dimecres, d’abril 01, 2009

Solució del 100è joc literari

Fa uns dies l’amic Tibau va muntar-ne una de grossa amb el seu 100é joc literari. No se com us ha anat als que hi heu participat, però jo puc assegurar que m’ho he passat d’allò més bé mirant de descobrir fragments i analitzant pistes. Tot i així, sospito que el meu paper ha sigut discret i crec que n’he trobat únicament uns quaranta dels seixanta vuit que hi havia.

Però avui ha acabat el termini del joc, i per tant, ja podem desvetllar el secret. El text que vaig proposar era:

"Rere cada home viu hi ha trenta fantasmes, doncs aquesta és la proporció numèrica en la que els morts superen als vius. Des de l’alba dels temps, aproximadament cent mil milions d’éssers humans han transitat pel planeta Terra.

I és en veritat un nombre interessant, doncs per una curiosa coincidència hi ha aproximadament cent mil milions d’estrelles al nostre univers local, la Via Làctia. Així, per cada home que mai ha viscut, hi llueix un estel en aquest Univers.

Però, cada una d’aquestes estrelles és un sol, sovint molt més brillant i magnífic que la petita i propera a la que denominem el Sol. I molts –potser la majoria- d’aquests sols llunyans tenen planetes circumdant-los. Així, quasi amb seguretat hi ha terreny suficient al firmament per oferir a cada membre de les espècies humanes, des del primer home-mico, el seu propi món particular: cel... o infern."

Aquest és l’inici de la novel·la d’Artur C. Clarke, “2001 una odissea a l’espai”. La que segons el meu parer és una de les millors novel·les de ciència ficció que s’ha fet mai. Una fantàstica (i científicament força correcta) especulació sobre l’origen i el destí final de la humanitat.

Cal dir que també és una lectura molt útil si vols entendre la pel·lícula que l’Stanley Kubrick va fer.

Espero que no us hagi sigut massa difícil de descobrir!

12 comentaris :

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies de nou per la teva col.laboració

òscar ha dit...

em va tocar setmana molt enfeinada (per fi) i no vaig poder participar-hi

en tibau és un crack i tant peli com llibre són, també, de nota altíssima

bajoqueta ha dit...

No he llegit mai lo llibre, però la peli ufff l'he vist no sé quantes vegades :)

Joan Ayats ha dit...

Excel·lent iniciativa, ... ara que no m'acaba de quadrar lo de que rere cada home viu hi han trenta fantasmes ...
amb el creixement exponencial de la població durant els dos darrers segles ... no se, em sembla que s'haurien de repassar bé els números.

Alasanid ha dit...

Després de llegir el text que vas penjar volia intentar-ho amb els altres.

Va ser en el moment de mirar-los que vaig descobrir la meva gran incultura literària (o potser va ser perquè no eren llibres com els que llegeixo...)

Rita ha dit...

Aquest sí que el vaig saber... :P

Dan ha dit...

jesus. Ha sigut un plaer!

òscar. Soncs va ser realment interessant. I vaig fe run munt de descobertes. De llibres i de blogs.

bajoqueta. Tant el llibre com la peli son obres mestres. Però el llibre el trobo més entenedor.

Joan Ayats. Els numeros quadraven, mes o menys, l'any 1960, quan ho va escriure (3-4 mil milions d'humans al planeta aleshores). Ara ja toquen menys fantasmes!

Alasanid. Però ara ja tens una bona lllista de llibres que mereixenla pens ser descoberts!

Rita. :-D

Assumpta ha dit...

El vaig encertar gràcies a que vaig poder investigar a partir d'alguna de les pistes que vas posar :-)

El fet és que el començament em sonava molt, moltíssim, però moooolt... però no sabia de què!

Sé segur que no l'he llegit però la frase inicial la coneixia i per això m'era familiar :-))

Trini ha dit...

Perfecte! El vaig encertar! Moltes gràcies per les pistes! :)

Dan ha dit...

Assumpta. Realment hi ha frases que es fan servir i que s'en perd l'origen. Al menys aquesta està controlada d'on és :-)

Trini. Ei. Benvinguda per aquí!

Trini ha dit...

Gràcies Dan! :)

- assumpta - ha dit...

Ep! aquest el vaig encertar. I la veritat és que no l'he llegit mai el llibre, però com diu la bajoqueta, no se pas la de vegades que he vist la pel·lícula.
Per a mí és d'aquelles cícliques.
Gràcies, Dan.