dimecres, de desembre 07, 2005

Antibiòtics, fins quant?

Ja ho diu la dita. "No t'adones del que tens fins que ho perds". I potser és farà realitat aviat amb el tema de les malalties infeccioses. Avui, al diari es comentava la publicació d'un parell d'articles a la revista The New England Journal of Medicine on es descriu l'aparició d'una nova soca de bacteris particularment resistents als antibiòtics. Es tracta d'un bacteri intestinal anomenat Clostridium difficile (el nom ja és indicatiu) que, normalment no hauria de portar massa problemes, però que recentment s'ha tornat intractable. En realitat, un 3% de la població sana (i un 40% dels que estan a l'hospital) presenta aquest bacteri als budells. I és que la flora intestinal, (això és: el grapat de microbis que tenim al intestí,) inclou bastants tipus de bacteris, necessaris perque tot funcioni bé, perque païm correctament i perque no s'hi fiquin altres bacteris menys "amistosos".
Així doncs, perquè ara causa problemes?
Doncs sembla que es tracta d'una variant amb una especial toxicitat i resisténcia (les dues coses). En realitat, que surtin bacteris amb més toxicitat passa amb una certa freqüència i està en la mateixa manera de ser dels microbis. Els problemes aparèixen quan, com en aquest cas, presenten resistència als antibiòtics. Això ja ens ho busquem nosaltres.
Els antibiòtics van ser un dels majors avenços que va fer la humanitat en temes de salut. Ara s'ens fa difícil (al menys als europeus) imaginar com era abans del descobriment del dr. Flemming. Però sense antibiòtics, més de la meitat dels que llegiu això, simplement ja haurieu mort. Paraules com tuberculosi, sífilis o septicémia serien molt més que curiositats del tercer mon o de temps passats. De fet, no ens preocuparia el càncer o l'alzheimer, simplement perque és quasi segur que moririem abans.
Però van aparèixer els antibiòtics i tot va cambiar. Tant que ara ens els prenem com si res. Un encostipat? Antibiòtic al canto, que demà tinc molta feina, o que s'em presenta un cap de setmana fantàstic, o que he d'estar sempre al cent per cent. Però aìxò és un mal costum, perque els microbis segueixen allà, i amb els antibiòtics hem guanyat una gran batalla, però la guerra continua (i segurament continuarà sempre).
El problema és que els bacteris creixen molt, però molt, de pressa. I també van patint petits canvis. Si d'un simple bacteri en podem obtenir, en pocs dies, uns quants trilions, doncs la probabilitat que de tant en tant en surti algun al que un determinat antibiòtic no li faci res és raonablement alta. De manera que, al final, en tindrem un que és resistent a l'antibiòtic... i en pocs dies en tindrem trilions que seran resistents.
Cap problema. Podem fem sevir un antibiòtic diferent i a fer punyetes el bacteri. Ah! Però és que tornarà a passar el mateix. I amb el temps tindrem bacteris resistents simultàniament als dos antibiòtics. D'acord, la probabilitat és molt baixa, però de microbis n'hi ha molts. Tants que al final una probabilitat, ni que sigui baixa, és suficient. Avui en dia ja hi ha soques resistents simultàniament a nou antibiòtics diferents!
I no penseu que n'hi ha tants d'antibiòtics. Una cosa és que hi hagi moltes marques, però la majoria son iguals (i si no, mireu aquí quantes marques diferents hi ha del mateix, l'amoxicilina). I al bacteri, li és ben igual si l'antibiòtic és d'una marca o d'una altre.
De manera que ara ja començem a tenir soques, com aquest Clostridium, que resisteix molt als antibiòtics. Tant que quan es tracta als pacients amb els antibiòtics d'última generació (perque els vells no funcionen), el que s'aconsegueix és matar la flora intestinal normal, amb la qual cosa els clostridiums encara creixen millor!
I quina és la sol.lució? Doncs, de fet, segur que ja l'heu sentit de vegades (jo sols voldria insistir una mica): Prendre els antibiòtics únicament quan fa falta de veritat. Els encostipats, amb lleteta amb mel, suc de llimona, llitet i sopetes calentones. I paciéncia!! No ho he dit, però recordeu que la grip la causa un virus, i els antibiòtics no serveixen de res amb els virus. De manera que amb la grip, tampoc cal prendre'n (com sempre, a no ser que el metge digui el contrari, eh!).
I poca broma, perquè sinò amb poc temps ens trobarem sense antibiòtics útils, i tornarem a tenir els problemes que tenien al segle XIX amb les malalties infeccioses.
Però tot i així, encara hi ha més problemes amb els antibiòtics. Però per avui ja n'hi ha prou. Un altre dia us explicaré... "la cara oculta de l'antibiòtic".

5 comentaris :

Anònim ha dit...

Hola Dan! Amb els antibiòtics passa com tot: amb moderació, tot funciona, ara bé, quan l´equilibri es trenca... passen coses com aquestes ;-). El que passa és que la gent es pensa que els antibiòtics ho curen tot, i després passa el que passa....Nica

Dan ha dit...

Hola Nica (com va la xocolata?)
La llauna es que els que prenen antibiotics absolutament per a tot, desprès seran els primers a queixar-se indignats quan perdin la efctivitat.
Però el mon es així i costarà molt canviar-lo. (Es lo que hay)

Myrddin ha dit...

Per bactèries malparides, la d'aquesta notícia

http://www.lacuarta.cl/diario/2003/04/25/25.22.4a.NAS.BACTERIA.html

Fa anys ho vaig sentir per la televisió d'algun altre cas i feia feredat sentir-ho. Entenc que són casos excepcionals... però si et toca has begut oli.

Dan ha dit...

Ostress. Ja l'he vist. Quin papus!

Pia Almoina ha dit...

Hi ha qui pren homeopatia i no pren antibiòtics... Perillós, em sembla. No trobeu?