El retorn de Don Quijote

Un asteroide de magnitud considerable impactarà amb la Terra i causarà un cataclisme climàtic que acabarà amb la majoria de les formes de vida. Serà un impacte semblant al que va causar l’extinció dels dinosaures i de moltes altres formes de vida al llarg de l'agitada història del nostre planeta.

Quan passarà això? Doncs sincerament, no en tinc ni idea. Però el que és segur és que, abans o després, passarà.

Hi ha una classificació anomenada “escala de Torí” que dóna idea del perill que correm. L’escala s’aplica als objectes que orbiten prop de la Terra, anomenats NEO (per Near Earth Object) i va des del 0 “probabilitat de col·lisió zero” fins al 10 “Col·lisió segura i amb capacitat per causar un canvi climàtic global”.

Fins ara, el rècord el té des del 2004 un asteroide anomenat “Apophis”, que va arribar a nivell 4 “Encontre proper, probabilitat de col·lisió menor de l’1 %”. Però en tot cas cal tenir clar el que les estadístiques volen dir. Que la probabilitat d'un impacte catastròfic de nivell 10 e consideri menor d'una cada més de cent mil anys no vol dir que no passi demà passat! Simplement vol dir que els astrònoms no ho esperen per d’aquí a deu anys i que els sorprendria que trigués més d’un milió d’anys. Però passarà. Segur.

En realitat, ja hem tingut avisos. El 6 de Juny de 2002, va tenir lloc una explosió aèria de gran potència sobre la Mediterrània. Alguna cosa va esclatar al cel i ara es pensa que va ser fragments d’un meteorit que no s’havia detectat i que va passar a fregar de la Terra. En passar sobre el mar no va deixar cràter i no s’han recollit fragments.

Vàrem tenir sort. Molta sort, per que com apunten alguns, si arriba a passar una mica més cap a l’orient, en plena escalada de tensió entre Pakistan i l’Índia, una explosió de magnitud similar a la d’un giny nuclear podria haver desencadenat una resposta per part de les dos potències, pensant equivocadament que els altres havien començat un atac.

Però en tot cas, que podem fer per estar preparats enfront del billar còsmic al que estem sotmesos? A la pràctica tot depèn de amb quina anticipació es descobreixi l’objecte que s’apropi a la Terra. Ja hi ha catalogats i sota observació un grapat de NEOs i la xarxa d’observació s’hauria d’ampliar. Però imaginem que en detectem un que ve cap a nosaltres.

El primer que pensaríem és de destruir-lo o desviar-lo. Fàcil de dir, però el món real no és Hollywood. No sabem com afectaria una explosió a un objecte d’aquests, No sabem si es trencaria, si es desviaria, no sabem quanta energia caldria aplicar, no sabem durant quant temps ni en quin costat. Tenim moltes teories, però cap dada.

Però això sembla que aviat canviarà. L’Agencia Espacial Europea projecta una missió per fer una prova en un asteroide i veure que passa si hi fem impactar una sonda a alta velocitat. Per això han preparat la Missió “Don Quijote”.

El sistema consta de dues naus. La primera serà un satèl·lit, anomenat “Sancho”, que es posarà en òrbita al voltant de l’asteroide. Així podrà analitzar trajectòries, densitats, composició i tot el que calgui durant un temps. La segona nau, anomenada “Hidalgo” serà la que haurà d’estavellar-se contra la superfície a una velocitat de deu metres per segon. Aleshores, Sancho podrà calcular com es modifica la trajectòria, els fragments que salten i l’efecte que la col·lisió tingui en la dinàmica de l’asteroide. Amb tot això tindrem dades per poder dissenyar estratègies més realistes el dia que facin falta.

És clar, una cosa que cal evitar és que amb aquesta missió no desviéssim l’asteroide o algun dels seus fragments just en direcció a la Terra. Per això cal triar unes dianes que estiguin raonablement lluny del nostre planeta. Ara ja hi ha dos candidats situats confortablement lluny. Els seus noms són 2002 AT4 i 1989 ML. Uns noms molt prosaics per la darrera cavalcada del Caballero de la triste figura.

Suposo que els podrien rebatejar com asteroides “Gigante” i “Molino de viento”. El pobre Don Quijote no es mereixeria menys.