dimecres, d’octubre 31, 2007

Efectes a llarg termini

La paciència és la mare de la ciència, diuen. I això un inconvenient en els temps que vivim, en els que tenir paciència quasi és cataloga de defecte. No resoldre les coses immediatament o deixar que les coses progressin al seu ritme gairebé és considera una mostra de feblesa. Deu ser que estem massa acostumats al que veiem a les pel·lícules, en que els problemes se solucionen en minuts gràcies a inspiracions brillants del protagonista.

De totes maneres, la vida real té els seus ritmes, i la recerca realment necessita paciència. Això fa que de vegades, quan finalment s’obtenen les dades, el problema ja s’ha oblidat per part dels medis de comunicació. I això vol dir que bona part de la societat també ho ha oblidat.

Per això fa gràcia la cara de sorpresa que fan moltes persones quan apareixen resultats d’estudis que han requerit anys de feina. Et diuen “... encara s’estudia això? A mi em va passar amb la Síndrome de l’Oli Tòxic. Una intoxicació que va tenir lloc a Espanya als anys 80 per consum d’oli de Colza desnaturalitzat amb anilines. L’oli de colza és perfectament comestible, però no les anilines que van afegir alguns empresaris sense escrúpols. El resultat van ser milers de morts i intoxicats i seqüeles a llarg termini.

Fa molt temps que ja no se’n parla, però la recerca sobre el mecanisme de la intoxicació va seguir fins fa molt poc. Això és perquè resulta molt important esbrinar el que va passar a nivell clínic i molecular per poder saber com actuar si un dia torna a passar.

I fa poc ha sortit un altre estudi també relacionat sobre un fet que ja fa temps va deixar de ser noticia, però en la que els científics han seguit treballant en silenci. Parlo del vessament de fuel del Prestige.

Recordareu que el Prestige es va enfonsar l’any 2002 i en partir-se va alliberar una gran quantitat del, des d’aleshores famós “chapapote”, una marea negra que va arribar a les costes de Galícia, on va causar una catàstrofe mediambiental sense precedents.

Tot es va fer malament en aquella ocasió i bona part de les mesures preses van resultar errònies. És cert que el temps per actuar va ser breu i que segurament la marea negra hauria arribat a formar-se igualment, però si bona part dels esforços que es van fer per despistar l’opinió pública s’haguessin encaminat a afrontar el problema, els mals s’haurien minimitzat.

En tot cas, i per ser justs, mai s’ha d’oblidar que és molt fàcil parlar un cop ja han passat els fets. Les coses van anar com van anar i allò va posar en marxa un moviment de solidaritat amb les zones afectades materialitzat en milers de voluntaris que es van desplaçar fins Galícia per ajudar a la recollida del chapapote.

La qüestió que s’ha estat estudiant és: va tenir algun efecte sobre la salut dels qui van col·laborar en la neteja el fet d’estar exposat als vapors provinents d’aquells hidrocarburs? Durant un temps la situació va resultar una mica caòtica, i no tothom va disposar d’equips correctes com guants, mascaretes o vestits aïllants.

Per això es va començar un estudi en el que s’ha avaluat l’estat de les afeccions pulmonars presentades pels voluntaris de les confraries que van participar en tasques de neteja, i els resultats inicials es van publicar fa poc.

La conclusió és que efectivament si que va tenir algun impacte sobre la salut. S’ha detectat un augment en els símptomes respiratoris, tos, esputs, obstruccions respiratòries i afeccions semblants en aquells qui van estar més temps en contacte i sobretot si no portaven mascareta. No semblen molt greus, però tampoc són irrellevants. L’estudi també indica que a mida que passa el temps aquestes afeccions van desapareixent, per això està previst continuar les analítiques i s’esperen més resultats el proper any.

Hi ha coses que requereixen el seu temps, i una de les gràcies de la recerca és que encara que porti el seu ritme, i que aquest, de vegades, sembli desesperantment lent, al final s’acostuma a treure’n l’entrellat. Això si, cal tenir paciència.

2 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Això és el que li dic jo sempre als meus caps "hi ha coses que necessiten el seu temps..." però noi, no em fan cas massa sovint !!! ;)

I en allò del Prestige ja tens raó que és molt fàcil parlar després, però també és cert que hi ha coses que són de sentit comú. Amb els trens de Barcelona passa el mateix, i mira... potser és que necessiten més temps per "estudiar-ho", però sembla ser que no se'l volen agafar.

sants ha dit...

A mí tampoc em fan cas carquinyol quan els hi dic que ja entregaré les coses quan a mí em vagi bé...

Tenir paciència crec que és molt bo, tot i que a vegades ets un incomprés durant una temporada..