Avui fa un grapat d’anys que Colom va descobrir Amèrica, i en aquell moment va començar tot el procés de colonització per part dels europeus. Sovint s’ha parlat de l’efecte devastador que va tenir aquella arribada per les tribus que habitaven el Nou Món. Aquelles cultures no van poder fer res per resistir la major tecnologia i l’empenta dels nouvinguts. Els arcs i les fletxes no tenien res a fer enfront les armes de foc, i l’estructura social dels colonitzadors va resultar ser més sòlida que la dels habitants de les planúries americanes.Però allò va ser una història complexa amb mil detalls que van tenir un paper en el procés de colonització, i alguns van ser ben insospitats. Per exemple l’efecte que van tenir els animals domèstics.
Els indis de Nord-America pràcticament no tenien animals domèstics, mentre que els europeus, de seguida van començar a portar el bestiar que sempre els havia acompanyat. I alguns, com els porcs, es van adaptar molt bé al nou continent. Tant que aviat s’havien escapat dels tancats dels colons i van començar a campar pels boscos.
Sembla una bajanada, però els porcs salvatges, inexistents fins aleshores, van començar a consumir molts dels components de la dieta dels indis, que de cop es van trobar competint amb els porcs per algunes fruites, arrels i plantes comestibles.
I un altre animal important en la colonització d’Amèrica van ser les abelles. Sembla que sempre estan allà, i realment les abelles acompanyen els humans des de fa segles. En part això és perquè, encara que no acostuma a sortir als llibres d’història, quasi totes les colonitzacions de noves terres anaven acompanyades del transport de ruscos d’abelles per obtenir mel. I és que la mel va ser durant molt de temps l'única manera coneguda per endolcir el menjar.
Doncs a les Amèriques també hi van portar abelles, i encara que ho feien pensant en la mel, en realitat els va salvar de passar gana, perquè molts dels conreus requereixen de les abelles per la pol·linització. Un fet que ara tenim clar, però que aleshores no coneixien bé. Si no haguessin portat els ruscos, moltes collites s’haurien perdut, ja que les espècies que hi havia a Amèrica, eren molt selectives amb les plantes que pol.linitzaven. En canvi, a les europees ja els anava bé qualsevol flor.
Al final, la presencia d’abelles europees era el primer senyal que notaven amb desesperació els indis quan s’apropaven els colonitzadors. L’insecte que per uns era una font de dolçor, per altres resultava el senyal que els seu temps estava acabant.
7 comentaris :
I totes les malalties que van portar els europeus que van devastar la població indigena.
el que anava a dir lliga amb el comentari de l'albert_stk.
Un altre efecte dels animals domèstics va ser que els europeus tenien moltes malalties provinents de la domesticació dels animals (una mica com passa ara amb la grip del pollastre) a les que després de milers d'anys ja s'havien adaptat, però que van agafar els indígenes, amb poc contacte amb animals, totalment desprevinguts... (tot i s'ha de reconèixer que el detall de regalar-los mantes infectades va tenir mala llet! la guerra biològica no és només una cosa del present)
I això que a les abelles no les havien entrenades per a atacar...o espiar, com sembla ser que estan fent ara en experiments amb altres insectes tot implantant-los xips.
Je je.
Es que això de les malalties dona per uns quants posts dedicats. Com els cromos: Canvio sífilis per varola.
Hoooooola, acabo d'arribar aquí venint de ca la Mafalda, que acabava de visitar el meu blog i.... semblem colonitzadors, però, epssss! Jo no porto abelles! A més del que els van fotre, els van portar la misèria de per vida, casumlolla amb el colonialismes desp´res de la massacre, i per collons avui celebren...perdó pel vocabulari, però no els puc sofrir! Abraçada.
A mi em sembla que Colom va arribar a un lloc que més tard es diria Amèrica i que ja feia molt temps que estava descobert, almenys per la gent que hi vivia.
El més trist de tot és que els colonitzadors no es van limitar a portar noves espècies i noves malalties al continent americà. Resulta que van fer moltes altres desgràcies (recomano el llibre "las venas abiertas de América Latina", que em sembla que era d'Eduardo Galeano tot i que parlo de memòria i podria equivocar-me). I del bracet dels conqueridors hi viatjava també l'església catòlica, per acabar-ho d'adobar.
Tot plegat un desastre.
Jo sempre he pensat que si algun dia els llatino-americans decideixen revenjar-se, podrien arrassar tota la península en qüestió de pocs dies (amb tanta colla que son!).
En fi, potser és que tinc molta son, i em surt la vena catastrofista.. Però no podem negar que la nostra presència allà els va portar més disgustos que alegries.
Publica un comentari a l'entrada