Mars 500

Tan bon punt una cosa és possible els humans ens llencem a posar-la en pràctica, per bé o per mal. I si parlem de l’espai, el proper pas important que tocarà fer serà posar els peus a un altre planeta. Aleshores començarà de veritat el viatge a les estrelles. Fins ara no hem fet res més que mirar des de la frontera. I el primer planeta que hem de visitar és Mart. No hi ha cap altra opció. Si els humans mantenim el seny i les crisis econòmiques no ens aturen massa, aquest segle ja es podria fer el primer intent.

En tot cas, cal estar preparats, perquè el viatge serà un dels més difícils i arriscats que els humans hauran emprés. Equivalents als que feren els primers navegants quan miraven de travessar l’Oceà en petits i insegurs vaixells.

Ara, però, intentem preparar-nos una mica millor. I avui comença un dels estudis que l’Agència Espacial Europea prepara per afrontar el llarg viatge a Mart. Un dels principals problemes que cal resoldre és com un equip de sis persones portarà el confinament en un espai tancat durant un any i mig. Aquesta és la durada mínima d’un viatge al planeta roig. Calen uns dos-cents cinquanta dies per anar i uns altres tants per tornar. A més, cal passar-hi un cert temps allà. Però sobretot cal tenir present que el viatge no es pot fer en qualsevol moment.

Les lleis de la física determinen quan pot sortir una nau i quan no pot fer-ho. Com que Mart i la Terra donen voltes al Sol, cada un al seu ritme, de vegades es troben relativament propers, però en altres moments poden trobar-se un a cada banda del Sol. Per això, qualsevol missió que tingui un problema, no podrà tornar quan li vingui bé. Únicament podrà fer-ho en el moment adequat. I això vol dir un any i mig tancats en un espai molt reduït i en una situació realment estressant.

Per això s’ha dissenyat el projecte Mars 500. Una simulació del viatge fins a Mart en la que sis voluntaris es tancaran en un habitacle que simularà el vehicle en que aniran fins allà. En principi no podran sortir fins al final de l’experiment i les comunicacions es faran telemàticament.

Per simular millor les condicions, mica a mica l’interval entre les comunicacions s’anirà allargant. Un senyal de ràdio triga 20 minuts per anar de la Terra a Mart, de manera que durant el viatge, si hi ha alguna emergència hauran de tenir iniciativa. No podran esperar els 40 minuts que calen per explicar el que passa als de Terra i rebre la resposta.

El menjar també serà el que és previst que portin els astronautes camí de Mart. I, per donar realisme a la cosa, està previst causar situacions d’emergència inesperades i de manera aleatòria per veure com responen els “subjectes experimentals”. A més, aniran tota l’estona monitoritzats. Es tracta de controlar els nivells d’estrès, canvis al sistema immunitari, alteracions en el son, efecte de la falta de llum solar....

Però sobretot serà un experiment social. Com es resoldran les situacions de tensió, les discussions, les bronques o les depressions que, inevitablement, apareixeran. En missions més curtes, alguns astronautes han posat en perill la missió per coses inesperades, com ara no aguantar el to de veu d’un company o, simplement, l'olor corporal que feia algú altre. Coses que en la vida normal són una petita molèstia que desapareix sortint a donar una volta, allà no es podran evitar i poden arribar a ser desesperants.

En realitat l’experiment és farà per parts. Els que han entrat avui faran una estada de 105 dies. Una mena d’aperitiu. Després, un altre grup es tancarà durant 500 dies. I si tot va bé, podria fer-se un altre intent amb 720 dies. Quasi dos anys tancats!

Els d’estades més llargues fins i tot podrien simular la sortida a Mart. Les Instal·lacions es troben a Rússia, de manera que poden sortir en un ambient de molts graus sota zero similar en algun aspecte al que trobarien a Mart.

Òbviament també hi ha moltes coses que no es poden simular. L’efecte de la falta de gravetat o les radiacions còsmiques són altres problemes per als que caldran altres maneres d’enfocar-los. Però el principal és el del confinament. Tan aïllats no han estat mai ni les tripulacions de les estacions orbitals, ni les de submarins nuclears que poden estar setmanes o mesos submergits, però no anys. I algun intent que s’havia fet, en condicions menys serioses, com l’experiment de Biosfera 2, va resultar un fracàs.

Per això serà interessant veure com els va. Obtindrem informació útil per anar a Mart, però també aprendrem moltes coses sobre nosaltres mateixos.