dijous, de gener 08, 2009

L'autobús ateu arriba a Barcelona

Fa uns mesos vaig comentar aquí la campanya a Londres penjant uns anuncis a autobusos en els que es podia llegir l’eslògan “És probable que Déu no existeixi. Ara deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”. Feia gràcia per la novetat i per la manera com estava plantejada la frase en qüestió. Doncs sembla que la campanya ha tingut èxit i s’està reproduint a altres indrets del món. I ara començarà a Barcelona amb un cert enrenou mediàtic, com era previsible.

En principi no hi ha res a dir. Cadascú pot tenir les seves opinions i ha de ser lliure d’exposar-les com li plagui. I que les idees i les creences es discuteixin i se’n parli també és una bona cosa. De totes maneres, en aquesta campanya hi ha un parell de detalls que valdria la pena no deixar de tenir presents. Al Regne Unit un dels personatges que van recolzar la iniciativa va ser en Richard Dawkins. Biòleg evolucionista i excel·lent escriptor, famós per defensar una postura radicalment atea i per la seva defensa de la teoria de l'evolució. És una persona molt mediàtica, de manera que és normal que se’n faci ressò de la seva postura.

Però a partir d’aquí hi ha qui n’ha tret una conclusió que no és correcte. En algun indret he vist que es parla de la campanya com si fos una postura dels biòlegs evolucionistes en general. I això no és, ni molt menys, el cas. Certament hi ha biòlegs que són ateus militants, però també n’hi ha molts que són creients i n'hi ha de totes les religions. El fet que defensin la teoria de l’evolució i que no acceptin una interpretació literal de la Bíblia com fan algunes esglésies principalment americanes no vol dir que estiguin en contra de tot. Per exemple, un dels més brillants defensors de la teoria de l’evolució és en Francisco José Ayala, que va ser ordenat sacerdot als dominics de Salamanca i que, per descomptat, no és gens sospitós d'ateisme.

De manera que convindria recordar com va començar la campanya. No va ser en Dawkins qui la va iniciar, sinó la Ariane Sherine, una periodista que explica que un dia va topar amb un anunci en un autobús que li va cridar l’atenció. La frase deia “Quan vingui el fill de l’home, trobarà fe a la terra?” És una frase de l’evangeli (Lluc 18:8). Però a l’anunci hi havia una adreça d’internet i quan la va visitar es va trobar una amenaça per “tots aquells que no acceptin la paraula de Jesús a la creu”:

“Sereu condemnats a la separació eterna de Déu i passareu l’eternitat turmentats a l’infern. Jesús s’hi va referir com un llac de foc preparat pel diable i els seus dimonis”.

El raonament de la periodista va ser: Si intento posar un anunci dient que el suc de taronja de qualsevol marca no és fet de taronja sinó de plàstic i si el preneu us morireu, l’endemà mateix tindré una demanda del fabricant de suc de taronja requerint-me que demostri allò que estic dient. Com és que això no s’aplica si m'amenacen amb el foc etern?

Quan ho va preguntar als encarregats de la publicitat als busos de Londres, li van dir que allò eren frases clarament extretes de la Bíblia i que res no impedia fer propaganda de les idees religioses. Una cosa perfectament raonable.

Va ser aleshores quan va pensar en fer una campanya alternativa. Va tenir la precaució de posar el “probablement” seguint l’exemple de la cervesa Carlsberg quan deia que “probablement” era la millor cervesa del món. Amb allò ja no ho afirmes absolutament i quedes protegit de ser denunciat per publicitat enganyosa.

Però la idea inicial no era buscar enfrontament entre ateus i creients (i molt menys entre científics i creients) sinó contrarestar els missatges apocalíptics i amenaçadors que es poden trobar normalment en països anglosaxons. És des d’aquest punt de vista que té sentit el “deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida” de l’anunci. No vol dir que els no-creients no en gaudeixin o que els creients no gaudeixin (faltaria més!). Simplement diu que pel fet de no ser creient no t’esperen necessàriament horrors eterns.

I és que sortir a treballar un dilluns, quan fa fred, tens son, saps que a la feina t’espera un merder i potser et trobes malament i a sobre topar amb un anunci que t’amenaça amb turments per tota l’eternitat en un llac en flames, pot arribar a ser molt irritant!

13 comentaris :

Jesús M. Tibau ha dit...

és una manera de contrarestar el munt de missatges i imatges religioses que hi ha a totes les nostres ciutats i pobles

Carquinyol ha dit...

en aquest dimarts que fa fred, amb bassals d'aigua gelats pel carrer si em trobés un anunci que em prometés un llac de flames et ben asseguro que irritant no seria pas... ;) Tot i que suposo que la intenció de l'anunciant no seria pas animar-me en aquest sentit :P

Jo penso que cadascú pot creure el que vulgui, això si, que ens deixi als demés creure el que volem. Perquè la veritat, quan arriba la Setmana Santa, per exemple, es posen una mica pesats els mitjans de comunicació parlant-nos de Fe i de coses similars quan un grapat de encaputxats es dediquen a passejar estàtues... i que consti que, avui dia, tot això és més folklore que no pas religió.

