Irradiant el dolor

L’escena l’hem vist en cent pel·lícules d’acció. Els dolents es preparen per assaltar el banc, o la casa d’algú, o l’empresa on es guarda el xip amb el secret tant valuós, o el que sigui. De nit s’apropen, discretament vestits de negre i encaputxats, i el primer que fan és tallar els cables de l’alarma. Així la policia no notarà que s’està cometent un assalt i podran fer la feina tranquil·lament.

En realitat, podrien ser més subtils i modificar el senyal de l’alarma, de manera que si que sonés, però que ho fes com si l’avís provingués d’un altre banc. Aleshores la policia es desplaçaria a l’indret equivocat mentre ells estarien tant tranquils.

I tot això és possible perquè la policia dóna per fet que el problema s’origina a l’indret d’on prové el cable de l’alarma. En realitat no sap el que passa al banc. Únicament sap el que passa amb el cable.

Doncs el nostre cos funciona d’una manera semblant. El nostre cervell no nota el que ens passa pel cos. Únicament nota el que li arriba a través dels nervis. Una informació que normalment, però no sempre, és molt fiable. Un exemple típic és el que es fa servir per explicar com funciona la transmissió nerviosa. Una punxa es clava en un dit, allò fa que unes neurones detectin un dany i enviïn un senyal al cervell que serà interpretat com dolor. Com que el que envia el senyal és el nervi del dit, el que percebem és dolor al dit. Un sistema fàcil i efectiu.

Però de vegades pot enganyar-nos.

Moltes dones quan tenen la regla senten que els fan mal els ronyons. Ja ho se: cada dona i cada regla és un cas particular. Però el mal de ronyons és relativament freqüent. La qüestió és, per quin motiu la regla ha de causar dany als ronyons?

Doncs la resposta és que per cap motiu. De fet, no causa mal als ronyons en absolut. (I ara és quan em diuen: Mira guapo, tu diràs el que vulguis, però a mi em fan mal els ronyons!)

El que passa en realitat amb la dismenorrea (que és el nom per la regla dolorosa) és que és l’úter el que presenta contraccions i genera prostaglandines, unes substàncies relacionades amb la inflamació i el dolor. Aquestes contraccions, si són massa intenses poden afectar el plexe nerviós que innerva, a més de l’úter, la zona lumbar. Exactament la musculatura del final de l’esquena. No els ronyons.

Però el cervell no té manera de saber-ho. El que detecta és que el nervi provinent de la zona lumbar està enviant senyals de dolor i per tant interpreta que tinc mal a l’altura dels ronyons. Que el problema no vingui d’allà no representa cap diferencia pel que fa a la percepció. Aquesta mena de dolor, que no s’origina on sembla que s’origini se'n diu “dolor irradiat”.

Una cosa semblant passa amb els infarts. Un dels símptomes és, a més del dolor al pit, dolor al braç esquerre i fins i tot al coll i la mandíbula. El problema és el mateix. El feix nerviós que s’encarrega de la zona cardíaca, també envia els senyals provinents del braç esquerre. Si l’estímul cardíac és molt intens per l’afecció coronària es pot interpretar el senyal com si vingués del braç.

Ep! I ara que ningú s’atabali amb el dolor aquest. Que normalment si fa mal el braç esquerra el que vol dir és... que t’has fet mal al braç esquerra!

En tot cas, això fa que, de vegades, un massatge o un tractament en una zona del cos pot alleugerir el dolor en una altra zona. Simplement es tracta d'alliberar pressió de l’indret on el nervi està comprimit.

Tot plegat ens recorda que fins i tot el nostre cos forma part del món exterior a la nostra consciencia. Que el notem i el movem només gràcies als senyals que envien els nervis, com si fóssim titellaires mentals. I fins el millor titellaire es pot fer un embolic amb els fils algunes vegades.