diumenge, de gener 27, 2008

Aroma de testicles

Al segle VI, un mariner d’Alexandria anomenat Cosmes Indicòpleustes va fer diversos viatges que el van portar fins l’Índia i Sri Lanka. En tornar va fer-se monjo i va escriure un llibre que va titular Topografia Cristiana on explicava i dibuixava fets i dades dels seus viatges. Molts van considerar que el que explicava eren bestieses, però ara és una bona font d’informació sobre l’Índia del segle VI.

I un altre mèrit d’en Cosmes Indicòpleustes és que va ser el primer que va portar fins Europa noticies de l’existència de la substància que ara anomenem mesc. Poc després, àrabs i bizantins van començar a fer-lo servir com afrodisíac, però sobretot com element essencial en l’elaboració dels perfums.

La paraula mesc deriva del mot persa mušk, que alhora deriva del sànscrit muskáh (testicle). Els àrabs en van dir al-mišk, que va donar lloc a la paraula castellana almizcle.

El mesc és una substància secretada dins els testicles pels fol·licles prepucials del cérvol mesquer (Moschus moschiferus). Li serveix com a feromona per atreure les femelles i ha resultat ser una de les substàncies que fan una olor més particular. Les glàndules mesqueres s’assecaven i es tractaven per obtenir el mesc en gra amb el que, posteriorment es preparaven solucions alcohòliques. A partir d’allà i convenientment diluït s’obtenia una substància que generava un perfum agradable, complex, difícil de descriure i que actualment forma part de gairebé tots els perfums.

La gràcia és que, a més de contribuir amb la seva aroma particular a la mescla final del perfum, el mesc fa de fixador, evitant que els altres compostos s’evaporin i desapareguin massa de pressa. Això marca la diferència entre un perfum que desapareix en menys d’una hora, o un que aguanta quasi tot el dia.

Aviat es va fer imprescindible per fabricar perfums. Malgrat que el mesc fa molta olor, i concentrat no és gens agradable, quan està molt i molt diluït pot passar gairebé desapercebut en la composició final, però fa que la resta d’aromes es notin més i durant més temps.

Això va ser una mala notícia pels cérvols mesquers asiàtics. Penseu que el mesc valia el doble del seu pes en or. Durant molt temps es van caçar intensament bàsicament per tallar-los els testicles i comercialitzar-los al mercat dels perfums. Per sort es va trobar altres animals com a fonts de mesc, la rata mesquera, l’ànec mesquer, el bou mesquer i fins i tot alguns caimans americans. Òbviament ara la caça d’aquests animals està controlada per evitar-ne l’extinció.

De totes maneres, la propera vegada que us poseu perfum no penseu que esteu abocant sobre la pell extracte de testicle de cérvol, perquè des de l’any 1888 ja es pot sintetitzar químicament i avui en dia la majoria de perfums fan servir el mesc sintètic.

Però això ha portat una altra curiositat. Hi ha varis compostos químics que tenen l’aroma del mesc. Això és perquè hi ha una part de la molècula important per detectar-ne l’olor, però altres parts poden ser diferents. Per això hi ha nitro-mescs, mescs policíclics i mescs macrocíclics.

Aquests darrers són els interessants. Resulta que aproximadament la meitat de la població mundial és anòsmica pel mesc macrocíclic. És a dir, que no poden detectar-ne l’olor. Se suposa que això és degut a la gran mida de la molècula. Alguns tenen receptors on el gran mesc macrocíclic pot entrar i activar la cèl·lula sensorial del nas, mentre que en altres persones el receptor deu ser una mica diferent i el mesc macrocíclic no hi pot entrar.

Però això pot passar en altres substàncies. I si més no, pot ser que tinguem diferent nombre de sensors per algunes aromes, de manera que cada perfum deu ser detectat d’una manera subtilment diferent per cada persona. I això no s’aplica únicament als perfums. Segurament el món on vivim fa una olor diferent per cada un de nosaltres!

12 comentaris :

Dessmond ha dit...

Post acollonant. Mai tan ben dit.
Curiós tot això que dius.

Laianna ha dit...

Això de l'olfacte és ben curiós: amb el meu primer embaràs, em va canviar la capacitat olfactiva (que normalment és nul·la) i era capaç de notar més olors. Per desgràcia, olorava especialment l'olor de menjar passat! Era obrir la nevera i detectar a l'instant si hi havia carn que ja tenia 3 dies.

No només cadascú té diferent capacitat olfactiva, sinó que es pot modificar en situacions especials (i.e. embaràs). Curiós, oi?

Anna ha dit...

jejeje, em pregunto si els perfums amb mesc de cérvol valien el mateix que els que duien mesc de rata... així a primer cop d'ull, no sembla ben bé el mateix :).

sants ha dit...

i tant que detectem diferent les olors.. ja ho diuen.. ningú olora com els demés la seva propia merd... (perdó)

Dan ha dit...

dessmond. I els cérvols mesquers es descollonen amb tot això. (pobres!)

laianna. Això de la sensibilitat durant l'embaràs es al.lucinant. Jo he vist noies saber si portàvem una poma embolicada amb paper de plata dins la cartera, únicament per la olor!

anna. Sospito que no serà el mateix preu. La imatge de marca té molta importància! I entre un cervolet bonic i una rata fastigosa...

sants. Escatològic!

Alasanid ha dit...

És un món molt curiós el de les olors, la percepsió que tenim de les olors a part de canviar durant l'embaràs segons dieu també canvia i molt el funció de si es té l'estomac ple.

Per altra banda les rates possiblement disposen de menys quantitats de mesc, no? Però si s'ha de triar un es decanta més per cèrvols, bous i ànecs (de gats també n'hi ha que ho són, no?)

alfredo vazquez ha dit...

Muy buen artículo. No estaría mal otro sobre el AMBAR. Casi me haces recordar cuando leí "el perfume" y me pasaba horas en las enciclopédias para informarme de todos estos compuestos.
Un saludo

Dan ha dit...

alasanid. Si, la percepció subjectiva de les olors és variable. Però en les embarassades el canvi és espectacular. El gat mesquer és la geneta

alfredo vazquez. Bienvenido. El del Ambar lo tengo en la lista de pendientes. Lo de "El perfume" supongo que es inevitable. A mi me pasaba lo mismo al escribirlo.

Laia ha dit...

Després de les cremetes de baba de cargol em sembla que ja m'ho puc esperar tot! Però és molt curiós! Bé quan has dit que aquesta substància es trobava als testicles dels animals, ja m'he imaginat que els pobres acabaren perseguits...

I ja és ben veritat que cadascú percep les olors de diferent manera.. A mi m'agrada dur una colònia i ningú mai encerta de què és! cadascú hi diu la seva... :D

Carme ha dit...

A mi em canvia la sensibilitat quan tinc mal de cap. I ja em fa ràbia! Perquè no només sento més olors sinó que qualsevol olor fa que em trobi pitjor :-(

Joana ha dit...

Amb lo delicada de nas que soc....
Com sempre, super interessant guapo.
Un petó

Dan ha dit...

Laia. Els pobres animals han sigut ben perseguits. I en teoria no caldria matar-los per castrar-los (brrr. quina crueltat). Però a la pràctica els mataven i avall.

Carme: És que el món de les olors afecta, i molt, a com ens sentim.

joana: Dóna, si les olors són agradables, això és una bona cosa. :D