dimecres, d’octubre 10, 2007

Les ungles de la fi del Món

Segons la mitologia dels víkings el final de l’Univers serà el dia del Ràgnarok, quan tindrà lloc el darrer enfrontament entre els Deus, liderats per Odín, Thor, Tyr i altres contra els Gegants del gebre, els Gegants de la muntanya i els Gegants del foc, liderats pel malvat Loki. Altres criatures participaran en la batalla final, el llop Fènrir, el serpent Jòrmungarder i els homes de Hel. La batalla serà terrible i en acabat l’Univers desapareixerà i tot serà com al principi: caòtic, informe i silenciós, el no res.

Diuen que no hi ha manera d’evitar el final, però els homes si que hi podem fer alguna cosa per enrederir-ho. Diuen que al Món subterrani, allà on hi van els fantasmes dels pecadors, els violadors de juraments, els assassins i els deslleials, hi ha una illa anomenada Nàastrad, i diuen que allà, des de l’inici dels temps es treballa en una nau espantosa, construïda amb les ungles de les mans i dels peus d’aquells qui moren amb les ungles descurades. És amb aquesta nau, anomenada Nàglfar, que Loki i la seva tripulació de no-morts arribaran per lluitar al costat dels gegants.

Per això, tots els homes bons han de dur les ungles ben curtes i polides i per això els víkings tallaven les ungles als morts. D’aquesta manera trigaran més a fer la nau i el dia del Ràgnarok s’anirà demorant.

I ben mirat ja s’escau una nau feta d’ungles pel dia de la fi del Món. Sobretot perquè quan cremi deixarà anar una intensa pudor de sofre, que és el que s’espera de les forces del mal. I és que les ungles estan fetes de queratina, que és una proteïna molt rica en sofre i que permet construir unes fibres molt entrelligades i per tant, molt resistents. Aquest sofre és el que els dóna la característica olor quan cremen. De fet, és el mateix material amb que es fan els cabells, les peüngles, les banyes o la pell. Algunes diferencies en la manera de plegar-se i entrelligar-se els àtoms de les proteïnes fan que el material resultant sigui més o menys dur.

Però les ungles tenen moltes característiques interessants. Sembla que no facin gaire res, però quan portes guants t’adones que a l'hora d’agafar i manipular coses les fem servir molt sense ni adonar-nos. Ah! I ja vaig comentar una vegada que no és cert el que diuen, que segueixen creixent després de morts. És la carn que, amb la deshidratació es desinfla i mostra més part d’ungla que quan estem vius.

Però el que més gràcia em fa eren els metges de l’antiga escola, que podien obtenir molta informació sobre l’estat de salut dels pacients únicament mirant les ungles. Un dels avantatges és que són bastant transparents, i això permet veure (o intuir) la part de carn que hi ha a sota, sense una pell que ho tapi. El metge, de vegades premia l’ungla, de manera que el color rosadet esdevenia blanquinós. Tot seguit deixava de prémer i observava quan trigava a retornar el color normal. La clau és que a la punta dels dits hi ha la circulació perifèrica, allà on els capil·lars sanguinis són més fins, i la velocitat a la que es restableix el flux sanguini depèn de varis factors, com la pressió arterial, la velocitat de bombeig del cor i altres coses que poden estar alterades en determinades malalties.

El color, el gruix, la forma, i la manera com la pell les envolta també donen pistes de com està el metabolisme o l’estat nutricional o moltes afeccions.

Naturalment, amb l’ungla no n’hi ha prou per fer un diagnòstic, però els metges experts, amb ull clínic, ja podien començar a fer-se una idea del que passava simplement mirant el que tenien al davant com si fossin detectius. Sospito que ara les noves fornades de metges, en tenir a l’abast molt millors mètodes diagnòstics deuen anar perdent aquest “art”. No és que ho lamenti. Prefereixo que em facin una ecografia, una tomografia o una radiografia que no dependre de l’habilitat del metge interpretant una ombra a l’ungla. Però això no li treu gens de mèrit als que van poder salvar vides gràcies a la seva capacitat d’observació.

Però ara que me les miro, crec que ja estan una mica massa llargues. Potser que les talli, no voldria contribuir a accelerar l’arribada del Ràgnarok.

9 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Emergència company!! Em de preparar urgentment un escamot ja que hi ha terribles persones al món que estan mirant d'accelerar la fi dels temps !!

Alguns els tinc al veïnat i estan entre nosaltres. Per sort són fàcilment detectables, ja que generalment els ha abandonat el desodorant també ;)

èlsinor ha dit...

Doncs les meues t'assegure que no les podran usar; de fet, els costarà trobar-me-les i tot...! (i no, no me les menge, només les rossegue, que és ben diferent)

Anna ha dit...

jeje, quina gràcia el post-d'avui!

primer, perquè diumenge vaig estar a un museu de vaixells víkings (a part d'estar envoltada dels seus descendents, però aquests ja passen d'Odín i tota la resta), i segon perquè ara estic a l'ordinador amb els guants i tens raó, costa fer les coses! i això que són finets...

Dan ha dit...

Carquinyol. caldrà prendre mesures. Això no es pot permetre!! Farem un "comando per prenvenir la fi del món".

Elsinor. Cert. Es molt diferent menjar que rossegar.

anna: Que? De passeig per roskilde? El Viking Ship Museum és una canya!!! Allà i a Firkat em vaig enganxar a la historia dels víkings

Jacme ha dit...

osti, quins posts més inspirats estos dies... les vacances t'han sentat molt bé!

per cert, jo m'he apuntat a la moguda del http://blogactionday.org , per si vols afegir-te al sorollam que farem el dia 15!

sants ha dit...

Collons, un vaixell fet d'ungles és l'última cosa que se m'haguès ocurregut en aquest món! què rars que són els Déus!!

Anna ha dit...

és que no se t'escapa res! Sí, vaig estar al museu de Roskilde i ens vam posar les disfresses de víkings i tot!

Firkat? això no em sona, apunto per buscar-ho i acostar-m'hi!

Dan ha dit...

jaume. Com ho fas per estar a totes les mogudes? Ja m'hi he apuntat. Obviously!

Sants. Els deus son rars, però els deus vikings eren la repera!

anna. Firkat no se si s'escriu exactament així. N'hi havia un altre molt xulo a Trelleborg (que tampoc estic segur de l'ortografia) Mentrestant, disfruta dels smorrebrods

Jesús M. Tibau ha dit...

Us convido a visitar el meu bloc Tens un racó dalt del món, i a participar al 25è joc literari, que serà molt especial.
Cal fer un viatge virtual per la nostra geografia a través de set blocs en representació dels diversos territoris dels Països Catalans, per tal de poder solucionar l'enigma que us proposaré.

Per tot això, us demano que feu difusió d'aquesta iniciativa lúdica i cultural, per tal de fomentar la màxima participació i unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire.