divendres, de març 13, 2009

Dones i objectes

Hi ha estudis que resulten curiosos i que, de vegades et fan pensar, quin era el sentit d’estudiar això? En realitat, acostuma sempre a haver-hi un sentit, però és molt habitual que ens fixem en la part més llampant dels resultats. De totes maneres, altres vegades el que resulta impactant no és l’estudi en si, sinó les conclusions que en treuen i que acostumen a anar més enllà del que sembla raonable.

He llegit que han fet un estudi segons el qual “els homes veuen a les dones com objectes si van en biquini, lleugeres de roba o en actituds sensuals”. A l’estudi, dirigit per Susan Fiske, professora de psicologia a la Universitat de Princeton, va analitzar les zones del cervell que es posaven en funcionament en vint-i-un estudiants, homes, que es definien com heterosexuals. Els investigadors van notar que si els mostraven fotos de noies en biquini, la part del cervell que funcionava corresponia a les associades amb objectes, amb eines, amb coses que es poden fer servir amb les mans.

En canvi, si les imatges eren de noies vestides, el cervell posava en marxa les zones associades amb les persones, amb les relacions humanes. I aquests resultats eren molt més marcats en homes amb alts nivells de sexisme.

Finalment una altra dada interessant de l’estudi era que posteriorment, els homes no recordaven gaire les cares de les noies que els havien ensenyat... però si que recordaven els biquinis!

Dues coses m’han vingut al cap d’entrada. La primera és que és una llàstima que l’estudi invers encara no l’hagin fet. Com actua el cervell de les noies en veure imatges de nois. Potser no en tanga, però podrien posar actors de renom sortint de la dutxa o coses així.

I l’altra ha sigut que tampoc calia fer estudis de ressonància magnètica per esbrinar això. Quan miro una foto d'una noia en biquini, normalment no penso en el seu nivell d’estudis o quina és la seva pel·lícula preferida. No sé si es políticament molt incorrecte, però reconec que, en ocasions, em crida l’atenció única i exclusivament el cos d’alguna noia. Em preocuparia si això fos habitual, però si l’experiment es feia amb fotos de noies en biquini i/o en actituds sensuals...

L’estudi ha tingut una certa notorietat, com era previsible. Reconec que no sé, exactament, quin era exactament l’objectiu, però el camp en que treballa la investigadora que el portava si que és interessant. La idea és entendre el comportament del cervell pel que fa a la socialització, a la resposta dels humans enfront el altres, els el grup i els estranys, com interaccionem els uns amb els altres, l'origen dels tòpics, els prejudicis o la discriminació. Malgrat els ocasionals resultats divertits, no és cap ximpleria.

Però les conclusions que es comenten sobre aquest experiment en concret ja son una altra cosa. Per exemple, diuen que pels homes que tenen fotos de noies en biquini al lloc de treball, ha de ser molt difícil no pensar en les seves companyes de feina en els mateixos termes que en les noies del pòster.

Francament això ja em sembla una mica exagerat. Segur que hi ha paios primitius pel món, però la majoria si que sabem discriminar entre una companya de treball i un pòster. A més, també podria fer-se el raonament invers: si hi ha companyes de treball a prop d’un pòster, ha de ser molt difícil veure la noia de la foto únicament com un objecte. En realitat, cap de les dues afirmacions té gaire sentit a no ser que es presentin dades del cervell en aquestes condicions i es mesuri que és el que passa en realitat.

Però més seriosament, aquesta manera de funcionar del cervell pot ser més general i estar a l’arrel del comportament dels humans enfront determinats grups. Possiblement sigui així com es “deshumanitzen”col·lectius sencers amb els que no ens sentim identificats o volem mantenir les distàncies, com els drogoaddictes o els sense-sostre.

Tot plegat ens recorda que entendre com funciona el cervell ens ajuda a entendre'ns a nosaltres mateixos.

22 comentaris :

Carquinyol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carquinyol ha dit...

Dan, t'entenc perfectament. Jo quan miro a una noia en bikini tampoc penso les coses que comentes... em té massa preocupa saber com rebotar remotament un router o mirar de que tractarà la nova sèrie d'Stargate ;). En canvi, si fos vestida de Stormtrooper.... (encara que aleshores seria dificil saber si és noia o no!!)

Per cert, la frase aquesta de "amb coses que es poden fer servir amb les mans" dóna força joc. Millor no parlar-ne massa...

PD: Potser servirà per alguna cosa aquests estudis (a més de per omplir el 20 minutos) però segueixo pensant que qui té temps el gat pentina.