Núria ha dit...

Sempre t'explico anècdotes d'alumnes però és que és un món molt enriquidor. Ja fa uns anys feia classe en una escola d'adults per a la gent que volia treure's el graduat. Tocava parlar de l'origen de l'Univers, de la terra i l'evolució. En cap moment negant a Déu, tot el contrari, hi encaixa perfectament. Tenia una alumna d'uns 40 anys que era evangelista. En un comentari de text sobre el tema, la frase final era: "i tu continua així que ja t'ho trobaràs el dia del judici final". Creieu que durant un temps em va donar molt mal rotllo creuar-me aquella persona?. Per si de cas, li vaig posar bona nota...

Anna ha dit...

Aquest matí he sentit a la ràdio que els catòlics ja han contraatacat posant un anunci a tots els busos de Madrid. EL que no recordo és la frase...

Alasanid ha dit...

Probablement no arribi a veure'n cap de bus d'aquests però amb la fotografia em sembla que ja faré.

La veritat és que fe i ciència es poden portar conjuntes per més que moltes persones es pensin que són posicions incompatibles.

PS: El més divertit dels catòlics és que amenacen amb el foc etern als ateus, quan en teoria els ateus no hi creuen, de què els serveix...?

kika ha dit...

carquinyol, avui encara que sembli dimarts es dijous!!!:-)

Carquinyol ha dit...

oti siiiiiiiiiiiiii!!! quina relliscada!! veus com si hi havia gel !!!

;) gràcies !!

Anònim ha dit...

Per coneixement de l'Anna, no han estat els catolics, sino el evangelistes.

Pot ser tenen mès refexes que els catolics?

Anònim ha dit...

Edito:

Vull dir reflexes

Dan ha dit...

Jesus M. Tibau. Contrarestar tot potser no cal. Bona part dels missatges i imatges religioses formen part de la nostra cultura. Però alguns missatges apocalíptics i amenaçadors si que estan de més i poden merèixer una resposta.

Carquinyol. El que li deia a en Jesús. Moltes coses estan tant incorporades a la nostra cultura que costa destriar. L'empipador és l'agressivitat que es pot donar. De totes maneres a mi em sona una cosa més anglosaxona. L'Església d'aquí acostuma a actuar amb més "finessa"
I com et diuen per aquí a baix. Avui no es dimarts! :-D

Núria. Desagradable el comentari de la noia, no? Com per respondre-li: "A veure quina cara fas quan moris i descobreixis que no hi havia res més"
(és mala llet, però n'hi ha que s'ho busquen)

Anna. Ja ho he vist. L'ha promocionat l'església evangèlica i la frase es: “Dios sí existe. Disfruta de la vida en Cristo”. tampoc hi hauria res a dir... tot i que personalment hi trobaria a faltar un "probablemente".

Alasanid. Coincideixo plenament amb tu, i ja ho he comentat moltes vegades. El conflicte és inventat i innecessari. Únicament una visió molt primitiva o simplista de la ciència o la fe poden veure-hi un conflicte entre les dues.

kika. No se t'escapa res, eh!

Anònim. No crec que sigui qüestió de reflexes. Jo crec que son estils diferents.

kika ha dit...

dan, el que li dius a la nuria (en resposta) si que es mala llet si...
es com allo: ull per ull i tots cecs!

Anna ha dit...

sí, jo també he pensat això del probablement. I lamento la confusió de grup, és el que passa quan se senten les notícies mig adormit!

moz ha dit...

Crec que es pot abordar la típica discussió sobre l'existència de Déu des del bon rotllo. O hauria de ser possible.
Jo em considero agnòstic simplement perquè la inexistència d'una cosa és indemostrable i sempre cal deixar un petit marge d'oportunitats per a l'imprevisible. Ara... hi ha una reflexió sobre això, fora de totes les qüestions de si sento la força de Déu guiant els meus actes i coses d'aquestes a les que acostumo a respondre no.
Tu tracta de dir a un creient que la llum de la seva tauleta de nit pot reduir-lo a la mida d'un dit petit tan sols de tocar-la i te'n demanarà proves, però digues-li que existeix un ésser capaç de decidir sobre el bo i el dolent i que regeix els nostres destins i no t'hi posarà pas pegues. Crec que ho he tret (i esbiaixat) d'un monòleg inclós al documental Zeitgeist.
Si volem tenir una ètica crec que no l'hem de justificar pas en una religió...
I si, com dieu, per a ser realment diplomàtics als evangelistes els cal un probablement...
Com quedaria "Probablement el llum de la teva tauleta de nit..."