dijous, de gener 10, 2008

Les lliçons de la fil·loxera

Diuen que la història mai no es repeteix, però també diuen que cal aprendre de la història, per evitar que es repeteixi. Dues frases interessants i útils per deixar anar de tant en tant, però que resulten aparentment contradictòries. La clau està, com sempre, en els matisos. La història no es repeteix exactament igual, però els grans trets si que es repeteixen, amb desesperant monotonia.

Això em va venir al cap mentre llegia una mica de la història de la fil·loxera. Ja sabeu que aquest paràsit de les vinyes va causar un impacte brutal al sector del vi de tota Europa. De fet, l’animalet ja s’ha escampat per tot el món, però en indrets on l'economia depenia gairebé en exclusivitat de les vinyes, com moltes regions de França i Espanya, els seus efectes van ser particularment devastadors.

Però resulta molt interessant la cronologia exacta dels fets. La plaga va començar a França al 1863 i després, de nou, al 1865. A partir d’aquell moment es va anar escampant i arruïnant la producció de vi de França. Allò va ser fantàstic per les vinyes d’Espanya, que sobtadament van veure com la seva producció era reclamada a preus molt alts. Molts compradors eren productors de vi francès que necessitaven raïm d’altres indrets per mantenir la producció. Tant Catalunya, com la Rioja van tenir uns anys de prosperitat extraordinària.

Però mentre a França anaven de corcoll buscant maneres de protegir-se de la plaga o de resistir els seus efectes, aquí no es va fer pràcticament res. Es pensava que els Pirineus farien de barrera natural per l’insecte. Costa pensar que és pugui ser tant ximple de creure que un insecte que ha trobat la manera de viatjar des de l’Oest dels estats Units fins a França es podrà aturar per unes muntanyes com el Pirineu.

En tot cas, al 1879 va aparèixer la fil·loxera a l’Empordà i a Màlaga. I allò va ser l’inici de la gran catàstrofe econòmica pels pagesos. En pocs anys va destruir la majoria de les vinyes, de la mateixa manera que havia passat a França, amb l’agreujant que molts conreus que abans es dedicaven a altres coses s’havien reconvertit a la vinya aprofitant la fallida del país veí. Un exemple és que en 20 anys la Rioja havia doblat la superfície de vinyes. Vinyes que, en arribar la malaltia es van perdre completament.

I quan va ser evident el que passava, de seguida es van formar comitès per tractar l’assumpte, es van destinar diners a estudiar procediments, es van fer reunions d’afectats i es va culpar a tothom de la desgràcia. Però als insectes, les discussions que tenien lloc no els afectaven gaire. I el cas és que, a part de discutir i buscar culpables, ben poca cosa es feia. Per això hi ha notes molt instructives, com una de l’ajuntament de Cornudella al 1895 on es demana “...que sea eliminado del presupuesto provincial el contingente para gastos de defensa contra la fil·loxera, ya que ningún beneficio redunda en beneficio de los propietarios, antes el contrario un gasto inútil, toda vez que la devastadora plaga campa a sus anchas por los viñedos de esta provincia, sin que se haga humanamente nada para cortarle algo su marcha.”

Un altre text instructiu l’ofereix l’escriptor Pere C. Palau i Ferrer: “... Immediatament d´esser a can Pau -a casa nostre- aquella colla de forasters, corre la veu de ser una brigada que cerca la fil·loxera. Ells pagesos tenen ben boniques les vinyes i els costa de creure que les pugui matar un "escarbato"(com alguns creient). Els incrèduls són munió… Un dia corre la veu d´haver aparegut la fil·loxera. Dissortadament, era cert. El mateix dia d´esser descoberta a una vinya de ran de la masia, Don Emilio (un dels tècnics) armà el microscopi i ens la mostre a tots... i tan odiada com els de la brigada, ho era la nostre família, per creure falòrnies i dar allotjament a aquella colla de ganduls i criminals, tot en un plegat".

