dilluns, d’octubre 22, 2007

De nou, raça i intel·ligència

En James Watson, un dels descobridors del ADN i premi Nobel de Medicina ha muntat un merder important quan va declarar que les polítiques occidentals cap a l'Àfrica són ineficaces perquè es basen en que "la intel·ligència dels africans és com la nostra, cosa que contradiuen totes les proves efectuades". Sembla que en el llibre que està a punt de publicar també diu que “no hi ha motiu per pensar que les capacitats intel·lectuals de pobles separats en la seva evolució han hagut d’evolucionar de manera idèntica”.

La premsa ja ha comentat bastant aquest fet i les conseqüències que ha portat. S’han anul·lat conferències que anava a fer i el laboratori de Cold Sping Harvord on treballava l’ha suspès en les seves responsabilitats fins que s’aclareixi que va dir exactament i quina postura manté.

Tot plegat el primer que demostra és que ser un geni mereixedor del Premi Nobel no fa que siguis particularment brillant en altres camps del coneixement o que siguis una persona assenyada. Hi ha molts casos de guardonats que emparats en el prestigi que dóna el Nobel han defensat postures com a mínim molt discutibles des de punts de vista ètics.

En el cas d’en Watson, afirmar sense més que els negres són menys intel·ligents que els blancs tal com ha fet és una ximpleria majúscula. Però en aquests temes cal anar amb peus de plom. Ara, encara que tothom s’apunta a la crítica (i jo el primer), val la pena pensar una mica el que ha dit. De les dues frases que he posat al començament (i que suposo que són exactes encara que reconec que no he sentit la versió original) la primera és simplement falsa. Les proves per mesurar la intel·ligència poden donar el resultat que vulguem sense massa esforços. Al llarg del temps hi ha qui ha demostrat “científicament” que els homes són més intel·ligents que les dones. Que no, que són igual d’intel·ligents. Que no, que són les dones les més intel·ligents. Però no, els blancs ho eren més. Però tampoc, que tots ho eren per igual... I així, sempre es pot dissenyar un test d’intel·ligència que demostri allò que vols demostrar.

Quin és el problema? Doncs que cada investigador defineix la intel·ligència com li sembla millor. Però la crua realitat és que resulta molt complicat definir-la i encara més mesurar-la. De fet, hi ha qui opina que el fet de posar-hi un nom no vol dir que la intel·ligència sigui una "cosa" i que es pugui mesurar.

I finalment hi ha el tema de la combinació entre genètica i ambient. Els africans (per dir l’exemple d'en Watson) són menys intel·ligents perquè la genètica els condiciona? O potser és perquè viuen en països pobres? Un dèficit d’aliments durant el creixement pot tenir efectes importants en el desenvolupament del sistema nerviós. I l’accés a l’educació en els països africans és clarament limitat. Si Watson hagués nascut a l’Àfrica hauria tingut gaires oportunitats de descobrir l’estructura de l’ADN? La resposta sembla evident. Avui en dia, simplement ens resulta impossible discriminar entre l’efecte de la genètica i el de l’ambient quan parlem d’una cosa que ni tant sols sabem definir i mesurar amb precisió. De manera que el comentari d'en Watson és simplement una ximpleria.

Ara bé, la segona afirmació podria tenir raó. Potser algun dia podrem definir la intel·ligència i aconseguir mesurar-la. I si això passés, no hi ha motiu per pensar que tots els grups humans han de tenir exactament el mateix nivell. Igual que passa amb la pell, la mida o la forma dels ulls. Però de nou hi ha una trampa amagada en la interpretació que n’ha fet. Si una raça disposa de major capacitat per alguna cosa que anomenem “intel·ligència” no serà una diferència espectacular que justifiqui res. El màxim que podria passar és que amb el temps hi hagi més genis d'una raça que d'una altra. Igual que ara els velocistes més ràpids del món són negres, i els millors nedadors són blancs, però això no vol dir que per Àfrica la gent del carrer camini més de pressa que a Europa o que a les piscines americanes els nedadors s’hi estiguin menys estona.

