Vida i habitabilitat

Tal com estava previst, la sonda Phoenix de la NASA ja ha arribat a Mart, i aquesta vegada l’amartizatge ha sigut un èxit complet. La nau s’ha dipositat a la superfície gelada de les regions polars del planeta vermell. Un planeta realment concorregut com mai fins ara. I la foto del costat és una bona demostració. Fins ara estàvem acostumats a veure les imatges que captaven les mateixes sondes en aterrar. Les que no s’estavellaven, és clar. Però com que ara també hi ha un parell de missions orbitant Mart, s’ha pogut obtenir aquesta imatge de la Phoenix, amb els panells solars oberts, situada sobre el terra marcià. La foto l’ha feta la Mars Reconnaissance Orbiter i sospito que fa molts segles que a Mart no es pot veure un contrast tant intens com el d'aquest blau sobre el fons vermell.

Naturalment els diaris van plens sobre la recerca de vida per part de la Phoenix, però la missió real és lleugerament diferent. La sonda no mirarà de trobar bacteris marcians ni res que s’assembli. Per aquesta troballa caldrà esperar una mica més. El que busca exactament és si hi ha condicions d’“habitabilitat” per formes de vida tal com les coneixem.

I aquí hi ha dos conceptes que cal tenir presents. El primer és el d’habitabilitat, i el segon és la cantarella “vida tal com la coneixem”.

Aquesta segona és més senzilla d’entendre. Es pot pensar que buscar la vida tal com la coneixem nosaltres és limitar molt la recerca. Podrien existir formes de vida molt diferents a allò que nosaltres coneixem a la Terra i aquestes serien molt més interessants des de tots els punts de vista. Però encara que quedi molt bé dir això, en realitat que hauríem de buscar si és tan diferent? Com diu una de les membres de la missió: si busquem vida tal com NO la coneixem, com podrem saber si l’hem trobat?

Realment seria tràgic topar amb formes de vida tan estranyes que quan les tinguem al davant siguem incapaços de reconèixer-les.

Evidentment entrem en un joc de definicions. Que considerem vida? Doncs cal ser pràctics i buscar coses semblants a les que identifiquem a la Terra com a vida. Matèria amb capacitat de metabolitzar o d’aprofitar energia, capacitat de créixer, reproduir-se, possibilitat de canviar i de reproduir els canvis...

Buscar aquestes característiques en un altre planeta ja és una proesa. Plantejar-se objectius més ambiciosos potser sigui anar de cap al fracàs.

Però com deia, el que busca la Phoenix és la capacitat d’habitabilitat. No mirarà si hi ha vida sinó si hi ha les condicions perquè aquesta existeixi. I es considera que el que cal és fonts d’energia, aigua líquida i materials orgànics. Si allà al Pol marcià trobem aquests elements, les probabilitats de trobar vida seran molt més altes que si en falten alguns.

L’energia no és difícil. La llum del Sol és la més evident, igual que a la Terra. N’arriba menys, però no massa menys. Però a Mart també s’han trobat compostos de sofre, i aquí hi ha microorganismes que fan servir sulfats com a font d’energia. Potser a la regió d’aterratge de la Phoenix també n’hi hagi.

L’aigua és l’altre element. S’ha trobat evidència d’aigua líquida en el passat, però sembla que sota el terra marcià hi ha aigua gelada. La Phoenix disposa d’un braç mecànic amb el que podrà excavar per buscar aquesta aigua en el terra gelat, potser semblant al permafrost de la tundra de Sibèria.

Finalment els compostos orgànics. Són els compostos amb que es construeixen les molècules de la vida a la terra. Carboni, nitrogen, oxigen, hidrogen, fòsfor... De quines d’aquestes peces es disposa a Mart per construir un puzle semblant a nosaltres? A la superfície no se n’han trobat, però i junt amb l’aigua gelada de sota la superfície? En realitat la Phoenix disposa d’un petit laboratori automàtic que ha d’analitzar la presència de tots aquests compostos.

I si tenim sort i trobem tot el que cal, les probabilitats de trobar que la guspira de la vida ha saltat a mart serà molt més alta. En canvi, si ens falten peces caldrà pensar altres possibilitats o potser buscar en altres indrets.