dilluns, de febrer 01, 2010

les guapes amb els guapos

En un dels capítols de la sèrie House, l’insofrible doctor s’estranyava que una noia molt guapa fos la parella d’un paio més aviat normalet. Ho expressava gràficament dient que “les noies 10 acaben amb nois 10, i les noies 6 acostumen a aparellar-se amb nois 6”. És poc freqüent que una bellesa triï un noi lletget.

Doncs sembla que en House no l’encertaria únicament a la societat humana sinó que entre els animals passa alguna cosa semblant, cosa que per alguns ha representat una sorpresa. Això és perquè sempre es diu que les femelles trien el millor mascle disponible per aparellar-se. Un fet que obliga als mascles de moltes espècies a fer complicades parades per tal d’impressionar les femelles, o a mantenir dures lluites amb la resta de mascles per imposar-se i deixar clar qui és el millor.

Però un recent estudi posa en dubte aquesta visió tant simplista de les coses. Uns investigadors han trobat que les femelles d’un ocell australià anomenat “diamant zebrat” (Taeniopygia guttata) tria els mascles més similars a les característiques que presenta ella mateixa enlloc de seleccionar els millors. Tal com diria en House: les millors trien els millors i les diamants zebrades mediocres els prefereixen també mediocres.

Una de les característiques que defineixen les qualitats d’aquests ocells és el seu cant. Els exemplars més vigorosos, més sans, vaja! els “guaperes” també tenen un cant de millor qualitat que la resta. Doncs quan posaven femelles d’aquest ocell en una gàbia on podien prémer un botó per fer sonar un cant de qualitat o un de mediocre, van observar que les femelles triaven el cant que més s’apropava al que feia ella mateixa.

I per una altra banda, quan posaven parelles fetes per diferents combinacions d’ocells van notar que si a una femella mediocre li tocava un mascle també mediocre, trigaven molt menys a aparellar-se i començar a criar. Aparentment hi havia bon rotllo de seguida entre els dos.

De totes maneres si els tocava amb un mascle de qualitat, encara que trigaven més, ponien més ous, cosa que indica que realment els mascles eren de primera.

Tot plegat suggereix que efectivament hi ha categories entre aquests ocells i, sobretot, que cada un sap molt be a quina categoria pertany. Hi ha qui creu que aquest comportament és un problema des d’un punt de vista evolutiu. Aparentment les femelles haurien de tenir preferència sempre pels millors mascles. De totes maneres, ja se sap que si ets dels mediocres, apuntar molt alt és perdre el temps. Els mascles de primera triaran femelles de primera, de manera que millor anar per feina i optimitzar els esforços. Aparentment els ocells aquest ho tenen molt clar i el fet que l’aparellament sigui estacional no els dona gaire temps per perdre en intents inútils. Això ha de representar una pressió selectiva important. L’ocell que no triï be segons les seves oportunitats, molt fàcilment es quedarà sense oportunitat de reproduir-se. La selecció, per tant, afavoreix els que optimitzen esforços.

Un coneixement de la sàvia mare naturalesa que els humans també aprenem relativament aviat. Encara que, com que els humans som més tossuts, podem trobar moltes excepcions a aquesta regla malgrat el que pensi el doctor House.

17 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Quin món aquests que tot va per classes !! Com s'ho feia "el fary" per cert ?

Parlant dels diamants aquests, si son els que conec jo (per la foto diria que si) anomenar "cant" a això que fant és com anomenar "cançó" al conjunt de botzinades d'un embussament... llegir a l'ombra d'una noguera al costat d'una enoooorme gàbia d'ocells d'aquests és garantia d'un bon mal de cap.

Dan ha dit...

No serà que estaves envoltat d'ocells de categoria "medicore"?
:-D

Alepsi ha dit...

Cullons. Quins ànims de bon matí de dilluns.

Vaig a suicidar-me una estona, i ara torno.

(jo i la meva mediocritat apuntavem a un George Clooney, com a mínim... snif!)

Carquinyol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carquinyol ha dit...

dan: pel que fa a la qualitat del seu cant, diria que tota aquella espècie és "mediocre" ;)

alepsi: prova amb una Nespresso :P

Dan ha dit...

Alepsi. Tranquila dona. George Clooney és mediocre... no?

carquinyol. Hauries d'haver xiulat una estona. Així hauries atret les cantaires de nivell.

