De nou amb els antibiòtics

S’ha posat en marxa una campanya per prevenir l’abús dels antibiòtics. L’avís és molt clar: “pueden dejar de curar”. És cert, dramàticament cert, i el cas és que ja està succeint. Però malauradament, sospito que la campanya no servirà absolutament de res.

El problema ja el vaig comentar fa temps, quan va aparèixer una soca de bacteris resistent als antibiòtics, amb tots els problemes que això comporta. En realitat és com si sobtadament tornéssim a la medicina del segle XIX pel que fa a malalties infeccioses, perquè si una infecció bacteriana no la pots tractar amb antibiòtics, que queda? Sulfamides? Arsènic? Sanatoris a la muntanya?

I els bacteris es van adaptant als antibiòtics. En realitat el que passa és que de tant en tant apareix algun bacteri mutant al que no li fan res. Com l’antibiòtic mata la resta, el mutant pot créixer i ocupar tot l’espai (és a dir, el cos del malalt) sense problemes.

Fins ara la solució per això era fer servir un antibiòtic diferent. Però els bacteris són molt punyeters i actualment ja hi ha soques infeccioses resistents fins a nou! tipus diferents d’antibiòtics, incloent els d’última generació.

I cada vegada és més difícil dissenyar nous tipus d’antibiòtics. De fet, fa molts anys que no n’apareixen de nous. Això no és percebut habitualment perquè de marques comercials si que n’hi ha moltes. Però la majoria tenen els mateixos components.

El cas és que el problema té dues fonts. La primera és l’abús que en fem. Per qualsevol bajanada que ens passi, prenem antibiòtics. I moltes vegades en situacions en què no serveixen de res. Per exemple: la grip no es cura amb antibiòtics. Però tant se val, tothom en pren. No curem la malaltia, però ajudem a que apareguin soques resistents.

L’altra font de problemes es sospita que és l’agricultura. Els antibiòtics fan moltes coses a més de matar bacteris. I és que tots els medicaments tenen efectes secundaris. I en aquest cas un efecte secundari es.... que fan engreixar el bestiar! Per tant, durant molt temps es va alimentar al bestiar de les granges amb dosis altes d’antibiòtics.

Aquesta pràctica està prohibida a la Unió Europea des del 2006. Però fins aleshores se n’havien consumit moltíssims. Per exemple, l’any 1999 es van emprar 4.700 tones d’antibiòtic únicament per l’engreix del bestiar.

De manera que el raonament és senzill. Fem servir els antibiòtics únicament quan fan falta i reduirem molt l’aparició de soques resistents, amb això ens assegurariem que aquests medicaments seguiran sent útils en un futur.

Però els humans som com som, i la teoria està molt bé, però els antibiòtics els seguirem prenent per si de cas, perquè tinc molta feina i m’he de curar de seguida o pel que sigui.

Passa com amb les carreteres. Quaranta anys de campanyes explicant els riscos de l’excés de velocitat no van aconseguir quasi res. Ara bé: l’amenaça de multes importants i que et treguin punts del carnet si que va reduir la velocitat a les carreteres de manera gairebé instantània.

Per tant, sospito que alguna cosa semblant hauran de fer amb els antibiòtics. No aconseguiran res amb campanyes. En realitat ja hi ha molts tipus que sols es poden aconseguir amb recepta i això fa que la gent pressioni als metges per que els hi receptin. De totes maneres, n’hi ha altres que es poden adquirir sense més a les farmàcies, per tant la gent els comprarà, i desprès quan apareguin les complicacions, tothom es queixarà. És la naturalesa humana.