dimarts, de febrer 02, 2010

Canvi de lideratge?

Fa uns mesos que es veia a venir, però ahir es va fer oficial. Al repartiment del pressupost dels propers anys als estats Units, no li ha tocat diners a la NASA per continuar desenvolupant els programes Ares i Constellation que eren els que havien de portar la propera tongada d’astronautes a la Lluna. Ras i curt. Els americans abandonen la idea d’anar a la Lluna els propers anys. Simplement no hi ha diners.

Naturalment ara es quan toca sentir explicacions per endolcir la píndola. Que si els esforços es centraran en el viatge a Mart... que si la industria privada desenvoluparà coets amb capacitat per fer-ho i d’una manera més econòmica... que si es desenvoluparà un sistema de posada en òrbita que permetrà guanyar-hi diners... que si...

La realitat, però, és que el cost astronòmic i uns errors de visió per part de la NASA han fet que en una època de crisi com la que ens ha tocat viure i amb el dèficit descomunal que l’administració Obama va heretar de la d’en George Bush, pensar en aventures espacials sigui una entelèquia.

Això vol dir que els humans no anirem a la Lluna? Doncs segurament no. Simplement que el relleu l’agafen els xinesos. Ells tenen les ganes i els diners per fer-ho. La mala notícia és que el programa espacial xinés sembla que és de caràcter bàsicament militar. De manera que si es proposen anar-hi, segurament ho faran, però els motius potser no seran els que a la majoria de persones ens agradaria. Tampoc és que els americans fossin angelets, però potser intentaven dissimular una mica.

En tot cas, les coses són com són. En una tendència, que ignoro si els sociòlegs tenen estudiada, es veu com al llarg dels segles el lideratge polític, econòmic i militar es va desplaçant mica a mica i sempre cap occident: de Babilònia a Egipte, després a Grècia, a Roma, França, Espanya, Anglaterra, Estats Units... Sembla que ja toca saltar el Pacífic i agafar el relleu a Xina.

Ben mirat, també és normal que els astronautes que colonitzin la Lluna siguin xinesos. Si un de cada cinc habitants del planeta és xinés, ells serien el més proper a un representant estàndard dels humans. Fins ara estàvem tan acostumant a que els americans anessin sempre al davant que sembla sorprenent qualsevol altra cosa.

I al tanto, que la India també està desenvolupant un programa espacial amb ganes. Els europeus, més realistes pel que fa a les nostres capacitats, aparentment ens limitem a estar disposats a col·laborar amb qui sigui, sense capacitat de liderar res. Tampoc a l’espai.

Però atenció! Potser l’explicació de tot plegat sigui diferent. Potser no és que l’aventura espacial sigui caríssima o que hi hagi crisi. Potser és que no hi vàrem anar mai a la Lluna i ara fan servir la crisi com excusa per amagar la nostra incapacitat tecnològica. Perquè la crisi també de ser part de la conspiració mundial per mantenir-nos enganyats.

Mmmm. Segur que aviat aquest “raonament” el farà servir seriosament algú

8 comentaris :

Alasanid ha dit...

La veritat és que aquesta podria ser l'excusa pel problema de la radiació i de la salut dels tripulants de les naus que haurien d'anar a Mart.

De totes maneres és una molt mala notícia, però segur que trobaran alguna cosa a fer els treballadors de la NASA.

Però és curiós això que dius que el lideratge cap a l'oest.

Joan Ayats ha dit...

Pacific, el lideratge hauria de saltar el Pacific enlloc de l'Atlàntic com dius. (perdona la correcció).
Però els xinesos, malgrat la seva política de lent però segur, encara estant molt, molt lluny de la Lluna.
La Lluna és una altra historia, l'esforç per anar-hi és avui en dia massa descomunal i de dubtosa rentabilitat. No crec que s'hi aventurin.

El cert és que estem atrapats en un pou gravitacional del qual no sabem sortir-ne fàcilment amb les actuals lleis de la física. Ens cal pujar un nou graó del tamany del que hi ha entre Newton i Einstein per afrontar la exploració espacial més enllà de la orbita baixa.
Qui sap, potser el camí cap a les estrelles començarà al LHC.

La renuncia d'Obama evidencia encara més la grandesa del Projecte Apollo i la gosadia de Kennedy.

Salut!

Carquinyol ha dit...

Bé, sigui qui sigui qui arribi primer el que és trobaran allà dalt serà un fotiment de polítics nostres, que aquests viuen a la Lluna des de fa mooooolt de temps !!

I la veritat, pensar en els actuals governants xinesos com a líders del planeta a mi em fa bastant repelús...

Dan ha dit...

Això del lideratge cap a l'Oest ha de tenir una explicació. I es divertit fer hipòtesis i posar-les a prova. Tipus: Ha d'anar cap l'oest perque a l'est només i quden les restes de l'anterior imperi.

Joan Ayats. El Pacífic, off course (ja ho he arreglat)
pel que fa al pou gravitacional... necessitem un ascensor espacial. Amb ell, tot serà més fàcil.
Realment, el programa Apol.lo va ser una epopeia com poques.

Carquinyol. No. La veritat és que la mentalitat de Xina i dels dirigents xinesos se'm fa una mica estranya.

Clidice ha dit...

no cal que ens queixem dels nostres polítics, perquè a tot arreu estan igual, ja ho veieu. Això no té "arreglu" :(

Laura ha dit...

No conec prou la situació socieconòmica de Xina, però no sé si els grans caus de misèria que encara hi ha els permetran assumir un lideratge mundial. Tinc els meus dubtes.

XeXu ha dit...

Ja has trobat el teu home, encara que de seriós no sé si se'm pot considerar. Jo no crec que anéssim mai a la Lluna, i també penso que això de la crisi ha estat una mitja invenció. Ens enganyen en qualsevol cosa, així que dubtar una mica i fer-se preguntes no està malament. Veurem si algú aconsegueix posar els peus al satèl·lit. Hi haurien d'anar xinesos i indis a l'hora. Si un de cada cinc som xinesos, em sembla que poc més de un és indi també. La resta, quatre gats.

Dan ha dit...

Clidice. Potser sempre ha sigut així. Els humans som com som i no canviarem.

Laura. Però hsembla que ho valoren diferent allà. Encara que en realitat no ho conec prou com per saber.ho.

XeXu. Ai...! Ja saps el que penso. Dubtar sempre és bo, però com tot, sense exagerar.
El que si es cert és que per eser representatius al coet hi haurien d'anar tres xinesos i dos indis. (I mig occidental)