dimecres, de setembre 02, 2009

Sembla que ens quedarem aquí

Una de les principals característiques que ha de tenir un líder és la capacitat de definir objectius clars i d’expressar-los de manera encara més clara. N‘ha de tenir molts més, és clar, però sense aquesta virtut, els esforços es dilueixen en objectius secundaris, l’entusiasme es perd i al final s’imposa la sensació de fracàs.

Als anys 60 en Kennedy va actuar d’aquesta manera. Podria haver dit que un dels seus objectius era “...transformar el país en una potència amb capacitat per operar en condicions alienes a les habituals pels humans i implementar una tecnologia d’alt nivell que, a partir d’una sòlida base científica i de l’excel·lència en enginyeria, permetés assolir objectius d’alt nivell estratègic en l’àmbit aeroespacial”.

Podria haver dit això i ningú, tret de quatre iniciats hauria mostrat gaire entusiasme. En canvi el que va dir va ser que el seu objectiu era “...portar un home fins la Lluna i retornar-lo a casa sa i estalvi abans del final de la dècada”.

Això si que ho va entendre tothom i això va canalitzar l’entusiasme necessari per aconseguir-ho. Això i la por que els soviètics no ho fessin abans, és clar.

Durant un temps va semblar que anar a la Lluna era bufar i fer ampolles. Que aviat hi hauria colònies permanents i que el pas a altres planetes era imminent. Però les coses no van anar així. Una vegada has guanyat una carrera, ja no tens ganes de seguir corrent. És massa cansat. I si no estàs competint amb ningú, tampoc hi ha gaire motivació. Si, finalment, no hi has de guanyar diners el més fàcil és que acabis assegut prenent una cerveseta enlloc de seguir amb l’esforç.

Doncs això és el que ha passat amb l’exploració espacial. Després de la Lluna l’activitat humana a l’espai es va limitar a missions de les que s’anomenen d’òrbita baixa. Hi ha qui creu que l’Estació Espacial Internacional (ISS) es troba a mig camí entre la Terra i la Lluna, però el cert és que la tenim aquí al costat. La ISS es mou a una altura de tres cents seixanta quilòmetres de la superfície de la Terra, mentre que la Lluna està a... tres-cents vuitanta quatre mil quilòmetres!

De manera que fa anys vàrem fer un viatge, però des d’aleshores ja no hem tornat a sortir del barri. Simplement ja no hi havia objectius clars i ben definits per enfocar els esforços.

I sembla que les coses seguiran així. En Barack Obama ha encarregat una comissió per avaluar els projectes de la NASA i quines són les possibilitats de plantejar noves missions. Aviat presentaran l'informe, però els resultats que s’han filtrat indiquen que la NASA no disposa de diners per plantejar cap mena de missió tripulada important. Ni a Mart, ni a la Lluna ni enlloc.

Fins ara, el funcionament habitual era encarregar les naus a empreses externes. La Boeing, la McDonell i similars. Aquestes presentaven un pressupost que després no es complia ni de conya. Esperaven (i normalment passava) que de totes maneres, al final el projecte tiraria endavant per no perdre els diners i els esforços gastats. El secretisme també hi ajudava a tot això. Del “és massa aviat per parlar-ne” passaven immediatament al “hem gastat massa diners per aturar-nos”.

Però aquesta vegada sembla que no colarà. La crisi i la falta d’objectius clars i d’estímuls externs poden acabar amb el somni de l’exploració de l’espai llunyà. Ja ha quedat clar que la NASA no té diners per desenvolupar el programa Constellation, amb els nous coets Ares i els mòduls Orion, que caldria per anar a la Lluna, però és que ni tant sòls té diners per fer-los servir. Com ha dit un dels de la comissió. “Encara que el Pare Noel ens portés el sistema Constellation totalment enllestit, el primer que hauríem de fer seria cancel·lar-lo, perquè amb el pressupost que tenim no el podem portar endavant”.

De manera que sembla que ens tocarà tornar a posar els peus a terra, i no només en sentit figurat. Sortir a l’espai és molt car, i la crua realitat és que no tenim els diners.

Encara que, qui ho sap?. Potser hi aniran els xinesos.

15 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Sembla que toca una època d'aïllacionisme còsmic, i penso que més per la manca d'objectius que comentes que per falta de diners.

El més trist és que encara hi ha gent que pensa que aquests viatges no serveixen per a res.

David ha dit...

Ben trobat de nou Centpeus.
La veritat és que encara hi ha gent que pensa (jo, no) que no s'hi ha arribat mai a la lluna. Amb la de calés que es gasten amb armament, algun es podria desviar cap a la recerca còsmica, no ??

