La gràcia és, naturalment, que es troba en la línia de l’eix de rotació de la Terra, de manera que miris des d’on miris, ella sempre està allà al nord. I encara que per això es coneix com estrella Polar, com que és la primera estrella de la constel·lació de l’Óssa menor, el nom estricte seria “alfa [α] ursa minoris”.
Però la Polar té un parell de peculiaritats curioses. La primera és que no es tracta únicament d’una estrella sinó d’un sistema estel·lar de tres astres. De fet, ja al 1780 van observar amb els telescopis d’aleshores, que la polar tenia una companya molt poc brillant. Aleshores van passar a anomenar “Polaris A”, la que coneixem des de sempre i “Polaris B” la nova companya.
Al 1929 ja van notar que l’espectre de llum suggeria la presència d’una tercera estrella, però no va ser fins fa dos anys, que el Hubble va poder fotografiar la tercera, molt petita i molt poc brillant estrella. Jo hauria esperat que l’anomenessin Polaris C, però el cas és que es diu “Polaris Ab”.
Un altre detall curiós és que no sempre ha sigut ella la que senyalava el nord. La Terra presenta molts moviments a més dels de rotació sobre si mateixa i translació al voltant del Sol. Això fa que, mica a mica, l’eix vagi apuntant cap altres punts de l’Univers i per aquest motiu, fa uns 5000 anys, per buscar el Nord calia trobar l’estrella alfa draconis. Ara tenim la polar, però després serà gamma de Cefeo la que guiarà als navegants del futur. D’aquí a 7500 anys serà gamma del cigne, una de molt brillant, i l’any 15000 serà Vega de Lira. De totes maneres, els amants de l’estrella Polar no han de patir. Ella encara marcarà el nord durant uns 3500 anys.
Cal anar amb compte amb aquests moviments del cel. Si no, apareixen errors com el que va cometre en William Shakespeare, posant en boca de Juli Cèsar les paraules: “... sóc constant com l'estrella Polar que no té parangó quant a estabilitat en el firmament”. Frase fantàstica, però que l’autèntic Juli Cèsar no hauria pronunciat mai, ja que en aquell temps, la Polar no marcava el Nord i si que es movia a través del firmament.
I finalment, una altra característica de la Polar és que és una variable cefeida. Un dia en parlaré amb més detall, per que aquesta mena d’estrelles han jugat un paper cabdal en l’astronomia. I la Polar, que es troba a només tres-cents anys llum de la Terra, és la Cefeida més propera i per tant una de les més estudiades. El nom de variable és perquè la seva brillantor va canviant mida que passa el temps. Però aquestes ho fan d’una manera rítmica. Durant un temps perden lluminositat, i durant un altre període la guanyen. Així van oscil·lant, cada una amb un ritme característic i particular.
Ara bé, encara que la seva llum canviï amb el temps, no deixa de ser una estrella bastant més gran que el nostre Sol. La seva mida és gairebé cinquanta vegades més gran.
Un estel ben curiós la polar. I amb una certa màgia. No és de bades que la majoria dels aficionats a l’astronomia el primer que aprenem en mirar al cel són la fantàstica constel·lació d’Orió i com seguir el camí indicat per Merak i Dubhe, les dues estrelles brillants de l'Óssa Major, per trobar justament l’estrella Polar.
6 comentaris :
el que són les coses, llegeixes això i te n'adones que la vida d'un humà no és res més que un petit parpelleig en el temps, coses que per nosaltres són inamovibles pels nostres antecessors eren completament diferents.
Sorprenent com la majoria dels teus escrits.
carquinyol. Si que som petits si. Però alhora prou grans per adonar-nos, que ja es molt!
1000 i 1900. Gràcies. Sorprendre és una de les coses que intento
:-DD
No sabia que la Polar fos una Cefeida ... M'ha agradat molt aquest article particularment.
Salut!
De la mateixa manera que l'orientació de l'estrella (o estrelles) polar, també desapareixeran constel.lacions com l'óssa major i altres?
Omalaled. la veritat es que fins fa poc jo tampoc ho sabia. I això que és la més propera que tenim.
nephew. Exacte. Com que les distancies entre les diferents estrelles es van modificant, d'aquí a uns quants milers d'anys, les formes que les caracteritzen s'hauran modificat fins fer-les irreconeixibles. Que trist serà un cel sense el gran gegant d'Oriò!!
Publica un comentari a l'entrada