I n’hi ha prou de comparar diferents diaris per comprovar que les prediccions acostumen a ser mútuament incompatibles. I encara pitjor, moltes vegades són simplement absurdes. Una de les meves (àries) per dissabte era: Las penas con pan son menos?, dice un conocido refrán. No se trata de que el dinero todo lo pueda, ni que dé la felicidad de manera espontánea, pero ayuda a vivir más situaciones divertidas, diferentes, variadas... A ti te va bien andar con el bolsillo lleno.
Molt encertat. Crec que diu que si tinc diners estaré millor i estareu d’acord amb mi que per saber això no calia mirar els astres.
Naturalment, els defensors de l’astrologia de seguida diran que el que es publica als diaris no té cap valor. Que no és un estudi acurat i que s’ha de prendre com un entreteniment. Molt bé. No en tinc cap dubte que no té cap valor, encara que aleshores em pregunto per quin motiu els diaris segueixen publicant una secció amb informació manifestament falsa. Posarien també una secció de notícies esportives falses únicament perquè fa gràcia?
De totes maneres, la segona part de la defensa dels astròlegs, la que diu que calen estudis ajustats i complexos per predir el futur d’una persona en funció del moment del naixement hauria de poder-se verificar d’una manera acurada. De vegades posen exemples de dos individus que van néixer al mateix moment i que van viure vides paral·leles com a mostra de l’efecte dels astres. Però en un món amb sis mil milions de persones, segur que hi ha moltes vides paral·leles, i també segur que algunes van néixer alhora. La qüestió és aquests paral·lelismes es donen amb més freqüència del que seria esperable per simple atzar?
Com que l’astrologia es basa en la posició dels astres en el moment del naixement caldria trobar persones que hagin nascut al mateix moment i al mateix indret per comparar que ha sigut de les seves vides. Aquí cal precisar que vol dir el “mateix moment”. Un minut de diferència és important? Cinc minuts? Quan fan la carta acostumen a demanar l’hora amb la màxima precisió possible, però de quan parlem exactament? No se si hi ha un criteri oficial astrològic o, com em temo, cada astròleg es refia de la seva experiència.
En tot cas, uns investigadors es van prendre la molèstia de fer una anàlisi per veure que passava. Van agafar les persones nascudes a Londres entre el 3 i el 9 de març de 1958. En aquest període de temps van identificar 2101 criatures. No es poden posar totes juntes perquè parlem de dies de diferència. Però el que van fer va ser posar-les per ordre de naixement. L’interessant és que entre un naixement i el següent hi havia de mitjana entre quatre i cinc minuts de diferència.
De manera que, si l’astrologia té raó, podríem esperar que la vida del nen A sigui similar a la del nen B, que va néixer immediatament després. La del nen B serà similar a la de C. I així anar fent. D’aquesta manera disposaven de moltes parelles del que anomenen “bessons temporals”. Nens que van néixer pràcticament alhora i al mateix indret i, per tant, sota la mateixa influència astral.
Quan aquestes persones tenien 11, 16 i 20 anys van fer una enquesta per determinar diferents variables de caràcter, salut, coeficient intel·lectual, ansietat, aficions, estat civil, accidents.... i així fins a 110 variables. En realitat l’estudi es va completar únicament amb 1300 individus perquè, com era previsible, a molts els van perdre la pista. I un altre detall que van tenir en consideració va ser el grup control. Una mania que els científics sempre tenen present per evitar falsos positius i que els paracientífics acostumen a considerar innecessària. El grup control van ser 16 variables de les mares (pressió arterial, edat, feina...) que clarament no influïen en l’efecte dels astres en el moment del naixement.
I quan es van fer les estadístiques, el nivell de correlació entre les parelles de bessons temporals va ser... inexistent. Persones diferents, vides diferents en les que els astres no hi pinten res.
Estic segur que això no desmotivarà als aficionats a l’astrologia. Potser quatre minuts de diferència invaliden qualsevol anàlisi astral? Però al final, quin moment compta? Quan comença a sortir el caparró? Quan tallem el cordó umbilical? El primer crit de la criatura? Sospito que cada vegada que un estudi invalidi l’astrologia hi haurà una excusa d’aquestes per justificar-ho.
12 comentaris :
ummm el teu horoscop d'avui diu que et mostraras clarament contrari a aquelles ensenyances a les que ets adictes i que segueixes regularment... :P
Per cert company, és ampliament sabut que quatre minuts, en astrologia, és tot un món !! ;) (l'astrologia és en aquest aspecte com la F1 diuen hihihihi)
Jo sempre m'he preguntat perquè miren la influència d'estrelles llunyanes i no pas la que està realitzan la massa dels doctors i infermeres que estan al part. Potser si és bassessin en aquestes variables trobarien més correlacions hehehe :)
no sabia que s'havia fet cap estudi d'aquest tipus, què bo!
Jumbologia! El secret és la jumbologia! Em sembla que ja ho vaig dir un dia :-D
carquinyol. Però també diu a un altre diari que Venus entra a la segona casa i això serà la hòstia per la economia. Crec que em quedo amb aquesta versió. Quatre minuts deu ser una eternitat. La pregunta és: com ho han establert? Amb quines dades?
anna. Qui ho diu que els científics son caps quadrats que parlem del que no sabem sense parar atenció als misteris? :-D
llum. Cert. tens tota la raó. si passava un jumbo sobrevolant el lloc de naixement tot l’horòscop pot quedar desbaratat!
ara bé, quan un dia l'horòscop diu alguna cosa concreta (que quasi mai ho fan) i coincideix amb el que has fet.. no negaràs que fa gràcia eh?.. és una secció més d'entreteniment, en el cas dels diaris..
Home! Si diu que amb diners la vida es mes fàcil, doncs no costa gaire encertar.
:-D
D'acord amb en carquinyol, l'atracció gravitatòria és major envers als presents al part que no pas la majoria d'estrelles.
Doncs jo ho hauria començat a comptar en el moment en que es comença a dividir el zigot...
Alasanid. Ostres, aquest moment és "una mica" difícil de precisar amb exactitud.
:)
Tinc una cunyada periodista que treballa per un conegut diari aragonès i comentava que la secció de l'horòscop se l'anaven rifant per la redacció a veure a qui li tocava fer-la aquella setmana.
Supersticions?
Segons el bloc Magonia (dedicat a l'escepticisme) hi pot haver canvis en això.
Es veu que la llei actual permet a qualsevol d'exercir com a endevinador a no ser que es demostri que estafa. Una nova directriu europea canviarà les normes i tractarà aquestes "professions" com les altres. Primer hauran de demostrar que tenen poders o no podran exercir.
Si la directriu s'apliqués realment amb tota la força hauríem de dir adéu a tots els horòscops i altres ximpleries.
El dia que apliqui el mateix principi a tot el que es vengui amb l'anunci de guarir (i en aquest cas estic pensant en l'homeopatia) em faran molt feliç.
sergi m. No m'estranya. N'hi ha prou de llegir-los per imaginar com es deuen fer. ja no es suprerstició. És pura tonteria.
assenyat. Doncs es una bona iniciativa. Igual que als medicaments, que primer han de demostrar que són eficaços, i que ho són més que els acutals, totes aquestes activitats haurien de fer el mateix.
Si us voleu més informació de tot això hi ha un llibre que es diu "El mentir de las estrellas" de'n Rafael Rodríguez Vidal del 1998.
A part, també, una reflexió: hi horòscop grec (el "nostre"), azteca, xinès ... Segurament si els mesclam tots sí que ho encertariem :) :)
Salut
Publica un comentari a l'entrada