dimecres, de maig 28, 2008

Vida i habitabilitat

Tal com estava previst, la sonda Phoenix de la NASA ja ha arribat a Mart, i aquesta vegada l’amartizatge ha sigut un èxit complet. La nau s’ha dipositat a la superfície gelada de les regions polars del planeta vermell. Un planeta realment concorregut com mai fins ara. I la foto del costat és una bona demostració. Fins ara estàvem acostumats a veure les imatges que captaven les mateixes sondes en aterrar. Les que no s’estavellaven, és clar. Però com que ara també hi ha un parell de missions orbitant Mart, s’ha pogut obtenir aquesta imatge de la Phoenix, amb els panells solars oberts, situada sobre el terra marcià. La foto l’ha feta la Mars Reconnaissance Orbiter i sospito que fa molts segles que a Mart no es pot veure un contrast tant intens com el d'aquest blau sobre el fons vermell.

Naturalment els diaris van plens sobre la recerca de vida per part de la Phoenix, però la missió real és lleugerament diferent. La sonda no mirarà de trobar bacteris marcians ni res que s’assembli. Per aquesta troballa caldrà esperar una mica més. El que busca exactament és si hi ha condicions d’“habitabilitat” per formes de vida tal com les coneixem.

I aquí hi ha dos conceptes que cal tenir presents. El primer és el d’habitabilitat, i el segon és la cantarella “vida tal com la coneixem”.

Aquesta segona és més senzilla d’entendre. Es pot pensar que buscar la vida tal com la coneixem nosaltres és limitar molt la recerca. Podrien existir formes de vida molt diferents a allò que nosaltres coneixem a la Terra i aquestes serien molt més interessants des de tots els punts de vista. Però encara que quedi molt bé dir això, en realitat que hauríem de buscar si és tan diferent? Com diu una de les membres de la missió: si busquem vida tal com NO la coneixem, com podrem saber si l’hem trobat?

Realment seria tràgic topar amb formes de vida tan estranyes que quan les tinguem al davant siguem incapaços de reconèixer-les.

Evidentment entrem en un joc de definicions. Que considerem vida? Doncs cal ser pràctics i buscar coses semblants a les que identifiquem a la Terra com a vida. Matèria amb capacitat de metabolitzar o d’aprofitar energia, capacitat de créixer, reproduir-se, possibilitat de canviar i de reproduir els canvis...

Buscar aquestes característiques en un altre planeta ja és una proesa. Plantejar-se objectius més ambiciosos potser sigui anar de cap al fracàs.

Però com deia, el que busca la Phoenix és la capacitat d’habitabilitat. No mirarà si hi ha vida sinó si hi ha les condicions perquè aquesta existeixi. I es considera que el que cal és fonts d’energia, aigua líquida i materials orgànics. Si allà al Pol marcià trobem aquests elements, les probabilitats de trobar vida seran molt més altes que si en falten alguns.

L’energia no és difícil. La llum del Sol és la més evident, igual que a la Terra. N’arriba menys, però no massa menys. Però a Mart també s’han trobat compostos de sofre, i aquí hi ha microorganismes que fan servir sulfats com a font d’energia. Potser a la regió d’aterratge de la Phoenix també n’hi hagi.

L’aigua és l’altre element. S’ha trobat evidència d’aigua líquida en el passat, però sembla que sota el terra marcià hi ha aigua gelada. La Phoenix disposa d’un braç mecànic amb el que podrà excavar per buscar aquesta aigua en el terra gelat, potser semblant al permafrost de la tundra de Sibèria.

Finalment els compostos orgànics. Són els compostos amb que es construeixen les molècules de la vida a la terra. Carboni, nitrogen, oxigen, hidrogen, fòsfor... De quines d’aquestes peces es disposa a Mart per construir un puzle semblant a nosaltres? A la superfície no se n’han trobat, però i junt amb l’aigua gelada de sota la superfície? En realitat la Phoenix disposa d’un petit laboratori automàtic que ha d’analitzar la presència de tots aquests compostos.

