Premis Ig Nobel 2007

Ja s‘han atorgat els premis Ig Nobel corresponents a l’any 2007. Com sempre, es tracta d’una cerimònia plena d’humor i la llista de premiats convida a la riallada. Però no heu d’oblidar que la norma que prima en aquests premis és que “primer fan riure i després fan pensar”. Però la part còmica és l’aspecte que la premsa destaca més, encara que això el porta a cometre errors importants. ¿Per quin motiu els periodistes no acaben de llegir les noticies científiques i al final publiquen exactament el contrari de la realitat?

Això queda clar en el que més gràcia m’ha fet, el de Lingüística. Per dos motius: Perquè és un estudi fet a la Universitat de Barcelona i perquè ja en vaig parlar aquí fa un temps. Però el titular d’alguns diaris el que diu és que “Las ratas son incapaces para los idiomas” o que “Las ratas no distinguen el japonés del holandés hablados al revés”.

Doncs el cas és que la part seriosa de l’estudi demostra el contrari del que diuen aquests titulars. Que les rates SI que distingeixen els idiomes. Els distingeixen quan es parlen correctament (igual que els humans) i no ho fan si els senten parlar al revés (de nou, igual que els humans). L’estudi convida a riure, però té interès per comprendre en quin punt de l’evolució van aparèixer els mecanismes cerebrals necessaris per donar origen a la parla i als idiomes.

Un altre treball que fa gràcia és el premi IgNobel d’Aviació, per un treball que demostra que els hàmsters resisteixen millor el “jet lag” si prenen Viagra. Genial, perquè potser aviat podrem comprar Viagra per dos motius: Per problemes d’erecció... o per la proximitat d’un viatge intercontinental.

De nou, l’estudi té més del que sembla. Hi ha molt interès en trobar fàrmacs que ajudin a controlar els ritmes circadiaris que són els que s’alteren durant els viatges a zones horàries diferents. Si podem controlar la manera com el cos regula la gana, la son, la pressió arterial, la secreció hormonal i un grapat de paràmetres fisiològics semblants, es podria disminuir molt l’efecte del “jet lag”. Útil pels viatgers, per les tripulacions i també, per exemple, pels militars, que podran enviar un grapat de soldats on vulguin del món sabent que arribaran ja en condicions de lluitar enlloc de mig groguis com ara.

Que el fàrmac sigui un "inhibidor de la fosfodiesterasa 5 específica pel GMP cícilic" i que això sigui el principi actiu del Viagra únicament demostra que tots els fàrmacs, sense excepció tenen diferents efectes sobre diferents parts de l’organisme. I segur que si en lloc de Viagra fos Insulina, no l'hauria guanyat l’IgNobel.

També fa gràcia el de Nutrició. Un estudi sobre el comportament de persones menjant un plat de sopa que no s’acaba mai. Un tubet amagat va omplint-lo a mida que es va menjant. Una ximpleria? Potser no. Es tractava de comprendre els mecanismes que regulen la gana i la nostra manera de menjar. Interessant per les companyies que venen aliments, perquè ens poden manipular més efectivament. Però també per nosaltres, ja que si sabem com ens manipulen podem estar previnguts. L’investigador que ha guanyat porta anys estudiant com la forma de presentar el producte, les paraules que l’envolten i fins i tot la forma del plat o la quantitat de mengar que hi ha fan que inconscientment mengem més o menys.

I un altre de molt esmentat és el de biologia. Un estudi sobre àcars, aranyes, crustacis, algues, falgueres i fongs que hi ha als llits dels humans. Aquí el que passa és que quan pensem en un ecosistema de seguida ens ve al cap un bosc ple d’animalets. Però ecosistemes n’hi ha molts més. La nostra pell és un ecosistema pel de bacteris. Un túnel de metro també ho és. L’auricular d’un telèfon conté quantitats insospitades d’éssers vius i finalment, un llit també és un ecosistema ple d’organismes amb delicades interaccions i que es pot estudiar fàcilment. Com diu la investigadora: “mai dormim sols”. A sobre, aquest cas té interès per comprendre moltes reaccions al·lèrgiques i dissenyar tractaments per prevenir afeccions de la pell i respiratòries.

Una mirada més atenta als IgNobel demostra que realment fan riure, però també que molts d’ells tenen el seu interès. Riure és molt bo, però sempre val la pena donar una mirada més atenta a les coses!