dimecres, de maig 07, 2008

El primer tractat de medicina

Una de les grans virtuts d’internet són els hipervincles. Amb un simple moviment de dit pots accedir exactament a la font d’informació que t’interessa. En molts articles escrits hi ha una secció de bibliografia al final dels articles, però és una feinada anar a cercar aquella informació i moltes vegades ho deixes córrer.

De totes maneres, aquestes llistes de referències bibliogràfiques resulten imprescindibles en qualsevol article científic. Un no comença els experiments sense més, sinó que es basa en dades publicades per altres investigadors, en estudis més antics i en teories conegudes o discutides. I sempre cal especificar quines són les teves fonts d’informació.

El cas és que mirar la bibliografia dels articles científics acostuma a ser poc interessant i més aviat previsible. Acostumen a ser treballs recents molt semblants al teu. No solen ser gaire antics per evitar treballar sobre dades antiquades. I cinc anys en ciència ja és força antic. Però de vegades hi ha alguna curiositat. Jo una vegada vaig posar una referència de l'any 1901, però vaig ser superat en un treball d’un company que va incloure una referència de fa... tres mil cinc-cents anys!

Es tracta d’un papir egipci datat l’any 1505 abans de Crist, conegut com el Papir d’Ebers i que probablement deu ser el text mèdic més antic que es coneix. El nom és per en Georg Ebers, l’egiptòleg alemany que el va comprar i traduir. I segurament va ser una feinada, perquè es tracta d’un dels textos egipcis més extensos que ens han arribat.

Quan parlem de papirs pensem en un full guarnit com el que els turistes compren quan van a Egipte. Però el Papir d’Ebers és una mica més gran. Mesura més de vint metres de llarg i trenta centímetres d’alt, i el fet que estigui en perfectes condicions és un bon indicador de com de resistents poden arribar a ser aquests papirs.

El text està escrit en columnes com si fossin pàgines. N’hi ha cent vuit i està dividit en seccions relacionades amb l’art de curar. Primer parla de les invocacions als Deus, però de seguida passa a descriure malalties dels òrgans interns, tractament per malalties de la pell, dels ulls, de les extremitats, de les dones, del cor i acaba parlant de cirurgia.

Gràcies a aquest i altres papirs similars, ara coneixem molt millor la pràctica de la medicina en l’antiguitat. I si bé les oracions i pregàries als Deus resulten curioses i ens fan somriure, alguns dels tractaments es pot identificar la base empírica que hi havia al seu darrera. Entre els molts ingredients, de vegades estranys, sovint fastigosos i alguns de desconeguts, podem reconèixer plantes o elements que contenen els principis actius que fem servir actualment a l’hora de dissenyar fàrmacs.

Per exemple, encara avui es fa servir compostos amb zinc per tractar afeccions de la pell. I quan mirem les receptes del papir veiem que apareixen compostos rics en aquest element. Ells no sabien per quin motiu funcionava i ho atribuïen a les oracions que el mateix papir especifica que cal recitar, però el cas és que molts dels tractaments havien de ser relativament efectius.

Feien servir mel com antisèptic, teranyines com antibiòtic, llet de diferents animals, però també femta, vísceres o argila. També aconsella sobre com fer servir la saba del cascall, que conté morfina i que, junt amb excrements de mosca assegura que pot fer dormir als nens que ploren per la nit. I la cervesa es fa servir molt com vehicle per preparar les medicines. En una època en la que les condicions sanitàries de l’aigua eren ignorades, la cervesa era un sistema molt més segur per prendre les medicines.

I mirant receptes n’he trobat una que m’interessa! Un remei per la calvície! Grassa de lleó: 1 part, Grassa d’hipopòtam: 1 part, Grassa de cocodril: 1 part, grassa de gat: 1 part, Grassa de serp: 1 part, Grassa d’íbex: 1 part. Es prepara formant una massa homogènia que s’escampa pel cap.

...Ben mirat, crec que ho deixaré córrer.

11 comentaris :

nephew ha dit...

Mira, així ja sabem com feien les operacions els antics (encara que no em vull ni imaginar com devien ser).

Per cert, és veritat que la calvície és heraditària?

Dan ha dit...

nephew, per saber com operaven els egipcis pots llegir "Sinue el egipcio". Un clàssic de les novel.les històriques i que conté algunes trepanacions de crani per curar tumors molt interessants.
I si, és hereditària. I'm sorry. :D

Carquinyol ha dit...

el remedi aquest és una mica... gras no ? En tot cas, sinó funciona segur que la deixes ben engreixada i funciona molt millor i sense fer sorolls !!

Àlex ha dit...

Però si ara s'ha girat la truita i anar rapat a zero ho hem convertit en una moda. No cal amoinar-se massa per com som (de calbs), ja se sap que el cap serveix per altres coses a part de per a contenir-hi cabells, com tu ens demostres quasi cada dia amb el teu bloc.

sants ha dit...

Bé, per sort, calb crec que no em quedaré...

.. ara bé, si els meus jefes em tornen a dir que la bibliografia que refereixo és massa antiga em sentiran!!!!

Anna ha dit...

jaja, i jo que em sentia estranya posant papers dels anys trenta a la tesi...

el remei aquest està prou bé, llàstima que els ingredients, diguem-ne que no es troben al súper! Això sí, no és més fastigós que les receptes de cosmètics naturals a base d'oli, alvocat triturat i altres porqueries que es publiquen pel món.

I per acabar, bona recomanació el Sinoué! El vaig llegir fa molts anys i em agradar molt.

Cris Ruano ha dit...

nephew, per si serveix... segons explicava un llibre de text que tenia quan estava a l'escola, la calvície és dominant en els homes i recessiva en les dones.

Com sempre, molt bon article, Dan! Sempre m'ha interessat bastant la història de la ciència. Això sí, el que encara no entenc és d'on deus treure el temps per escriure totes aquestes entrades! :)

Dodger ha dit...

És molt bo això de la referència milenària, que em podries passar la referència de l'article... és que això ho he d'ensenyar a la gent del laboratori!

Dan ha dit...

carquinyol. Una mica greixos si que deu ser. I com que no se quan temps cal tenir la plastarada a la clsoca, doncs això, que passo. :D

alex. Sort que ara es moda. I lo comode que es va sense amoinar-te per pentinar-te.

sants. Caldrà reivindicar bibliografia més antigua!

anna. Si, no se quina cara faria la dependent del super si li demano a quina seccio hi ha la grassa de cocodril...

cris ruano. Tens raó. Es dominant en homes i recessiva en dones. Efectes secundaris de la testosterona, sembla.

dodger. La busco i te la passo.

pere ha dit...

Un clàssic que va estar molt de moda, Sinue. No en van fer una peli?

No m'estranya que ho deixis córrer. Trobar gats no és cosa fàcil, tots tenen amos o protectors.

Dan ha dit...

crec que si que hi ha una pel.lícula.
El tema gats... és que els amos dels gats solen ser ferotges!