Maltractat colesterol

Hi ha una confusió molt evident entre dos conceptes que no s’haurien de barrejar. Una cosa és un símptoma, i una altra de diferent és un factor de risc. Els dos conceptes poden tenir alguna relació ja que tenen a veure amb amenaces per la nostra salut, però són coses diferents i això es veu molt clar en el cas del colesterol.

Colesterol! Ja gairebé sona com una amenaça. La gent pregunta si tens colesterol o si t’has analitzat el colesterol. I un valor just per sobre del límit que marquen els laboratoris ja fa pensar en infarts, en canviar la dieta, en prendre medicaments i gairebé en fer testament. És tant mala la fama, que si busques imatges de colesterol a internet, quasi tot són dibuixos d'artèries taponades.

Realment el pobre colesterol és una de les molècules més maltractades per la publicitat i la premsa. I això que és imprescindible per viure. De fet, a la pregunta “tens colesterol?” la resposta hauria de ser: “Estic viu, oi? Doncs aleshores segur que si que en tinc”.

Si per una estona podem oblidar les dietes al parlar del colesterol, descobrim que és una molècula molt interessant. Ja sabeu que les nostres cèl·lules tenen una membrana feta de lípids que l’aïlla de l’exterior. Aquests lípids son com les gotes d’oli que floten sobre l’aigua, primes, fluides, es poden fusionar. I de fet serien massa fluides i no resistirien cap esforç a no ser que en la seva composició hi hagués un tipus de lípid més rígid que els hi doni el grau just de consistència. Això ho fa el colesterol.

I per digerir el menjar, tenim el suc gàstric (l’àcid de l’estòmac) que desfà els sucres i les proteïnes, però per desfer els greixos que mengem ens cal la bilis que fabrica el fetge. És allò tant amargant que li dona color verdet a les vomitades. Desagradable quan surt així, però imprescindible per digerir i absorbir els greixos. Doncs la bilis està feta bàsicament de sals biliars que són derivades del colesterol.

Encara més. Un altre compost relacionat és la vitamina D. Una vitamina? Doncs si. La vitamina D té diferents formes, però alguna d’elles, la D3, es fabrica a partir de colesterol amb ajuda de la llum del Sol.

I no s’acaba aquí. Realment el colesterol és una molècula molt agraïda i sense ella la vida seria molt més avorrida, perquè moltes hormones sexuals (progesterona, estrògens, testosterona) es fabriquen a partir del colesterol.

De manera que els aliments que “ajuden a baixar el colesterol”, doncs quasi que no. Al menys si no tens cap excés alarmant de colesterol. En tot cas en una persona normal i sana, millor deixar el colesterol tranquilet, que fa molta falta.

I aquí arriba la confusió. És cert que hi ha una relació clara entre nivells molt elevats de colesterol i risc de problemes cardiovasculars. I fins i tot es coneix prou bé el mecanisme. Però és un factor de risc, no el símptoma d’una malaltia. També el sedentarisme o l’stress tenen el mateix efecte i són factors de risc. Per tant, el fet de tenir el colesterol alt no vol dir que estiguis malalt, a no ser que sigui realment molt alt. Aquí parlo de la majoria de persones que passen per poc els 290 mg/dl que és el que marquen els límits de les anàlisis. (Si l’anàlisi dona 2000 mg/dl si que és un símptoma d’alguna cosa eh!)

A la vida, el terme mig sempre acostuma a ser el més assenyat. De colesterol, com de tot, cal el just i necessari, ni més ni menys. I com sempre, els límits són difosos. No hi ha una ratlla que digui, fins aquí no et passa res, i a partir d’aquí estàs a punt de tenir un infart.

Que és un factor a controlar? Sens dubte. Que cal amoïnar-se? Relativament, però no més que pel fet de fer una vida sedentària o massa tensa. En tot cas, si m’alimento de menjar escombraria, estic tot el dia assegut a la poltrona i vaig amb els nervis de punta, doncs hauré de canviar moltes coses, i no sols el nivell del pobre colesterol.