David ha dit...

Quan llegeixo aquestes notícies als diaris o en altres mitjans, també em ve al cap el que diu el Carquinyol: Qui no té feina, el gat pentina.

A més a més, moltes vegades, o sempre, preparen l'escenari per tal d'escombrar cap a casa. És a dir, disposar de les respostes que t'interessen.

Salut

Agnès Setrill. ha dit...

Amí la imatge per si sola d'un home, per sexi que sigui, poques vegades em fa pensar en "manualitats", encanvi si puc comprovar que son llestos, intel.ligents, hàbils,.. això em posa més. ( I si són atractius, millor, tot suma! Jejeje!)

Agnès Setrill. ha dit...

Perdoneu, no estic del tot d'acord amb la conclusió que traieu d'aquest estudi.
El que diu el Dan, és interessant i important saber i conèixer com és reacciona. (Vosaltres ho sabeu de sobres,segurament)
Hi ha moltes noies ,joves, que s'enfaden perquè els seus xicots se'ls envan els ulls darrera una noia sexi., i ell ha de dissimular perquè no se'n'adoni. Si ella sabés que això és normal i natural, i que no passa res, s'estalviarien molts mals de cap.

Carquinyol ha dit...

Agnès, si segurament el noi li podrà dir amb tota tranquil·litat ...

"churri,no tenfade que eto no e na, e que zemactivao er zitio eze der coco que zazocia a lah coza que ze hazen co lah mano, que yo solo la veo como un objeto a eza piba, lexhes!!"

;) :P

eva ha dit...

El que comentaré no és meu, ho he tret d'un llibre que es diu "La conjura de los machos".

És la reflexió de per què tot el que està relacionat amb impuls o desig sexual és titllat de "dolent", brut, etc. L'autor (Garcia Leal) es feia la pregunta de per què està "mal vist" presentar un cos femení (o masculí!, tot i que normalment això no està tan mal vist) com un mer objecte de desig sexual, que les queixes que suscita perquè alimenta els baixos instints masculins, i per què això sembla degradant per la dona. Per què, en canvi, si veiem un anunci on s'utilitza la imatge d'un nadó moníssim, ningú es queixa que aquesta imatge presenta el nadó com un mer objecte d'amor maternal o que la imatge alimenta els baixos instints maternals de les dones.

És que l'instint maternal és "bo" i l'instint de desig sexual és "dolent"?

A mi, com a dona, francament, que em diguin que sóc guapa m'agrada. També m'agrada que em diguin que sóc divertida o que sóc de tracte amable. No sé com dir-ho. Si altres són més guapes que jo (i el meu xicot se les mira), doncs està bé. També n'hi deu haver de més divertides (i el meu xicot es tronxa si fan gràcia), més amables (i el meu xicot les tracta amb amabilitat)...

Mo ha dit...

coses que es poden fer servir amb les mans.....uf...només?

kika ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
kika ha dit...

parles de què pensen de les seves companyes de feina els homes que tenen fotos de noies en bikini a la feina.

i què et sembla que les seves companyes de feina pensen d'ells?


és a dir, què pensen les dones dels companys de feina que tenen fotos de noies en bikini?

no sé que és pitjor!!!

:-D

Dan ha dit...

carquinyol. mmmmm un vestit de stormtrooper. Uauuuu! :D
En tot cas insisteixo que l'estudi (en general, no l'experiment en concret) si que té sentit si volem analitzar la manera com processem els prejudicis i tot aixó.

Davi. Si que sempre tenim idees predeterminades. Per molt que intentem evitar-ho, els científics som tant humans com tothom.

Agnes S. Docns això que dius del que penses hi ha un altre treball que jho posa en dubte. Ja en parlaré la setman propera, que sino el tema es faria molt repetitiu. Però això que els prefeiu llestos, intel.ligents, hàbils... l'analisi del vostre cervell no coincideix amb el que afirmeu ;-)
En tot cas, si que es interessant comprendre com funcionem.

carquinyol. Si li ho diu així... no se, no se. :D

eva. Doncs comparteixo el que dius. En principi, que en les ocasions pertinents et mirin com un objecte de desig no es dolent per definició. Obviament el problema és quan algu únicament es mira les dones (o els homes) com objecte de desig. Hi ha moments per cada cosa, i qui no ho sap discriminar, té un problema.