I si tenim sort i trobem tot el que cal, les probabilitats de trobar que la guspira de la vida ha saltat a mart serà molt més alta. En canvi, si ens falten peces caldrà pensar altres possibilitats o potser buscar en altres indrets.

7 comentaris :

nephew ha dit...

Bé, ara només cal tenir paciència i sort! Encara que podria ser que busquessim les condicions necessàries que coneixem perquè hi hagi vida en un lloc que potser està habitat per formes marcianes que disposin d'una bioquímica totalment diferent a la que coneixem i no requereixin aquestes condicions(espero que no,que la recerca sigui més fàcil i que tinguem notícies aviat!).

Grigri ha dit...

A mi sempre m'ha semblat que tot això de l'aventura espaial interessa a ben pocs comparat amb la de calers que ens costa!!! Però més enllà del comentari "xungo" del dia, he de reconèixer que ho trobo interessant.
Fa un parell d'anys vaig llegir-me el llibre aquell de "La història més bella del món" i em va entusiasmar. No puc treure'm del cap que estem fet de "pols d'estrelles".. i el teu post m'ha recordat aquella lectura.
No sé què en treurem de saber si hi pot haver o si hi va haver vida a Mart, però no deixa de ser una troballa interessant...

Carquinyol ha dit...

Perdona'm si sóc malpensat, però no puc deixar de pensar on ens portarà aquesta inversió de diners tal brutal per saber si a Mart hi ha indicis de vida. Ja m'agradaria creure a mi que ho fan només per les ganes de saber, però... bé, ja vas comentar no fa gaire que no vivim a un món perfecte.

Anna ha dit...

al definir la vida m'has recordat el primer dia de la carrera de Biologia, en la primera classe, quan ens van dir que un ésser viu és un CITROEN. El que no recordo és què volien dir les sigles!! :D Hauré de rebuscar als apunts ...

Anònim ha dit...

Sobre el debat entre cercar vida semblant a la nostra o no, en vaig fer una disquisició al meu treball de recerca. I el que vaig creure aprendre'n és que si anomenem vida a quelcom concret, trobarem aquesta vida, és a dir una cosa que és pugui reproduir o que compleixi allò de la mínima unitat morfològica, anatòmica, genètica i fisiològica (CITROEN? em sembla que no xD). Una altra cosa, ja no seria vida. Dins d'aquests criteris, podria ser que no reconeguéssim una forma de vida, però és relativament fàcil verificar si quelcom es reprodueix, creix, es nodreix, crea residus... I la quantitat de bitxos que poden arribar a fer això és enorme, crec que tota la biosfera de la terra al llarg de tota la història natural no és ni una fracció infinitessimal de totes les combinacions de molècules (què som, sinó això? xD) que poden complir els paràmetres vitals.
Salut!

Anònim ha dit...

Un dia llegia un anotació en un blog on enllaçava a una noticia d'un diari - crec - de farà ben bé 100 - 150 anys on un bon home detallava els complexes canals que els marcians havien construït a la superfície de mart.

Òbviament, va exagerar una miqueta. Una salutació!

Dan ha dit...

nephew. Però és això. Segurament que serà diferent, però és tan diferent, potser ni ens n'adonarem.

Grigri! Feia molt temps! Si que estem fets de pols d'estrelles, però igual que amb l'argila, amb el mateix material de partida és poden formar coses ben diferents.
Que que en traurem? A partir del moment en que sapiguem que hi ha vida a altres indrets fora del nostre planeta, les estrelles ja mai més seran les mateixes. No mirarem puntets de llum sinó les llars d'altres éssers.

Carquinyol. No creguis. La despesa no és tant descomunal. Es gasten moltíssims més calers en altres coses molt pitjors.

Anna. CITROEN? Ostres, aquell dia vaig fer campana...

moz. Realment, la clau és tenir clar el que busquem. Jo crec que si la veies la reconeixeria, però quan ho penso gaire començo a dubtar. Per exemple, un organisme amb un cicle vital d'un miliò d'anys el diferenciariem d'una pedra?

ararat. Aquest devia ser en Percival Lowell. Amb els aparells que tenien en aquell tempos i una mica d'imaginació acabaven per veure allò que tenien ganes de veure.