Clidice ha dit...

vaig llegir fa una pila d'anys "La vida amorosa de los animales" de Vitus B. Dröscher, i vaig quedar al·lucinada de la feinada que tenen algunes espècies per tal d'aconseguir aparellar-se, quin estrés! realment crec que hauria de ser de lectura obligatòria pels mascles de l'espècie, a veure si així "s'hi posaven" amb més alegria ^^

Alepsi ha dit...

En Clooney mediocre??? Ostres, Dan... si que tenim el llistó elevadet, no??? Jajajajajaja!

Carquinyol, io sono poberinna... una Nespresso és massa cara per la meva mediocritat econòmica... xDDD

Alasanid ha dit...

Un altre cas curiós era el d'Afrodita i Hefest. Clar que devia tenir la seva explicació.

Però bé, si no ho recordo malament Afrodita s'entenia amb Ares...

Si en el fons el que preval és minimitzar l'energia i garantir la descendència (encara que sigui igual de mediocre que els progenitors).

Dan ha dit...

Clidice.Si es que qualseviol bitxo vivent es passa moltissim temps pendent d'aparellar-se. No som només el shomes els que sempre pensemn en sexe :-D

Alepis. Com? En Clooney no és mediocre? Ara ho entenc!!! :-(

Alasanid. Home, els Deus no eren pas mediocres! Vigila el que dius, que caura un llamp del cel i et fregirà!

Alepsi ha dit...

Parlem de mediocritat física o intel·lectual? xDDD

Gerard ha dit...

Els llangardaixos aquells que jugaven al pedra-paper-tisores no sé si ho tenen tan clar això d'aparellar-se amb els que tenen característiques similars... Llibertins! Hehehe

XeXu ha dit...

Si al final el que importa és estar a gust amb qui tens al costat, no que sigui tan 'guapu'.

Sort en tenim els humans que les femelles no busquen sempre els millors mascles. A algunes els interessen altres coses, i gràcies a això la nostra espècie s'ha mantingut. Que sí, que hi ha molt mediocre, però per la supervivència de la nostra espècie era necessari que s'invertís la tendència de buscar sempre els millors i que els altres es quedessin amb un pam de nas.

Un post interessantíssim. M'ha agradat com ho has explicat. Jo en vaig parlar un cop d'això que diu el Dr. House, fa temps, i sóc de la mateixa creença que ell. Aquests ocellets simpàtics, encara que aparentment mal cantants, segons diu en Carquinyoli, ens donen la raó.

Violette ha dit...

Potser aquests ocells sí que ho fan, però jo no paro de veure parelles humanes aparellades sense seguir aquest paràmetre. Per sort.
Ara que a mi, per exemple, que algú es consideri mediocre no em sembla just. Tothom, absolutament, tothom pot ser tan agradable que susciti sentiments positius a un semidéu o a una semideessa. I encara que sembli un tòpic, la bellesa surt de dins. I les nostres mirades, necessitats de bons sentiments, la perceben.

Dan ha dit...

Alepsi. No siguis cruel. No entrem en detalls ;-)

Gerard. Molt bon aquesta. Si senyor. Els llangardaixos en son un altre bon exemple, encara que potser per motius diferents :-D

XeXu. Uf, realment si únicament triomfessin els mascles alfa i les femelles liders, l'espècie la portaria clara. I la vida seria molt aborrida per la majoria.

Violette. Si que hi ha excepcions, però la norma general diria que si que es dona. Al menys, quan hi ha en Clooney al meu costat, a mi ningñu em mira. Si segur que el paio també és un encant com a persona. No es just!!!

Laura ha dit...

Doncs el meu home i jo, que som fans del Dr. House, també hem comentat aquesta teoria moltes vegades, i jo fins i tot m'hi fixo quan veig parelles pel carrer. Sí que es compleix, sí!

Joan ha dit...

Ara ja sé el motiu de tot el temps i de totes les energies que vaig perdre a l'institut i a la uni... hauriem de viure una segona vegada amb la experiència de la primera.

De totes maneres, aquesta teoria no parla de les seves excepcions, que afortunadament té encara que s'expliquin com a "desviaments" o "errors", i que fan que algun bon record vagi quedar d'aquells llunyans temps que ja no tornaran.

Salut i bona presentació.