Salut

pol ha dit...

ELs podríem dir que hi ha una arma molt perillosa i destructora a Mart que al cap de pocs mesos ja tindries un transbordador anant-la a buscar.


Que n'és de trist... Algú sap com evitar que no es destinin diners dels impostos a l'exèrcit? Recordo que es podia fer, almenys a títol personal i acabaven destinats a l'exèrcit però no els podien utilitzar per comprar armes. No ho he aconseguit fer mai...

òscar ha dit...

doncs a mi, a casa, em diuen que hi estic tot sovint. sort que, determinats viatges, no costen gaire, o gens, quartos :)

Zímon ha dit...

A vegades em semblava que la cerca d'altres llocs per viure (planetes/satèl·lits/asteroides/estacions espaials artificials) estava pensat pel dia que per culpa del que estem fent a la Terra, ja no fos possible la vida humana a la biosfera (o necrosfera quan toqui). Així les persones que ara mateix estan decidint i tenen molt poder poguessin tenir una via de fugida.
Però segurament han reflexionat que no els serviria de res un lloc per viure si no tenen a ningú que els fregui el terra, així que potser han decidit enfonsar-se amb el vaixell. O intentar que el vaixell no s'enfonsi del tot (ni que sigui amb una balsa prou gran).
He sentit que hi ha uns que s'imaginen un mon amb només 500 mil milions de persones (és a dir 6000 milions menys que ara).
Jo encara penso que podem sortir-nos-en però cal posar-hi colzes.

Asimetrich ha dit...

Doncs és una llàstima. Però ben mirat potser és millor que emprem l'esforç a arreglar i recuperar les condicions d'aquest planeta abans de pensar a anar a altres llocs... Sempre i quan els diners s'utilitzen per això i no per reflotar entitats bancaries, és clar.

tmserveis ha dit...

Ep! em sembla que tinc la solució per anar a Mart.
Agafar l'actual pressupost de la NASA i subcontractar-ho tot als russos. Si amb els quatre rubles que tenen ja fan el que fan, imagineu-vos amb els pressupost ianqui.Hi haurien places per turistes i tot. ;-)
Salut.

Joana ha dit...

Suposo, que una part important dels pressupostos deu anar destinada a pagar comissions, així clar, mai no es pot fer el que s'hauria de fer.

Dan ha dit...

Carquinyol. Les dues coses van de la ma. Si es tenen clars els objectius els caler surten. però gastar per fer coses que no estan clares, es una tonteria. En fi. Esperem que vinguin aviat temps millors.

David. Hola. Doncs si que estaria be. Amb un petit percentatge del pressupost militar ja n'hi hauria prou.

pol. O que els xinesos agafaran avantatge i després s'ho quedaran tot per ells. Les curses motiven molt!

òscar. Ahhh! Aquesta lluna jo també la conec :-D

Zimon. Buf. Si els dóna per limitar-nos a arreglar el nostre cau si que ens estancarem,. La Terra cal cuidar-la, però hem d'anar més enllà.

Asimetrich. Ens hi juguem alguna cosa a que es dedicaran els diners?

tmserveis. ostes, però anar fins a Mart en una nau russa.... amb aquell menjar, aquells lavabos, aquell vodka. No se no se...

Joana. Una part molt important. Com en tot.

Alepsi ha dit...

Oooou yeah! Ja tornes a ser aquí!!! Oleeeee! Ja torno a tenir lectura científica assegurada!!! Jajajaja!

Asimetrich ha dit...

No, gràcies. Està prou clar i apostaríem pel mateix jajaja

Núria Talavera ha dit...

Tinc uns quants alumnes amb una facilitat extraordinària per anar a la lluna durant les meves classes. Ja els diré que parlin amb l'Obama...

M'agrada molt poder tornar a llegir els teus escrits! començar el curs també té coses bones :-)

Anònim ha dit...

Dons me n'aniré a viure a la xina..


Laia.

Martí Cabré ha dit...

Passem del lideratge EUA-URSS al lideratge xinès. Ja ni et planteges una missió europea?

Dan ha dit...

Alepsi. Ueeeeeee :-)

Asimetrich. Obviament

Nuria talavera. Es que de vegades s'hi està be a la Lluna. Tots i anem ocasionalment i te el seu puntet.

laia. Sospito que no colaries com a xinesa

Martí cabre. Em temo que la capacitat d'Europa de liderar res és molt baixa. Ara mateix els Europeus anem d'acompanyants amb qui sigui, però no tirem del carro. (llastima)