Crear vida al laboratori

Diuen que tot allò que sigui tècnicament possible, algú acabarà per fer-ho. Que passi una mica abans o una mica després depèn únicament de l’ambient social on es trobin els investigadors. Per això els grans i nous descobriments acostumen a fer-se als Estats Units, on es valora molt la iniciativa i van i ho fan, mentre els europeus encara estan posant-se d’acord per reunir un comitè per discutir les implicacions del nou pas que potser es podrien plantejar de fer.

En tot cas, actualment vivim el gran moment de la biologia, i un dels passos inevitables està a punt de donar-se. El de crear vida artificial.

Naturalment qui ho vol fer és en Craig Venter, el que va moure el diner privat per seqüenciar el genoma humà, que es va seqüenciar el seu propi ADN, que va reconstruir un virus en el laboratori i que ara vol crear i patentar un organisme nou. En realitat, el que vol fer no és exactament crear vida artificial, però això són detalls tècnics, importants, però menors.

El primer que van fer al seu laboratori va ser mirar de respondre una pregunta directa: Quin és el nombre mínim de gens que necessita un organisme per viure? Per saber la resposta van agafar l’organisme que té el menor genoma conegut i que pot créixer en un medi de cultiu. Aquest és el Mycoplasma genitalium. Un bacteri que creix a les cèl·lules dels conductes respiratoris i genitals dels primats i que viu amb únicament 482 gens. Per fer-nos una idea, els humans en tenim al voltant dels vint-i-cinc mil.

Però podria ser que dels 482 gens del Micoplasma, no tots fossin imprescindibles, de manera que durant un temps van anar agafant cèl·lules d’aquestes i els hi treien un gen particular per veure que passava. En molts casos les cèl·lules morien, però en altres casos, podien sobreviure o fins i tot creixien encara millor, de manera que van concloure que n’hi havia un centenar que no eren absolutament imprescindibles i que amb 382 gens l’organisme podia viure.

El següent pas va ser fabricar un cromosoma que contingués aquests 381 gens (Si, hi ha un gen de diferència. Suposo que després van veure que en podien prescindir). I això ho van fer amb la metodologia que ja tenim a la majoria de laboratoris (però segur que amb molts més calers!).

I finalment van agafar una cèl·lula de Mycoplasma genitalium li van treure els seu material genètic i el van substituir pel nou cromosoma que havien fabricat, amb els 381 gens mínims teòricament per sobreviure. I a veure si la criatura creix, prolifera i es reprodueix.

El cas és que allò ja no és l’organisme original, de manera que calia buscar-li un nom nou, i el van batejar com a Mycoplasma laboratorium. Fins i tot aquells que s’oposen més fermament a aquesta mena de recerca han de reconèixer que el nom està ben trobat.

Però no sols això. La pela és la pela, de manera que ja han presentat la patent per protegir el seu invent. Un organisme al que ja li han buscat també un nom popular. Com que es tracta d’una criatura sintètica l’han batejat amb el nom col·loquial de “Shyntia”.

Falta veure si se’n sortiran, però això quasi és igual. Si fracassen ara es tornarà a intentar de seguida, de manera que la creació d’organismes fets al laboratori està a la cantonada. Amb totes les implicacions ètiques que comporta.

Perquè, no ens enganyem. Molts laboratoris ho fan per guanyar-hi diners. A partir d’aquí, com sempre, el límit el marca únicament la imaginació. Voleu un bacteri que fabriqui petroli? Parlem-ne. Que secreti algun medicament? Cap problema. Que causi una malaltia letal per la que tant sols vosaltres teniu la cura? Sols és qüestió de diners.

Segur que es faran lleis per regular tot això, i també segur que hi haurà paradisos legals on es podrà fer sense que les autoritats s’ho mirin massa.

Es pot criticar en Venter i la seva megalomania. Es pot dir que en realitat no fa res de nou sinó que aprofita material ja existent. Hi haurà qui organitzarà croades integristes per evitar que els humans imitin a Deu. Però l’avenç no es pot aturar i al darrera d’ell segur que n’hi ha molts més intentant-ho. El que no podem deixar de preguntar-nos és si aquest avenç ens portarà en una direcció que ens interessi.

Fa menys d’un segle vàrem alliberar l’immens poder dels àtoms. Ara toca modular la mateixa essència de la vida. Estem aconseguint uns poders inimaginables fa molt poques generacions. Serem prou savis per fer-ne bon ús?