dilluns, de gener 19, 2009

Contraccions reglades

Si ets un home, un dels temes que és millor evitar tractar és el de la regla de les dones. No per cap motiu en especial sinó per la alta probabilitat que s’acabi en sec quan et deixen anar un “tu calla que no pots saber el que em passa.” I tècnicament és correcte, ja que sense un úter no puc experimental el tipus de dolor que pugi fer i les molèsties associades als canvis hormonals.

Però a més, hi ha una complicació afegida. Cada dona és un món, i cada regla és diferent. N’hi ha que gairebé ni la noten, mentre que altres noies han de passar un dia al llit seriosament incapacitades. I a sobre de trobar-se malament, han d’aguantar comentaris despectius quan les tracten de plora-miques o d’exagerades, no únicament per part dels homes (que ja dic que millor no ens hi fiquem) sinó d’altres noies més afortunades. I de vegades fins i tot alguns metges insistint en que en ser la regla un fenomen fisiològic, no té perquè ser dolorós. Crec que aquesta postura ja no és gaire freqüent, però en un temps ho va ser. Recordo un article en que una noia explicava que “el metge em podrà dir el que vulgui i recolzat per totes les explicacions del món. Però a mi em fa mal!”

En tot cas, arriba un moment en el que et preguntes, per quin motiu ha de fer mal? On és l’origen del dolor? En això també hi ha graduacions. Un cert dolor ara ja no es considera anormal. Però quan el dolor és realment incapacitant ja es parla de “dismenorrea”, una paraula complicada que simplement vol dir “regla dolorosa”

Doncs l’origen es troba a la paret de l’úter, encara que de vegades l'activació dels nervis fa que es noti com si provingués dels ronyons. A mida que va avançant el cicle, a la paret i va creixent una capa de petits vasos sanguinis que fan una mena de coixí ben vascularitzat on, en cas d’embaràs, l’embrió podrà col·locar-se còmodament i queda cobert de moltes artèries que li portaran a través de la sang, els nutrients i hormones que li faran falta per seguir creixent.

Aquesta paret cal refer-la cada mes, de manera que el que l’organisme fa és simplement desprendre’s de la vella i preparar-ne una de nova per la següent ovulació. Però per desprendre-se’n cal que es desenganxi de la paret muscular de l’úter. Això s’aconsegueix amb una serie de contraccions que ajuden a fer-la saltar. Com que és una capa amb molta irrigació de sang, per això l’hemorràgia. I per induir les contraccions es fabriquen unes hormones anomenades prostaglandines que entre els seus molts i diversos efectes, causen contraccions musculars. De fet, les causen amb tanta eficàcia que durant el part són unes de les impulsores de les contraccions que empenyen al nen cap enfora. Un fet que també explica perquè s’assemblen el dolor de la regla i el del part, encara que les intensitats siguin diferents, és clar.

De les prostaglandines ja n’havia parlat en una ocasió sobre el seu paper en l’aparell reproductor dels homes. Un indicatiu més de l’ampli ventall d’accions que fan aquestes molècules.

Doncs el que passa és que de vegades, durant la regla o just abans, es fabriquen massa prostaglandines i les contraccions són més intenses del que caldria. A més les prostaglandines també actuen com activadors de neurones implicades en la senyalització del dolor, de manera que no és estrany que faci mal. I per això, els tractaments més habituals són els fàrmacs que actuen inhibint la síntesi de les prostaglandines, com l’ibuprofé. Aquests fàrmacs tenen activitats analgèsiques (que treuen el dolor) i antiinflamatòries (que eviten la inflamació). Però per aconseguir cada cosa cal una dosi diferent. Una dosi de 400 mg és suficient per treure el dolor, mentre que per la inflamació es fan servir 600 mg. Per això alguns farmacèutics recorden, assenyadament, que amb 400 mg n’hi hauria d’haver prou per treure el dolor de la regla. I com que en principi no és una inflamació, prenent-ne més no ha de ser més efectiu.

I és que els fàrmacs s’han de fer servir quan cal. Però és millor fer servir sempre la mínima dosi possible.

12 comentaris :

mafalda ha dit...

Si en fa de mal! A mi als 14 anys ja em van diagnosticar dismenorrea i des d'aleshores (fa una piiiiiiiiiiila d'anys), cada cicle és un suplici.

Un dels tractaments que intenten els metges i que m'ha semblat no llegir al teu post, és l'hormonal.

A més, en el meu cas, cal afegir-hi dos components:
-d'una banda, les crisis de migranya, que en el meu cas són d'origen hormonal i apareixen els 2 primers dies de regla
-de l'altra, la fibromiàlgia, que empitjora just la setmana abans i produeix que cicle sí, cicle també, calgui afegir el dolor intens d'altres parts del cos al de la panxa.

