dilluns, d’octubre 13, 2008

les plagues bíbliques

Encara que ja sabem que rere cada llegenda hi ha alguna cosa de certa, moltes vegades és molt difícil esbrinar el fet que va donar origen a una determinada història. Encara resulta més interessant quan algun fet sembla estar a l’origen de diferents llegendes. I finalment trobo molt instructiu com han quedat assentades aquestes llegendes en l’imaginari col·lectiu en funció del relat que les hagi fixat.

Fa temps vaig comentar que un possible origen de la llegenda de l’Atlàntida va ser la fi de la civilització minoica per culpa d’un tsunami generat en l’erupció del volcà de l’illa grega de Thera, l’actual Santorini. La destrucció d’una de les cultures més avançades de l’època per culpa de la fúria del mar no podia deixar de generar històries que es repetirien durant generacions i que Plató va aprofitar per descriure la fi de l’Atlàntida.

El cas és que a l’època en que va tenir lloc l’erupció, a Egipte ja es coneixia l’escriptura, i atès que els efectes de la destrucció de l’illa de Thera havien de notar-se també entre els egipcis, resultava interessant veure si en els textos que ens han arribat d’aquell temps podem trobar-hi algun indici. I el cas és que hi ha sis papirs enfocats en temes mèdics que es poden relacionar amb els efectes de l’erupció. Concretament amb el núvol de cendra que deuria arribar provinent del volcà. Papirs que ara coneixem com el papir d’Ebers, el London Medical Papirus, el papir de Carlsberg o el tercer papir de Ramesseum parlen, entre moltes altres coses, de tractament per la inhalació de substàncies tòxiques i asfixiants, per les cremades a la pell i els ulls en concret per substàncies àcides. La gràcia és que coses com la pluja àcida no eren freqüents en societats preindustrials. Però la cendra causada per l’erupció havia de tenir un gran contingut en sofre, que causaria entre altres coses una intensa pluja àcida, a més de les cremades que generés directament, d’emmetzinar el terra i l’aigua i d’enfosquir el cel uns dies.

Doncs tot plegat ha fet pensar que aquella colossal erupció potser va ser la causa d’una altra llegenda, en aquest cas bíblica. Les plagues d’Egipte.

A la Bíblia, a Èxode 7-11 es descriu l’estira i arronsa entre Moisès i el faraó per tal que aquest deixés marxar els hebreus d’Egipte. Com que el faraó no cedia, Moisès va mostrar-li la ira del Senyor enviant deu plagues consecutivament. Primer l’aigua del Nil es va tornar en sang. Després les granotes van sortir del riu i van cobrir Egipte. A continuació va venir una plaga de mosquits, seguida per una de tàvecs. Després una pesta va matar el bestiar. Tot seguit, va caure cendra del cel que va causar úlceres a la pell de les persones. La setena plaga va ser la pedregada, la vuitena les llagostes i la novena les tenebres. Finalment la darrera va causar la mort dels primogènits. I aquí el faraó ja va cedir i els va deixar marxar.

Si ho mirem a la llum d’una erupció com la de Thera, la cendra volcànica podia emmetzinar l’aigua del Nil. Això faria que els amfibis (no únicament les granotes) abandonessin l’aigua i busquessin altres indrets on amagar-se. En no trobar-ne i morir van deixar a l’abast dels insectes una inesperada abundància de cadàvers on pondre ous i larves. Per això les plagues d’insectes. El bestiar, en menjar plantes cobertes per cendra rica en residus sulfurats degué emmalaltir. La cendra del volcà va generar amb seguretat una pluja àcida que causaria cremades a la pell i els ulls dels qui s’hi exposessin. Les tenebres havien de ser causa directa del núvol de cendra que va tapar el cel durant alguns dies o potser setmanes. I, potser, la mort dels primogènits fa referència a les revoltes que amb tota seguretat aquest seguit de desgràcies devia causar.

Igual que ens passa amb el relat de Plató i l’Atlàntida, no hi ha manera de saber-ho del cert. I caldria estar molt més segur de les dates exactes i altres dades abans de donar res per segur. Però el fet que efectivament va tenir lloc una erupció cataclísmica en aquell indret del món i el que un fenomen d’aquella magnitud tindria uns efectes similars als descrits a la Bíblia, fa pensar que, potser, no és la ira de Deu el que hi ha a l’origen de les plagues bíbliques.

Una erupció, l’eco de la qual encara ressona mil·lennis després en forma de llegendes bíbliques i platòniques.

8 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Sovint les llegendes i les tradicions ens fan arribar molta més informació de la que no pensem, el que passa que aquesta informació bé "codificada" i es necessiten informacions d'altres àmbits per a arribar-ne a ella.

Per cert... " el papir de Carlsberg", si... i el de Damm, i el de Heineken... ja estàs preparant allò del llibre eh?

Anna ha dit...

mira, veus... una erupció volcànica seria un dels pocs motius que em faria no venir a la presentació del llibre ;)

mo ha dit...

Està bé veure com molts dels fets extraordinaris que surten a la bíblia tenen avui una explicació científica!!!
Uf, estic pensant en com s'emociona el meu pare quan veu "els deu manaments", em sembla que no li treure pas l'encant a la seva edat!!!

nephew ha dit...

No, si de tant en tant van apareixent sorpreses fins i tot allà on el que hi ha és intocable i sagrat!

Asimetrich ha dit...

Molt interessant. Fa un temps vaig veure un documental sobre el tema. També s'atribuïa a l'erupció de Santorini l'origen de les plagues i les explicaven una a una en possible relació amb l'erupció. És molt curiós, tot i que algunes explicacions són força estranyes.


I ja t'he deixat el missatge al corresponent post, però felicitats pel premi Cat, no en tenia cap dubte!

Alasanid ha dit...

En cas que realment tingués el mateix origen es pot veure fàcilment com un mateix fet s'ha interpretat de maneres tan diferents.

La veritat és que per fer la Bíblia feia falta molta imaginació, no és d'estranyar que utilitzessin la pròpia història per crear la Història jaja.

PS: Em recorda molt a les teories del diluvi universal que vas escriure ja fa temps.

Dan ha dit...

Carquinyol. Je je. Això del Carlsberg ja ho he notat i he pensat el mateix.

Anna. Mmmm creuaré els dits perquè no hi hagi erupcions aquell dia!

Mo. dona! No cal treure-li la màgia a les coses. També les històries de l'Atlàntida són fantàstiques encara que en coneguem l'origen de la llegenda.

nephew. De fet, en el intocable i sagrat és on acostumen a sortir més sorpreses.

asimetrich. De fet, potser la cosa està una mica exagerada. Però potser també els cronistes de l'e`poca devien passar ràpidament d'"una invasió de granotes al palau del faraó" a "una invasió de granotes a tot Egipte". Que els humans som uns exagerats.

alasanid. Segurament per fer la Biblia van recollir motles històries que ja corrien. Igual que la majoria de textos de l'antiguitat (i ben mirat, els moderns també)
ostres. Recordes les teories del diluvi!
:-)

Nica ha dit...

A vegades ho penso... si poguessim viatjar en el temps i veure què va passar realment, què hi trobaríem? Em sembla fascinant com els fets es van reinterpretar en la història de la humanitat i han perdurat en el temps ;-)