divendres, de novembre 03, 2006

Legionaris i aires condicionats

De tant en tant van apareixent notícies sobre un brot de legionela en algun indret. Aleshores, les autoritats sanitàries comencen una recerca contra rellotge per entre les torres de refrigeració de la zona per tal d’identificar l’origen del brot. Normalment passats uns dies, el focus infecciós es pot localitzar i la tranquil·litat torna... fins la propera vegada.

Però la malaltia del legionari va tenir un origen ben curiós. El nom ja dona una pista, encara que una mica enganyosa, perquè els legionaris que li van donar nom van ser, en realitat, els assistents a la 58 Convenció anual del Departament de Pennsylvania de la Legió Americana.

Hi havia delegats, familiars, conferències, parada militar, homenatges a la bandera i tot això, en una reunió que va tenir lloc del 21 al 24 de juliol del 1976. Però els problemes van començar ben aviat, perquè entre els dies 22 de juliol i el 3 d’agost, molts assistents van començar a caure malalts. En tots els casos es donava febre i pneumònia, encara que l’alarma va trigar a saltar, perquè molts dels assistents ja havien tornat a les seves cases quan van caure malalts.

De totes maneres els epidemiòlegs aviat es van adonar que el que tenien en comú els malalts era que o bé havien assistit a la convenció o bé havien estat a prop de l’hotel on es feia la reunió. I encara van precisar més: els casos més greus eren els que havien passat molta estona al vestíbul o per l’acera enfront la porta de l’hotel. A més, un cop a casa els familiars dels afectats no van caure malalts. Tot plegat suggeria un agent patogen que es transportava per l’aire i que difícilment s’encomanava persona a persona.

Al final de l’episodi havien emmalaltit 221 persones i 34 d’elles van morir de pneumònia o altres complicacions. Malgrat tot, els metges seguien sense saber que era el que ho havia causat. Van fer cultius per tota mena de bacteris, van buscar presència de virus, van cercar paràsits... res.

La primera pista va aparèixer en uns cultius molt particulars per identificar riquètsies. Aquests són uns microorganismes semblants als bacteris, però que tenen la particularitat de ser paràsits intracel·lulars obligats. És a dir, que sols poden viure dins de cèl·lules d’altres organismes, normalment insectes. No cal dir que els medis per cultivar riquètsies són molt més complexos que els necessaris per cultivar bacteris normals.

Però va ser en aquests cultius on va aparèixer per primera vegada alguna cosa. Uns petits microorganismes que, quan els van injectar a conills d’indies, els van fer emmalaltir. I a la melsa d’aquests animals s’hi van poder observar de nou uns petits microorganismes que els investigadors van intentar cultivar amb molta cura. Amb ells van poder fabricar antisèrums per fer anàlisis a les mostres de sang dels pacients i... bingo! Els resultats van donar positiu! Aquells bacils eren els responsables de la malaltia.

Mica a mica els van anar caracteritzant, i els van batejar amb el nom de Legionella pneumophila. Va resultar que eren molt exigents pel que feia al medi de cultiu, per això mai s’havien identificat abans. A més, tampoc es tenyien bé amb les tècniques habituals, cosa que les havia fet passar desapercebudes en altres brots que havien tingut lloc anteriorment i en molts cassos que van apareixent aïllats de manera habitual.

Però quan van posar a punt mètodes per identificar-les, tot va resultar més fàcil. Hi havia una malaltia ja descrita i menys greu, anomenada febre de Pointac, que també la causaven elles. I sorprenentment va resultar que és un microbi força abundant a la natura. En gairebé tots els ambients aquàtics se'n pot trobar. El que passa és que normalment hi és en concentracions petites i no representa cap risc per la salut.

Una altra cosa és en els dipòsits d’aigua dels aires condicionats. Allà es troba sobtadament amb la temperatura ideal els nutrients necessaris i molta aigua. Aleshores pot créixer i proliferar fins arribar a concentracions molt altes. Si a sobre surten microgotetes que son transportades amb l’aire condicionat, doncs ja tenim un brot de legionelosi en camí.

I sort que no és terriblement agressiva, per això els que ho pateixen són normalment persones que ja estan delicades de salut. Com que a més hi ha antibiòtics que permeten tractar-la, moltes vegades sembla que a la premsa se'n fa un gra massa. Certament un brot de legionela és una cosa seriosa, però perfectament controlable i tractable. No cal crear alarmes injustificades.

6 comentaris :

Anònim ha dit...

Com sempre, els teus articles, tan amens de llegir i tan informatius.

Salut!

Anònim ha dit...

No només els aires acondicionats són els que causen la legionel.losis. Les torres de refrigeració són també (i darrerament, sobretot)les causants d'aquesta malaltia. Per això, quan han d'investigar un brot, se centren en àrees properes a zones industrials.

La legislació referent al mateniment de les torres de refrigeració és bastant estricte i intenta arribar a un equilibri entre l'eliminació dels bacteris i a la vegada la no excessiva corrosió del circuit.

I és cert que no és terriblement agressiva i que afecta als que tenen la salut ja dèbil, però per això, els nens i els avis són els més afectats.

Sempre un gust llegir-te.

Anònim ha dit...

El que dic sempre, que per una persona sana és més fàcil agafar un refredat que un legionel.la (però tu ho expliques mil vegades millor!)

Anònim ha dit...

La generalització dels aires acondicionats és una bestiesa i un despilfarro energètic.
Els aires acondicionats només haurien d'estar autoritzats en hospitals, residències de gent gran que ho necessités, etc..
Els autobusos i autocars, a ventilar-se per les finestres com Déu i la naturalesa manen.
Això de que qualsevol, només perquè te calers per permetres-ho, es pugui posar un aire acondicionat a casa és una tonteria de nens rics que fins hi tot es creuen que poden canviar el clima. I després diràn que volen energies alternatives.

Dan ha dit...

Ep! Gracies omalaled (sajerao!)

ccs. Tens raó. En realitat creixen en qualsevol instalacio que tingui aigua, una certa temperatura i materia organica de la que apareix si no es neteja convenientment.

ocell! a sobre es que el refredat es un classic inevitable. Sort que no es al reves!

franciscu. Aixo ja dona per tot un altre post. La bestiesa que fan en molts llocs de posar l'aire condicionat a nivell polar hauria de ser delicte. I a sobre, es dolent per la salud, perque el cos no s'acostuma i cada vegada resistim menys el mal temps.

Euphorbia ha dit...

Molt interessant. Gràcies per la informació.
Realment es fa un gra massa amb els aires condicionats, especialment als autobusos, als cinemes, etc. Això no pot ser bo de cap manera.