De manera que enfront d’una catàstrofe anunciada i previsible es va decidir primer no fer res. Després es va parlar i discutir molt però sense fer res de profit. Entremig es va negar que el que començava a passar fos el que es temia i de pas es va acusar als que indicaven els fets d’alarmistes, criminals i de tenir obscures intencions.

Doncs a mi em sona que aquesta és exactament la seqüència d’esdeveniments que estem seguint quan parlem de l’escalfament global. Primer, no passa res, no pot passar res. Després, el que passa no és important, no cal fer res i després parlem molt però fem poc. Entremig, els que ho senyalen són uns alarmistes o es volen enriquir a base de la por dels crèduls

Potser si aquí haguessin començat a plantar ceps americans uns anys abans la magnitud de la catàstrofe hauria sigut menor. Però allò costava diners. Era millor creure que no passaria res i al final van haver de pagar amb escreix la manca de previsió. Com diu la nadala de l'autor Juan del Encina: "Oy comamos y bebamos y cantemos y holguemos, que mañana ayunaremos..."

Sospito que amb l'escalfament global estem a punt de repetir la història.

9 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Aquesta seqüència sembla ser el manual d'actuació davant de qualsevol tipus d'amenaça o catàstrofe, realment no aprenem ( o no volem aprendre ), que encara és pitjor .

Joan ha dit...

Estic totalment d'acord amb l'anàlisi que fas i per desgràcia sembla que aquests tipus de fets es repeteixen i es repetiran moltes vegades: canvi climàtic, febre aviar, peste porcina, malatia de les vaques boges... I encara que és d'una altra magnitud, rodalies, AVE, Tunel Sagrera, etc. És el que hi ha.

Anna ha dit...

M'has recordat molt al llibre del Celler (ja l'has començat?), en el que com és d'esperar apareix la filoxera a França i els francesos aconsellen als catalans d'encreuar els ceps abans que el bitxet creui els Pirineus (i com dius a dalt la primera resposta és alguna cosa com: però si no podran passar unes muntanyes tan altes....)

Dan ha dit...

carquinyol. Sempre es el mateix. És que som uns comodons. I és tant fàcil enganyar-se un mateix!

Joan. Certament és repeteix una vegada i altre. De vegades resulta una mica depriment.

Anna. Doncs encara no l'he començat. Primer he d'enllestir l'últim d'en el Marco Didio Falco.

Alasanid ha dit...

És força didàctic avui i culmina el d'ahir.

Parlant de plagues, hi ha una altra plaga que ha entrat amb molta força, es tracta del morrut que arriba del Sud-est asiàtic i està anihilant la població de palmeres autòctones.

Al maresme està fent molt de mal en comparació a les dades de palmeres afectades.

semmelweis ha dit...

Totalment d'acord amb aquesta filosofia, és millor prevenir que haver de curar. Ara bé,a vegades el còrrer massa provoca situacions que t'obliguen a rectificar, exemples en política, la medicina..., quants fàrmacs s'han hagut de retirar per haver precipitat el llençament sense acabar les fases d'experimentació!

Dan ha dit...

alasanid. Gràcies! Aquesta era la idea. De la plaga del morrut ja en parlarem algun dia.

semmelweis. Home, no cal correr massa, tens raó. Però quedar-se aturat tampoc.
De totes maneres, si mires la quantitat de medicaments que hi ha al mercat, tampoc se'n retiren tants avui en dia. Abans de llençar-ne un al mercat calen molts anys de probes (però el risc mai es zero)

èlsinor ha dit...

Ja ho diuen, ja, que el qui no coneix el seu passat erstà condemnat a repetir-lo...i, com podem vore, coneixent-lo i tot!

Frannia ha dit...

Completament d'acord. Amb l'escalfament i amb tantíssimes altres coses. Així d'imperfecta és encara la humanitat.