100 jocs literaris!

Avui toca un post curt i molt especial. Com segurament molts ja sabeu, la magnífica iniciativa dels jocs literaris, que cada dimecres ens proposa des del seu blog l’amic Jesús Mª Tibau, arriba al número 100. Naturalment, calia fer-ne una de sonada per celebrar-ho, de manera que ha muntat un super-joc literari al que, per descomptat m’hi he apuntat sense dubtar-ho.

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món, però en resum es tracta d'encertar el nom de l'autor/a i el títol dels llibres que us proposin els que col·laborem en aquesta edició.

En el meu cas em plau col·laborar amb el següent text:

"Rere cada home viu hi ha trenta fantasmes, doncs aquesta és la proporció numèrica en la que els morts superen als vius. Des de l’alba dels temps, aproximadament cent mil milions d’éssers humans han transitat pel planeta Terra.

I és en veritat un nombre interessant, doncs per una curiosa coincidència hi ha aproximadament cent mil milions d’estrelles al nostre univers local, la Via Làctia. Així, per cada home que mai ha viscut, hi llueix un estel en aquest Univers.

Però, cada una d’aquestes estrelles és un sol, sovint molt més brillant i magnífic que la petita i propera a la que denominem el Sol. I molts –potser la majoria- d’aquests sols llunyans tenen planetes circumdant-los. Així, quasi amb seguretat hi ha terreny suficient al firmament per oferir a cada membre de les espècies humanes, des del primer home-mico, el seu propi món particular: cel... o infern."

Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que heu d’endevinar (no poseu la resposta als comentaris, eh!). Per tal de facilitar-vos la feina us deixo aquesta pista:

Recordeu que podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.

(Afegit l'1 d'abril. El plaç ha passat. Si voleu la resposta, la trobareu aquí)

I abans d’acabar, aprofito el text per plantejar-vos una pregunta:

Si realment ens correspon una estrella a cada un de nosaltres... quina triaríeu?

Jo em demano Albireo, a la constel·lació del Cigne. Un sistema doble constituït per una estrella més brillant daurada i una de més petita blava. Si allà hi ha algun planeta, els capvespres han de ser pura màgia d’ombres de colors!