Legionaris i aires condicionats

De tant en tant van apareixent notícies sobre un brot de legionela en algun indret. Aleshores, les autoritats sanitàries comencen una recerca contra rellotge per entre les torres de refrigeració de la zona per tal d’identificar l’origen del brot. Normalment passats uns dies, el focus infecciós es pot localitzar i la tranquil·litat torna... fins la propera vegada.

Però la malaltia del legionari va tenir un origen ben curiós. El nom ja dona una pista, encara que una mica enganyosa, perquè els legionaris que li van donar nom van ser, en realitat, els assistents a la 58 Convenció anual del Departament de Pennsylvania de la Legió Americana.

Hi havia delegats, familiars, conferències, parada militar, homenatges a la bandera i tot això, en una reunió que va tenir lloc del 21 al 24 de juliol del 1976. Però els problemes van començar ben aviat, perquè entre els dies 22 de juliol i el 3 d’agost, molts assistents van començar a caure malalts. En tots els casos es donava febre i pneumònia, encara que l’alarma va trigar a saltar, perquè molts dels assistents ja havien tornat a les seves cases quan van caure malalts.

De totes maneres els epidemiòlegs aviat es van adonar que el que tenien en comú els malalts era que o bé havien assistit a la convenció o bé havien estat a prop de l’hotel on es feia la reunió. I encara van precisar més: els casos més greus eren els que havien passat molta estona al vestíbul o per l’acera enfront la porta de l’hotel. A més, un cop a casa els familiars dels afectats no van caure malalts. Tot plegat suggeria un agent patogen que es transportava per l’aire i que difícilment s’encomanava persona a persona.

Al final de l’episodi havien emmalaltit 221 persones i 34 d’elles van morir de pneumònia o altres complicacions. Malgrat tot, els metges seguien sense saber que era el que ho havia causat. Van fer cultius per tota mena de bacteris, van buscar presència de virus, van cercar paràsits... res.

La primera pista va aparèixer en uns cultius molt particulars per identificar riquètsies. Aquests són uns microorganismes semblants als bacteris, però que tenen la particularitat de ser paràsits intracel·lulars obligats. És a dir, que sols poden viure dins de cèl·lules d’altres organismes, normalment insectes. No cal dir que els medis per cultivar riquètsies són molt més complexos que els necessaris per cultivar bacteris normals.

Però va ser en aquests cultius on va aparèixer per primera vegada alguna cosa. Uns petits microorganismes que, quan els van injectar a conills d’indies, els van fer emmalaltir. I a la melsa d’aquests animals s’hi van poder observar de nou uns petits microorganismes que els investigadors van intentar cultivar amb molta cura. Amb ells van poder fabricar antisèrums per fer anàlisis a les mostres de sang dels pacients i... bingo! Els resultats van donar positiu! Aquells bacils eren els responsables de la malaltia.

Mica a mica els van anar caracteritzant, i els van batejar amb el nom de Legionella pneumophila. Va resultar que eren molt exigents pel que feia al medi de cultiu, per això mai s’havien identificat abans. A més, tampoc es tenyien bé amb les tècniques habituals, cosa que les havia fet passar desapercebudes en altres brots que havien tingut lloc anteriorment i en molts cassos que van apareixent aïllats de manera habitual.

Però quan van posar a punt mètodes per identificar-les, tot va resultar més fàcil. Hi havia una malaltia ja descrita i menys greu, anomenada febre de Pointac, que també la causaven elles. I sorprenentment va resultar que és un microbi força abundant a la natura. En gairebé tots els ambients aquàtics se'n pot trobar. El que passa és que normalment hi és en concentracions petites i no representa cap risc per la salut.

Una altra cosa és en els dipòsits d’aigua dels aires condicionats. Allà es troba sobtadament amb la temperatura ideal els nutrients necessaris i molta aigua. Aleshores pot créixer i proliferar fins arribar a concentracions molt altes. Si a sobre surten microgotetes que son transportades amb l’aire condicionat, doncs ja tenim un brot de legionelosi en camí.

I sort que no és terriblement agressiva, per això els que ho pateixen són normalment persones que ja estan delicades de salut. Com que a més hi ha antibiòtics que permeten tractar-la, moltes vegades sembla que a la premsa se'n fa un gra massa. Certament un brot de legionela és una cosa seriosa, però perfectament controlable i tractable. No cal crear alarmes injustificades.