Tot un panorama que es repeteix cada mes. Buf!

Carquinyol ha dit...

jo segueixo els teus consells i no m'hi fico, així que em quedo calladet... tot i que estic segur que existeixen casos en que ha de fer un mal espantós pel que he pogut veure!!

Laia ha dit...

Ui.... jo sóc de les afortunades... potser el primer dia una mica de mal, però aviat passa. Hi havia una noia que no només li feien mal "els ronyons" (gràcies per l'explicació :P) sinó que també els malucs, i res... que ni caminar durant un parell de dies.

Rita ha dit...

Jo també he estat de les afortunades, la veritat, tot i que en alguna ocasió hi hagi petites molèsties, però res comparat amb el que he sentit dir a algunes dones.

Gràcies per aquest post. És cert que hi ha persones que no hi donen importància i amb les teves explicacions podran entendre millor el procés i fer-se càrrec que pot arribar a ser ben dolorós.

Dan ha dit...

mafalda. Uf! el teu cas es particular. Perquè combinat amb la fibromiàlgia, i la sensibilitat incrementada al dolor que comporta, el resultat ja ha de ser molt dur.
Al post no comentava els tractaments hormonals, perquè ja son artilleria pesant, que es fa servir en casos greus com el teu. Per un dolor més normal, evidentment no cal.

Carquinyol. Hi ha temes que cal evitar. Són com camps de mines. :-D

Laia. Això son els dolors de rebot. Molt curiosos també.

Rita Gràcies a tu. Sempre va bé saber el com i perquè de les coses. I de les mes habituals sobretot

moz ha dit...

Doncs el metge d'una amiga que pateix dismenorrea no fa més que dir-li que no té causa coneguda...
I sé que no m'hi he de posar, però amb el tema de l'ibuprofè no ho puc evitar. És alarmant el nombre de noies de la meva edat que han arribat a desenvolupar-hi tolerància i cada vegada recorren a fàrmacs més potents o a dosis més elevades.

Fraggle ha dit...

Jo des dels 12 anys que pateixo!
No es tan fort com la mafalda pero juro per lo que volgueu que fa un colló de mal!!!!!!!!!!!!!
ara, gracies a l'anticonceptiu que utilitzo ja no em fan tan mal els ossos pk abans, es que ni caminar podia els 2 primers dies!!
pero weno, ...

en resum... algo m'ensumava que estavem renovant i vet aqui que no era la sang (que tb eh???))

Petonets Danieeeeeeeeeeeeeel!!

Laia

Agnès ha dit...

Jo sóc de les que pateixen.I ténen tots els psintomes pre-menstruals,etc,etc,.... Miro de no queixa'm, no serveix per millorar el meu estat,però parlar-ne, ajuda.... :)

Dan ha dit...

moz. Suposo que el que vol dir el metge es que no se sap perquè es fan tantes prostaglandines en alguns cassos. Lo de la tolerància a l'ibuprofé. Bé, això passa amb tots els fàrmacs. S'ha de prendre com una ajuda, però no esperar miracles.

Fraggle. El que deia la mafalda. Els tractaments hormonals, com els anticonceptius poden modificar la resposta. Cuidat, guapa!!!

Agnès. Queixar-se no serveix. Peró si que ajuda parlar-ne. I es descobreixen maners d'afrontar-ho.

Caramb. Si que n'hi ha que ho passeu malament! Quines putadetes que fa la fisiologia de vegades!

Júlia ha dit...

Ostres, noi, m'has deixat amb la boca oberta:

Sóc estudiant de farmàcia. Avui sortia d'un examen de química orgànica, i per buidar una mica el cap de tants disbarats, he estat una estona xerrant amb una amiga. Fa molt poc ha començat a prendre's píndoles anticonceptives per diversos motius, però no perquè patís grans dolors durant la regla.
M'explicava que les píndoles que es pren controlen que no li vingui la regla. Durant un petit període del mes, però, se'n pren unes altres que resulten ser placebo, i és en aquest moment quan li ve.
I ara resulta que quan li ve no pot dormir dels dolors, i durant el dia, del llit al sofà, del sofà al llit. I jo, preocupada, buscava una explicació al fenomen.
Li comentava que si les pastilles li controlessin la menstruació, podria entendre's el mal, però si justament quan li ve és perquè no es pren el fàrmac... I mira, apassionada com sóc de trobar el perquè de tot, li donava voltes...
Arribo a casa, em miro el teu blog, i trobo la resposta.

Noi!! Quina resposta li dones, a aquesta mena de telepatia??

Dan ha dit...

Júlia. Les casualitats són una de les salses de la vida!
:-D

kika ha dit...

no són "putadetes que fa la fisiologia"... és una gran putada que encara que ho intenteu molt els homes no entendreu mai!