: preguntar-se si la Terra és rodona, avui en dia és una pregunta absurda, estúpida. Ja en sabem la resposta i no cal donar-hi més voltes. Igual passa amb si som el centre de l’Univers. També sabem que no i preguntar-s’ho és una ximpleria. Doncs el mateix passa amb el canvi climàtic. Preguntar-se si està tenint lloc un escalfament del planeta per l’acció de l’home també és una pregunta absurda, perquè ara ja sabem que la resposta és afirmativa. Fa vint anys no estava clar, però actualment ja no hi ha cap científic del ram que ho dubti. L’escalfament serà molt gran o menys gran, però hi serà. Tots els models ho preveuen.

De manera que els periodistes o els comunicadors que ho posen en dubte actuen com si posessin en dubte que la Terra és rodona.

També se sap que el fenomen és irreversible al menys pels propers trenta anys. De manera que l’únic que podem fer, que hem de fer, és adaptar-nos i mirar de reduir l’impacte de més enllà de l'any 2030. És una situació semblant a la d’algú a qui li diagnostiquen una malaltia greu. Deixar-se portar pel pànic o la depressió és un comportament poc útil. Abandonar-se, resignar-se i no fer res també és una ximpleria. Començar un tractament, encara que sigui car o dolorós, és l’actitud que ens pot salvar. No és cap garantia, ja ho sabem, però és la millor opció.

I aquesta setmana hi ha un grapat de possibilitats de descobrir coses sobre la magnitud real del problema i les mesures que es poden prendre. I tot vist des de centenars de punts de vista. Una ocasió excel•lent que val la pena aprofitar. Naturalment no tot serà únicament canvi climàtic. Hi haurà actes de tota mena i temàtica, de manera que n’hi ha per triar i remenar.

I, naturalment, aprofito per fer propaganda d’un d’ells. Us recordo que aquest vespre, a les set, presentem a Barcelona el llibre d’aquest blog, “Blocs de Ciència”. Ja sabeu que hi esteu tots convidats.

15 comentaris :

Lluna ha dit...

Que vagi molt bé la presentació! A veure si es queda la sala petita!!!

Carquinyol ha dit...

Si, si,... en Tomàs Molina ho explicarà molt bé, però jo tinc un cosí que diu que ....

;)

Anna ha dit...

La frase d'en Tomàs Molina m'ha fet pensar de nou en una cosa en la que penso sovint: és molt fàcil jutjar les reaccions i la incredulitat de la gent en el passat (per exemple, quan no es creien que la Terra era rodona), però és molt difícil veure les coses clares i saber prendre decisions quan ets tu qui està vivint la "revolució" (en aquest cas, la teoria del canvi climàtic). Jo he de reconèixer (no em pegueu) que segons com encara no les tinc totes! Potser és tanta publicitat mediàtica el que m'escama...

I per altre costat, sort aquesta nit!

sants ha dit...

Allà hi serem!!!! suposo que el post del pernilet se't va occòrrer quan organitzaves el càtering d'avui no? ;D

L'avi de l'H ha dit...

Aquest vespre no hi podré anar, treballo. Molta sort i molta merda, ... ai, aiiiiiiii!!!! perdó, aixó no es pels científics.
Una abraçada

Alasanid ha dit...

Sants espero que la resposta sigui un sí rotund.

PS: En teoria i si i només si els trens van bé i a l'hora hi seré.

Dan ha dit...

Argggg. Ara començo a estar una mica nerviós. A veure com va. Ja us contarem.
Catering? Amb la Plaça Real al costat qui necessita caterings?

annatarambana ha dit...

Molta molta sort! Que et vagi mol ti molt bé! (que segur que si!!! :) )

Explicans-ho!:)))

èlsinor ha dit...

Quan dius que hi haurà científics de veritat, ¿hem d'entendre que no hi heu convidat el cosí de Rajoy? Ni com a animador??

Dan ha dit...

annatarambana. No has vingut! Jo que frissava per conèixer l'artista de la blogosfera :-(
Ha anat molt i molt be

èlsinor. Pobre cosí. Ja ho diuen que tu tries els amics, però la família et toca la que et toca

Dan ha dit...

Doncs ja està. La presentació ha anat força bé. Al menys jo m'ho he passat molt be. El presentador m'ha tirat un munt de floretes (gracies Àngel) i he pogut conèixer uns quants "coneguts virtuals". Ara ja puc posar una cara a en carquinyol, en pd40, o l'alasanid. D'altres ja els coneixia en persona o en foto. També hi havia algú que al final no he sabut qui era (¿?) I un grapat de científics amics que s'han marcat el detall d'acompanyar-nos en la presentació.
A sobre hem pres una mica de cava i després unes cervesetes (això es per fer enveja als que no heu vingut, apa!)
De manera que tot plegat molt rebé.

Anna ha dit...

ooo... quina enveja! jo també els vull veure la cara al carquinyol i al pd40! i a tu!

Àlex C. ha dit...

Home Dan !, em podríes haver presentat a aquests blocaires !!
que jo si que he vingut.
Es clar, com que jo era amic abans que blocaire!, no?
Estaba entre dos aigües, ni era científic, ni tinc encara un bloc.
Grrr.. hauré d'acabar la carrera de Biologia que vaig deixar o bé hauré de començar el meu bloc. Hummm, ja pensaré que faig.
FELICITATS pel llibre.

socjo ha dit...

Jo sóc el/dels que no saps qui sóc/són ;-)

Un xicot alt, amb cabells llargs, que ha comprat el llibre, t'ha felicitat i se n'ha anat corrents, que amb els renfe... havia d'arribar a sopar :-P

Bona presentació i enhorabona pel llibre (a l'autocar he flipat amb el de l'embaràs improbable)

Salut ;-)

Alasanid ha dit...

socjo, jo sí que em vaig fixar en tu, diria...

Jo diria que vaig agafat l'últim i per 2 o 3 minuts.

I sí tembé vaig llegir el de l'embaràs i una mica més i em passo l'estació.

PS: LA presentació va estar molt bé i les paraules del Dr.Messeguer també.