Mo. L'area del cervell que s'activa es la de manipular coses. En sentit literal eh!. Sospito, però, que no serà la única area.

kika. No no. Jo no en parlo. De fet, el que dic es que son els de l'estudi que en parlen, però realment no les tenen aquestes dades. Amb les companyes versus els companys, igual. Tecnicament hauriem d'analitzar les zones del cervell. Det totes maneres, així sabriem com funciona l'activitat cerebral. El que en pensen es una altra cosa. :D

malayalam ha dit...

mmm...mmm... em jugaria un pèsol que el biquini de la noia d'aquí dalt és blanc i negre... no? :)

Dan ha dit...

El biquini si!... però... era rossa o morena??
:-)

Alasanid ha dit...

De totes maneres la psicòloga va fer l'experiment sobre una població una mica reduïda i poc diversa, 21 homes i a més tots heterosexuals i voluntaris!

I a més a més hi ha un altre fet i és que en estadística si busques prèviament una cosa és molt fàcil que hi acabis arribant. I les conclusions també poden ser diferent segons el que busquis.

D'altra banda, és curiós veure que es poden activar diferents regions del cervell en funció de la persona i de la seva actitud.

Dan ha dit...

Cert, però en aquest cas sospito que els resultats son prou extrapolables. Els físics, que esteu acostumats a fer 20.000 impactes protó-antiprotó per obtenir dades significatives, però en ciències socials això és més difícil!
:D

Alasanid ha dit...

De ben segur que és prou extrapolable XD, però em feia gràcia comentar-ho i es que clar els protons no es queixen i els ordinadors tampoc.

PS: Tinc una altra cosa segura, ara que començo un laboratori acabaré de prendre mesures fins als nassos.

Anònim ha dit...

Ai... Doncs jo ara m'he quedat preocupada... Jo, de la noia, primer m'he quedat amb la imatge del bikini... Quan he acabat de llegir l'article, l'he tornat a mirar i m'he fixat en detalls com la figura de la cara, els cabells, etc. Però el que diria, abans que res, si em demanessin una descripció de la foto, seria els colors del bikini. I ostres, a mi les dones no m'atrauen sexualment, pel que tinc entès!

Ostres, com dius seria interessant investigar com reacciona el cervell de les dones en veure homes sexis sortint de la dutxa, però... No seria també bastant interessant descobrir com responen les dones al veure dones amb actituds provocatives, i els homes al veure actors guapíssims i musculats?

Mentre escrivia el meu cap ja hipotitzava els resultats. Què en penseu, vosaltres?

Agnès Setrill. ha dit...

Dan, esperaré aquest post tant interessant., però mentre, deixa'm que et digui que, mentre a quasi tots els homes (estic segura que a tots),els pot atraure la srta. de la foto, n'hauries de posar varies d'estils d'homes diferents perquè cap dona es quedés sense, almenys un que li fes el pes.

Joana ha dit...

Ejem....
Bueno jo veig un home amb tanga i no em "posa" ni gota....
Tinc el famós calendari dels bombers al meu despatx, passo dies sencers que ni el miro, no tinc temps!
Som diferents... i m'ofereixo per l'estudi!

bajoqueta ha dit...

Quan un home va pel carrer i no mira a una dona que està sent mirada per tothom, malament! Lo millor és donar-hi naturalitat. Per mirar no fan pagar, les noies també mirem i no per això no ens n'anem amb el primer què passa. Crec que és una cosa ben natural i que no cal treure de contexte. De totes maneres vaja estudi també jeje

semmelweis ha dit...

Hauria de veure l'article original. Si mires la foto de la selecció italiana davant la noia en bikini durant l'entrenament se'ls veu satisfets, ara si els possessis dins l'scanner... no sé quina cara farien, crec seria diferent, l'scanner impressiona i entenc que podria alterar l'activitat cerebral i que tal vegada seria més fiable fer un EEG. No veig l'article massa seriós. Les noies bé, m'agrada més la del bikini blanc i la meva activitat cerebral crec no s'ha alterat però se questo non è vero è ben trovato.

Dan ha dit...

Alasanid. Aviat seràs tu el que et queixaràs del ordinadors i dels protons, ja ho veuràs! :D

Júlia. Dilluns comentaré un altre experiment que respon una mica el que dius ;-)

Agnès. En això, diria que tens tota la raó.

Joana. Disculpa, però segur que dius la veritat? Que t'he vist posar algunes fotos al teu blog...
;-)
En tot cas, en això si que som diferents i no ens queixarem pas per això oi?

bajoqueta.ui, no. Si actues diferent de la resta, et toca el rebre segur. Que també es molt dur ser home!
:D

semmelweis. Ei, que l'article és seriós. Les discussions que en podem fer al voltant potser son mes relaxades, però això ja es una altra història.