La ciutat de les ofiures

No és cap novetat, però ocasionalment surten fets que ens recorden la magnitud de la nostra ignorància. Malgrat tots els avenços tecnològics, encara coneixem molt poc sobre el fons dels nostres oceans. Potser en sabem més sobre la superfície de Mart que no sobre el fons dels nostres mars. I per això, quan hi ha una troballa ens sorprèn i ens meravella.

Doncs acaben d’anunciar que han descobert a una serralada submergida del pacífic sud, prop de Nova Zelanda, un fet ben extraordinari. Una gran colònia d’ofiures, uns animals molt semblants a estrelles de mar, però amb els braços molt més prims i ben diferenciats del cos central en forma de pentàgon. El nom (ofiuroïdeus) és perquè mouen els braços com si fossin les cues de les serps (ofio=serp; uro=cua). De vegades se’n troben a les nostres costes, però la troballa que han fet ara sobta per la mida.

Es tracta d’una colònia de dotzenes de milions d’ofiures que cobreix una superfície d’uns cent quilòmetres quadrats. I és que quan deia que la colònia era gran, volia dir realment gran! (Aquí podeu veure un video amb uns minuts de la gravació submarina: ofiures i més ofiures)

De fet, tota la muntanya submarina està coberta per aquests curiosos animals. La part més alta es troba a 90 metres de fondària, però després el pendent baixa fins uns quants centenars de metres.

I la clau d’aquesta gran proliferació sembla ser un corrent d’aigua, anomenada “Corrent Antàrtica Circumpolar” que creua la muntanya a uns quatre quilòmetres per hora i que arrossega una gran quantitat de nutrients. Les ofiures únicament han d’estendre els seus braços per captar les partícules de menjar que els arriben constantment.

Ha de ser interessant esbrinar per quin motiu han sigut elles i no altres animals els qui han colonitzat aquella muntanya, que els descobridors han batejat amb el nom de “La ciutat de les ofiures” (Brittlestar City). Podia estar plena de coralls, d’estrelles de mar convencionals o d’altres organismes, però les ofiures s’han endut el premi. Potser va ser únicament casualitat. En un moment donat van començar a haver-ne més que les altres poblacions i això va fer que a la llarga s’imposessin. O potser tenen alguna característica que els permet colonitzar aquella mena de terreny amb aquella mena d’aigües i aquella mena de condicions particulars amb més eficàcia que altres competidors.

Però una dada interessant que han recordat els descobridors és que es calcula que sota els oceans hi ha unes cent mil muntanyes submarines de, al menys un quilòmetre d’altura. I d’aquestes formacions, únicament n’hem explorat unes dues-centes. De manera que el que resulta més extraordinari en tot plegat és la magnitud de la nostra ignorància.

Naturalment això fa que ens preguntem quantes altres colònies de ves a saber quins organismes encara desconeixem. Perquè aquestes muntanyes submarines, moltes vegades fan de zones de gran biodiversitat, encara que aquesta que ha trobat no sigui molt diversa. De vegades actuen com les muntanyes de la superfície, indrets on es generen ecosistemes més o menys aïllats i independents d’altres muntanyes.

I posats a imaginar, em pregunto quina visió del món deuen tenir les ofiures a Brittlestar City. Si algú els digués que nosaltres les considerem normalment una forma rara d’estrella de mar, s’ho creurien? Potser pensen que elles són la forma de vida principal del planeta.

Si és que conèixer món és una gran cosa. Ajuda a situar-ho tot en perspectiva, valorant el que és teu i evitant ser massa cregut o massa modest.

**********

I un recordatori: Demà tenim la trobada!!