Cares i més cares

Del funcionament del cervell en sabem moltíssimes coses, i malgrat tot, encara no l’acabem de comprendre. Per això no deixa de sorprendre cada pas que es fa en el seu estudi. Avui en dia ja disposem de tècniques molt sofisticades per poder captar imatges del cervell en funcionament. Encara no sabem que fan aquelles neurones, però al menys les podem identificar.

Però fins fa relativament poc, molta informació sobre com actuava el cervell provenia de persones que havien patit lesions al cap. Soldats ferits de bala, obrers als que sel’s clavava un tros de metall al cap. Fets molt espectaculars, que danyaven determinades regions del cervell però en les que el pacient sobrevivia.

I molts cops els metges s’adonaven que passaven coses sorprenents. Alguns pacients perdien la capacitat de parlar. I això podia passar de maneres diferents. Uns no podien dir paraules, altres deien paraules, però no podien construir frases. Alguns sols deien paraulotes! I generalment, cada perfil es podia associar a una lesió en una zona determinada.

Però el ventall d’alteracions és ampli i ens obre els ulls sobre la magnitud de les feines aparentment simples, però en realitat extremadament complexes que fa la nostra ment sense que en siguem conscients.

Una de les que ho posa de manifest més clarament és la prosopagnòsia. Una alteració en la que es perd la capacitat de reconèixer les cares. És una cosa subtil, perquè els pacients saben perfectament que estan mirant una cara, en poden descriure les característiques, saben el sexe, el color de cabell, la forma dels ulls, l’expressió... tot, excepte a qui pertany el rostre. Són incapaços de fer el nexe entre una imatge d’un rostre i una persona determinada. En els casos més greus, ni tant sols es reconeixen en un mirall.

I aquest dèficit és limita al rostre. De vegades no reconeixen la persona fins que parla. Aleshores identifiquen la veu i ja poden saber de qui es tracta. O troben la pista en alguna característica del vestir o de les mans... En general, aquestes persones el que fan és ser amables amb tothom, perquè, potser si que estan parlant amb un conegut, però ells no tenen manera de saber-ho. I han de tenir paciència, perquè molta gent no s'adona de com de real és el problema. Com deia un afectat: "A un cec ningú li posa dos dits al davant i li pregunta si els pot veure, però a mi si que em pregunten ¿com em dic?, com si per un miracle el meu cervell s'hagués recuperat".

Ha de ser fumut arribar a casa i donar per sentat que aquella persona que hi ha és la teva dona, tot i que en realitat no la reconeixes. Fa gràcia, però hi ha persones a les que els hi passa. De totes maneres, no es una patologia perfectament definida, hi ha gradacions i diferents formes. N'hi ha que si que poden recordar algunes cares, però sols un nombre molt limitat.

I això ens indica la feinada que fa el cervell. Perquè quants rostres arribem a conèixer al llarg d’una vida? Els que coneixem personalment i els que veiem a la tele o a les revistes són milers, molts milers. I tots són variacions relativament petites d'uns quants detalls. I malgrat tot, sabem perfectament si la foto que estem veien és la de Ronaldinho o la de la veïna de dalt..

Sembla fàcil, però no ho és. Quan ho penses un moment t’adones que la feinada que fan les nostres neurones per identificar cares malgrat que canviïn el pentinat, el maquillatge o que passin els anys és increïble. Des del punt de vista d’un afectat per prosopagnòsia, és una feina similar a la de poder identificar milers de pedres o de troncs d’arbre diferents i recordar-ho al llarg dels anys. Segur que les pedres o els troncs tenen característiques diferents, però el nostre cervell no està dissenyat per individualitzar-los. O en tot cas, tant sols pot fer-ho amb un nombre molt limitat d’exemplars.

I això fa pensar que quan miro un ramat d’ovelles em semblen totes iguals, però en realitat cada una té característiques diferents. Aleshores, potser per una ovella serà fàcil reconèixer a totes les seves companyes, però segurament tots els humans li devem semblar iguals.