Ni poc ni massa

La vitamina estrella durant l’època de l’embaràs és l’àcid fòlic. És molt normal que a les dones embarassades se’ls receptin dosis suplementàries d'àcid fòlic, i el motiu no és irrellevant. Aquesta vitamina, que també s’anomena Vitamina B9 o vitamina M, resulta particularment important per a un correcte desenvolupament del fetus. I és que està ben establert que un dèficit d’àcid fòlic pot ser motiu d’avortaments i de malformacions en l’espina dorsal, com ara l'espina bífida.

En condicions normals, una dona ha de tenir prou àcid fòlic guardat al fetge com per no tenir problemes, però dietes poc equilibrades, alguns fàrmacs, malalties, alcohol i mil factors més poden fer que els nivells d’àcid fòlic siguin justets. Per això val la pena assegurar-se que no hi ha cap dèficit i prendre suplements.

L’àcid fòlic es troba en molts cereals, de manera que és difícil no ingerir-ne. El que passa és que els problemes que causa el dèficit són molt importants. Aquí no parlem de taques a la pell, o de genives que sagnen i coses que quan es detecten es poden curar prenent la vitamina que falta. Un avortament o una malformació és molt més seriós i irreversible, per tant, alguns països han legislat per tal que la farina destinada al consum humà estigui enriquida en àcid fòlic. Una manera simple d’assegurar que el nombre de dones que presentin un dèficit en aquest compost essencial serà menor.

El cas és que l’estratègia ha donat resultats espectaculars. Per exemple, al Canadà, on s’aplica des de l’any 1998, el nombre de nens nascuts amb espina bífida es va reduir en un 46 %. Això vol dir que cada any neixen uns 200 nens canadencs que viuran vides sense problemes especials i que si no hagués sigut per l’enriquiment de la farina ara tindrien l’espina bífida, amb tot el que això comporta.

I la resta de països que han aplicat la mesura presenten dades semblants. Alguns ho fan obligant per llei i altres (la majoria dels europeus) recomanant als productors de farina que les enriqueixin.

Però hi ha qui no ho veu clar. Aquest any s’estaven plantejant de fer la mesura obligatòria a la Gran Bretanya. Aquesta era la recomanació de molts metges, vistos els resultats al Canadà i Estats Units. Però acaba d'aparèixer publicat un treball que ha sembrat el dubte.

La idea de l’estudi era veure si en pacients amb adenomes, prendre àcid fòlic millorava la progressió de la patologia. Els adenomes colorectals són una mena de pòlips que poden aparèixer al còlon i que poden derivar a càncer de còlon. Un grup de pacients operats per adenomes va rebre un suplement d’àcid fòlic, mentre que un altre grup equivalent va rebre un placebo. I el resultat va ser no sols que no protegia de la reaparició dels adenomes, sinó que els pacients que prenien àcid fòlic tenien un risc més alt.

Això no vol dir, com s’ha suggerit en algun lloc, que l’àcid fòlic causi càncer. Ni molt menys! El que sembla que passa és que si tens un pòlip, la vitamina et sentarà bé a tu, però també al pòlip. Si no tens pòlips, doncs no hi ha cap efecte tòxic, al menys que haguem identificat per ara.

Sobretot hi ha el tema de la dosi. A aquests pacients els van donar dosis altes d’àcid fòlic. Més que el que es dóna durant els embarassos, i molt més del que puguis prendre a partir d’una farina enriquida, de manera que no es pot comparar sense més. Però, per descomptat, és important saber-ho per ajustar correctament les dosis aconsellades.

I és que una quantitat prou alta de qualsevol cosa, per bona que sigui, segur que tindrà efectes dolents. Com molt bé saben els farmacèutics, la diferència entre una cosa saludable i un verí és únicament una qüestió de dosi.