Quan vaig començar a comentar els premis Nobel d’aquest any, pensava que serien tres els que tractaria. La literatura i l’economia queden molt lluny de la temàtica d’aquest blog, i el de la Pau tampoc m’esperava que hi sortís. Però sembla que el comitè Nobel ha decidit que no siguin tres sinó quatre els que hem de comentar aquí, perquè el Premi Nobel de la Pau ha sigut concedit a l’Al Gore i al Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès).El motiu exacte, segons el comitè Nobel ha sigut “Pels seus esforços en promoure i difondre el coneixement sobre el canvi climàtic causat per l’home i per establir els fonaments per tal que es prenguin les mesures necessàries per contrarestar-ho”.
La veritat és que la tria ha sigut ben seleccionada, ja que el premi es reparteix entre el grup d’experts que posa ordre en el coneixement científic disponible sobre el tema i el líder mediàtic que s’encarrega de crear consciencia del problema arreu del món. I per poder plantejar-se alguna actuació a escala global calen les dues coses.
En aquest sentit, per part de l’Al Gore la seva pel·lícula “Una Veritat Incòmoda”, resulta una manera excel·lent de fer comprendre la gravetat del problema al que ens enfrontem. S’ha criticat per algunes exageracions que pot tenir i per la càrrega política que barreja amb dades científiques. Les crítiques són certes, però jo diria que la majoria de persones saben distingir quan fa propaganda del seu partit i quan mostra dades del retrocés de les geleres.
Però dades científiques fa molts anys que se'n recullen i n’hi ha moltes de contradictòries. Fins i tot moltes de “interessadament contradictòries”. I aquí és on la feina de l'altre premiat, l'IPCC resulta notable. Aquest és un grup d’experts dependents de la ONU que es dedica a recollir la informació científica publicada, resumir-la, comparar-la i valorar-la. Finalment emeten un informe que és una de les principals fonts d’informació que es poden tenir sobre el canvi climàtic. El que cal destacar és que ells no generen informació nova, sinó que fan un recull de la que s’ha publicat.
Però analitzant aquests resums és quan es pot entendre la magnitud del problema i el fet que cada vegada queda menys temps per fer-hi alguna cosa.
I és un encert que el premi sigui el de la Pau, ja que ignorar els avisos sobre el canvi climàtic ens pot abocar no sols a canvis en els ecosistemes o a pèrdues de biodiversitat sinó també a un seguit de fets que inevitablement desembocaran en conflictes armats. No és cap ximpleria pensar que, aviat, les guerres no seran pel petroli sinó per l’aigua, per terrenys cultivables o per poblacions emigrants a una escala que ni imaginem.
Evitar el canvi climàtic és una manera real d’evitar guerres en un futur no massa llunyà. Poques vegades s’analitza l’escalfament global des d’aquesta perspectiva, però seria una bona cosa recordar que el problema va més enllà d’un ós polar buscant un bloc de gel per descansar o de la crisi del sector de l’esquí o del turisme quan deixi d’acumular-se neu al Pirineu.
És únicament un exemple, però no hem d’oblidar que d’exemples ara ja n’hi ha massa com per ignorar-los. I tot el que fem per canviar aquesta tendència serà també un gest per la pau.
5 comentaris :
Amb les dades sovint el problema no es recollir-les, sinó interpretar-les. I molt més difícil és que aquestes dades siguin fàcilment comprensibles per a les persones alienes a l'àmbit d'estudi.
I això per no parlar de la posterior comunicació de les dades, que ja sabem tots que en aquest món de vull dia la difusió de la informació està sotmesa a interessos ben diferents.
Ha estat molt bé que expliquessis els premis Nobel d'enguany; així ens n'hem assabentat tots una mica millor.
Gràcies per la teva feina.
Aquest post m'ha re-recordat el llibre Colapso, de J Diamond, en el que parla de com l'escassetat de recursos afecta a les societats.
De tota manera, aquest és un tema en el que hi ha massa agents implicats, i trobo que és difícil separar-hi el gra de la palla, la veritat i l'exageració.
Doncs bé, Al Gore quan tenia responsabilitat política feia tot el contrari del que ara predica.
Els seus DVDs cal comprar-los, no són públics.
Aquest Nobel sembla paregut al que li van donar al Henry Kissinguer.
Carquinyol. El problema sempre es interpretar les dades, però disposar d'un recull exhaustiu permet visualitzar les tendències reals i separar-les de les dades anecdòtiques. Aquesta es la gràcia dels informes de l'IPCC.
jansy. Gràcies a tu, per interessar-te!
anna. Separar el gra de la palla sempre es difícil, sobretot si hi ha interessos econòmics. però que hi ha un acord científic en el diagnostic del problema ara ja es innegable. Altra cosa es posar-se a trobar sol.lucions. però això ja va més enllà de la ciència i es un problema social i polític (ai!)
vicent. Jo diria que qui fa el contrari del que diu l'Al Gore es en George Bush. Però en tot cas, això no treu que en Gore tingui raó. Que els seus DVDs no siguin públics tampoc em sorprèn. No entenc per quin motiu els hauria de regalar. De nou, el que m'interessa es el missatge. I tens raó: el premi Nobel de la Pau te molts premiats molt i molt discutibles. Però en aquesta ocasió a mi em sembla encertat.
Publica un comentari a l'entrada