divendres, de gener 29, 2010

El color del dinosaure.

Malgrat que sempre ens han fascinat, el cert és que dels dinosaures en sabíem relativament poques coses. El que passa és que entre aquestes poques coses hi havia la mida i, amb unes dimensions tan descomunals, la imaginació es disparava. Per això, quan feien pel·lícules, o els dibuixaven als llibres, la imaginació de l’artista tenia molt marge per esplaiar-se. Però mica a mica anem descobrint coses d’aquests extraordinaris animals i el realisme va sent cada vegada més gran.

Va costar una mica que deixéssim de veure’ls simplement com llangardaixos molt grans. Al menys ja no els imaginem amb llengua bífida com els rèptils. Després vàrem descobrir que molts dinosaures tenien plomes. Això no havia de ser particularment sorprenent ja que les aus són els descendents dels dinos. Però el que desconeixíem més era el color que mostraven. Aquí si que els artistes podien fer i desfer ja que els fòssils que ens han arribat eren sobretot dels ossos, que no donen informació sobre el color de la pell. Certament teníem també restes fossilitzades on hi havia deixat l’empremta de la pell. Però això no conservava cap rastre dels pigments.

Fins ara.

Un grup d’investigadors de la universitat de Bristol, en col·laboració amb un grup xinés, van estudiar les restes fòssils d’un petit dinosaure que va viure fa uns cent vint milions d’anys. El seu nom és Sinosauropteryx i les restes mostren clarament la marca de plomes al cap i a la cua. En canvi, la resta del cos no se’n veuen pas. El que volien esbrinar era justament quina funció tenien les plomes primitives. Abans que servissin per volar s’ha especulat amb que la seva funció era, com la del pèl dels mamífers, protegir del fred. Però el fet que aquests dinosaures tinguin plomes únicament al cap i la cua no sembla gaire lligat amb una funció termoreguladora.

Però les plomes fòssils de la cua d’aquest exemplar mostrava un bandejat més fosc i més clar. De manera que les van analitzar amb més detall. Quan les van observar al microscopi electrònic van poder veure unes estructures entre els filament de les plomes que van identificar com melanosomes.

Aquestes estructures ja les havien identificat en fòssils d’ocells, però aquesta ha estat la primera vegada que es troben en plomes de dinosaure. Com que aquetes estructures també les tenen els ocells actuals les coneixem prou bé i sabem que la seva funció és donar color a les plomes.

En els mamífers, la pell fosca és per causa dels melanòcits. Aquestes són unes cèl·lules especialitzades en fabricar un pigment fosc, la melanina, per absorbir l’excés de radiació solar. El nom és per la paraula grega melano, que vol dir fosc. Doncs la melanina no està lliure per la cèl·lula, sinó que s’acumula en uns petits orgànuls anomenats melanosomes.

Els ocells també tenen melanòcits, que fan melanosomes. Uns melanosomes que dipositen entre les estructures de les plomes i que els donen color. I l’interessant és que segons la forma que tinguin aquests melanosomes el color resultant serà negre, gris, taronja o marró. Per exemple, si són allargats en resulta un color negre, mentre que si la forma és arrodonida, el color final és ataronjat. Això és perquè a més del pigment, les característiques físiques del material també afecten la llum.

Doncs be. Quan van analitzar les marques fosques de les plomes de la cua del dinosaure van trobar melanosomes arrodonits. De manera que ara, quan el dibuixin ja no val tot.

Aquest dinosaure en concret tenia la cua a ratlles blanques i taronges!

I ara es planteja una altra possibilitat. Potser les plomes, inicialment no servien per volar, ni tampoc per escalfar. Potser simplement servien per lluir un ventall de colors més espectacular i la resta de funcions es van adoptar posteriorment.

Sembla que fa molts milions d’anys, els éssers vius ja eren uns presumits.

10 comentaris :

XeXu ha dit...

Quan era petit era un malalt dels dinosaures, m'encantaven! Fa molt temps, però, que no estic a l'aguait dels descobriments que es fan, sembla mentida que puguem avançar en l'estudi d'uns éssers que van viure fa tants milions d'anys.

Jo m'havia quedat amb que els dinosaures no tenien plomes, però és lògic pensar que entre ells i els ocells havia d'haver-hi formes intermitges que compartissin caràcters.

També tenia entès que s'havien extingit fa 65 milions d'anys, i aquest de que ens parles vivia fa 'només' 47 milions danys. És que ja no se'ls considerava dinosaures o les meves dades no són correctes?

Dan ha dit...

Coi. Tens raó. El Sinosauropteryx es del cretaci, fa cent vint milions d'anys. Ja ho he corregit (d'on hauré tret això dels quaranta set milions?)

Carquinyol ha dit...

Sempre és curiós veure com noves troballes van canviant allò que es considerava probable des de fa anys i que s'ha utilitzat per a fer representacions al món de la literatura i del cinema.

Ara amb això de "les plomes" potser l'Almodovar s'anima a preparar la seva versió de "Jurassic Parc",... "Plumones cretácicos" ?

McAbeu ha dit...

Impressiona que d'un fòssil es puguin treure tantes dades, aquesta feina si que és resoldre enigmes i no el que faig jo. ;-D

Clidice ha dit...

fa anys que convisc amb pòsters descomunals, llibres, reproduccions de dinosaures, per culpa de tenir un fill malalt d'ells, per això he acabat més interessada jo que ell en aquests temes. És una troballa molt interessant, serà difícil, però, "re-dibuixar" els altres dinosaures, atesa la migradesa de restes no?

Gerard ha dit...

Vaja, així que els Sinosauropteryxs eren de la selecció holandesa? Bé, no se'ls hi pot pas retreure. L'antiga selecció, la taronja mecànica, jugava força bé...

Per cert, suposo que coneixies això, que va sortir l'any passat. Aquesta mania de linealitzar-ho tot!

Xènia ha dit...

Hola! com sempre un article enriquidor!

Arcangelo ha dit...

Dinosaures presumits? Això ha disparat la meva intuïció masculina... Si d'aquí a un parell de milions d'anys troben un fòssil d'una persona que ve de torrar-se a la platja conclouran que la població era més fosca del que és?
I si en troben un d'una senyora que ve d'emperifollar-se en una peluqueria conclouran que teniem el cabell de colors estrafolaris com ara morat i amb polímers fixadors al seu voltant?
Bé, la darrera reflexió és gratuïta, ja que suposo que es pot distingir, en cas de que perduri les modificacions naturals de les articials, però a mi em fa gràcia. En qualsevol cas, és bastant anàloga a les raons per les quals aquest bixtet tenia la cua com si fos un dentrifici infantil.

zel ha dit...

Coi, gràcies, ja podré explicar alguna cosa més als meus petits preguntadors!!!!

Laura ha dit...

Aquesta tardor vaig veure un documental a l'Imax de València sobre els dinosaures. Una de les conclusions més curioses era que lea àligues actuals són susceptibles de ser considerades dinosaures supervivents. No sé si la teoria té una base científica prou contrastada. En qualsevol cas, em va sorprendre. Magnífic article, Dan.