Sense rodes

Un dels estris que han acompanyat als humans des de fa mil·lennis i que sembla estar a la base de la nostra tecnologia és la roda. Simplement una superfície circular unida a un eix permet tantes possibilitats com màquines som capaços d’inventar els humans. No és perquè si que hi ha pocs ginys que no incorporin una roda en alguna part del mecanisme.

Normalment pensem en la roda sobretot en relació als vehicles. No cal dir que això ha facilitat el transport d’una manera notable, però les primeres rodes que coneixem es van trobar a l’antiga Mesopotàmia, fa uns sis o set mil anys, i no tenien res a veure amb el transport sinó amb la ceràmica. Eren els primers torns de terrissaire. Van haver de passar uns quants segles abans no es girés el mecanisme i es posés sota un vehicle per donar lloc al carro.

Això va facilitar extraordinàriament el transport. Amb molta menys força es podien moure pesos molt més grans. Com que la roda té un punt de contacte amb el terra molt petit i a sobre no llisca, el fregament és mínim i tota la força s’aprofita per desplaçar la càrrega.

La roda va ser un dels grans invents de la humanitat. D’això no n’hi ha cap dubte.

Per això, una de les coses més sorprenents que trobem quan descobrim les civilitzacions americanes, els Inques, Maies o Asteques, és que malgrat el gran desenvolupament que van assolir, no feien servir la roda. Al menys, no per fer anar carros. Perquè si que s’han trobat rodes en joguines asteques. I el concepte de roda el feien servir per fer els calendaris per exemple. Però a l’hora de portar càrregues, seguien carregant-s’ho a les espatlles. O millor, a les espatlles dels esclaus.

Això indica que la roda, malgrat ser indiscutiblement útil, no era imprescindible per construir una civilització. I seria un gran error considerar aquelles cultures americanes poc avançades. Si no van desenvolupar la roda hi havia un motiu.

I potser aquest era simplement que no disposaven de bestiar per estirar dels carros.

A Amèrica no hi havia cavalls, bous, ases o cap animal que es deixés domesticar i que fos prou gran com per ser útil com a bèstia de tir. Les llames o les vicunyes que els inques podrien haver emprat no es deixen domesticar fàcilment i no accepten que les lliguin al carro. I sense una força motriu important, les virtuts de la roda disminueixen molt, al menys d’entrada.

Per terres americanes si que hi van córrer els cavalls, però es van extingir fa molt milers d’anys, de manera que quan la civilització que els podia fer servir va florir, ja no en quedaven. Això va donar una avantatge insalvable als conqueridors quan van arribar. No només pels cavalls, que també, sinó perquè amb el bestiar es va facilitat l’ús de la roda.

I amb la roda va venir, tot seguit, bona part de la tecnologia del Vell mon.