Presentar una opinió com si fos una dada científica és una tergiversació inacceptable, per molt Premi Nobel que siguis. I en temes com aquest de la intel·ligència resulta particularment empipador. Massa temps s’han fet servir aquesta mena de falsedats, afirmant coses que simplement es desconeixen, per mantenir alguns grups socials, o les dones, o les races, en situació oprimida.

La ciència és una cosa fantàstica i que ens permet millorar en tots els aspectes la nostra qualitat de vida. Però també hi ha el perill de manipular-la i fer-la servir per imposar les teves idees. Tergiversadors n’hi ha a tot arreu i entre la comunitat científica jo diria que la proporció és la mateixa que entre la població global.

Jo no se si existeix el “gen de la intel·ligència”. Sincerament ho dubto i estic segur que les coses resultaran ser molt més complexes. Massa complexes per anar fent afirmacions tant ridícules com les que ha fet en Watson.

8 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Això d'aprofitar la brillantor en un camp per aprofitar el seu prestigi a un altre camp on els seus coneixements no són, ni de bon tros, tan exhaustius. Ho podem veure cada dia als anuncis televisius !!

A aquestes alçades sembla mentida que encara hagi gent capaç de dir coses com aquestes, però al seu cas és espectacularment greu ja no només per dir-les, sinó per no haver fet, com a mínim, un estudi de recerca en el qual poder basar les seves afirmacions.

Si dius una rucada, almenys digues-la amb fonament !!

Joana ha dit...

Ho sento, jo trobo un error, ja discriminatòri d'entrada, decidir mesurar això.
Ho sento, és insultant.
Per més premis que tingui aquest "tipus".
Petonet

èlsinor ha dit...

Uuuhhhhmmm...caldria saber què va dir exactament i què volia dir, perquè, així, i d'entrada, sona molt malament el que ha dit. La millor actitud que s'hi pot prendre és la que ha seguit el seu laboratori.

Anna ha dit...

jo crec, com en Dan, que és possible que un dia descobrim que tots els grups humans no tenen la mateixa intel·ligència, i no potser que uns siguin "més intel·ligents" que els altres sinó que uns poden ser més hàbils en unes activitats cognitives i uns altres ser-ho en unes altres.

El problema avui en dia és que a causa de la justificació científica que s'ha fet en el passat per dir que les dones o els negres són menys intel·ligents, avui dia és perillosíssim fins i tot dir la segona frase de Watson, i no crec que ningú s'atrevís a publicar un article demostrant que un grup és més intel·ligent que un altre o que té una intel·ligència diferent encara que un estudi ben fet ho demostrés objectivament. La societat ha caigut en l'altre costat de la balança i no crec que ho pogués acceptar en aquests moments, en els que a més vivim immersos en l'hipercorreció política.

I perdoneu pel rotllo, avui m'he passat!

Formiga Atònita ha dit...

a l'Àfrica hi ha hagut grans pensadors i grans filòsofs, no cal estar gaire al cas per saber-ho. Ser un geni o no, no hauria d'estar limitat al terreny científic.

Carme ha dit...

He he, quan ho vaig sentir a la ràdio, el primer que vaig pensar va ser: "I qui ha definit què és intel·ligència?"
I a continuació vaig pensar: "A veure què dirà en Dan?"

Anna, personalment penso que tot el que has dit en el teu comentari és molt assenyat, no és cap rotllo!

socjo ha dit...

http://www.elsentidodelavida.net/los-negros-son-menos-inteligentes-que-los-blancos

Si voleu una mica de sentit comú barrejat amb molt humor referent a aquesta noticia... :-)

Laia ha dit...

la professora de català m'ha ensenyat avui un article del diari, i no en tenia ni idea... Sabent l'impacte social que tindrà i a més a més, tal i com tu dius, sense basar-se en cap tesi científica, sinó exposant simplement la seva opinió i emmascarant-se darrere de la titulació de premi nobel... Francament no sé com ha tingut la cara de dir-ho!

M'ha agradat això de "desterrar-lo" en un país africà... a veure de quins recursos hagués disposat anys enrere!