dijous, d’octubre 02, 2008

Nous objectius

Dels robots que hi ha a Mart, l’Opportunity i l’Spirit, ja n’he parlat en unes quantes ocasions. I cada vegada era una sorpresa que encara seguissin funcionant. Recordeu que quan els van enviar, la durada prevista de la missió era de 90 dies marcians (90 “sols”) i el cas és que actualment es troben en el sol 1680. Això vol dir una durada gairebé vint vegades superior a la prevista. No està gens malament!

Els exploradors mecànics ja les han vist de tots els colors. Han resistit tempestes de sorra, han passat hiverns, han patit problemes tècnics, han sofert baixades d'energia per la pols que es dipositava als panells solars, han perforat roques, han baixat a cràters i n’han tornat a sortir i ens han ofert un grapat d’imatges espectaculars i d'informació científica de primera mà sobre la superfície del planeta roig.

Actualment l’Spirit ja té alguns problemes seriosos. Una de les rodes ja no funciona, i això limita molt la seva capacitat de moviments, però segueix prenen determinacions atmosfèriques i enviant dades a la Terra. Encara que no es mogui gaire els equips que porta si que funcionen.

Però ara l’estrella és l’Opportunity. Fa poc va explorar el cràter Victoria. Va baixar per una de les faldes del cràter i fa poc que n’ha tornat a sortir. I aprofitant que encara és plenament operacional, els de control de la missió s’han plantejat un objectiu molt més ambiciós. Volen que vagi a explorar un cràter més gran. Molt més gran.

Per comparar. El cràter Victoria, que acaba de visitar, fa 750 metres de diàmetre i 70 metres de fondària. Un abisme per un robot que fa un metre i mig de llarg. Però el cràter cap a on es dirigirà a partir d’ara ja és una altra cosa. El cràter, batejat amb el nom d’Endeavour, fa vint quilòmetres de diàmetre. I es troba a l'enorme distància de dotze quilòmetres!

Nosaltres, caminant trigaríem unes tres hores en arribar-hi. Però per l’Opportunity el trajecte és un repte formidable. En realitat es calcula que trigarà dos anys en recórrer tot el camí. Això si tot va bé i gràcies a un parell d’avantatges que no tenia quan van arribar a Mart.

El primer és un nou programa informàtic que li han enviat que millora la seva capacitat per anar-se adaptant automàticament als obstacles amb els que anirà topant. Igual que amb els ordinadors de casa, cal anar actualitzant el programari cada determinat temps.

Un altre avantatge és una sonda que dóna voltes al planeta des de fa poc temps. La “Mars Reconnaissance Orbiter” va arribar al 2006, i aquest giny disposa d’una càmera de molt alta resolució que permetrà dissenyar millor la trajectòria que ha de seguir el robot. Penseu que conduir un dels rovers és com portar un cotxe teledirigit al que li envies les instruccions de per on ha d’anar i ell les executa unes quantes hores després. I encara més hores després rebràs la informació de com li ha anat i d’on es troba per tal que puguis tornar a calcular-li una trajectòria nova. Tot plegat fa que avanci a un centenar de metres per dia com a molt.

I si pel camí va trobant coses interessant, control de missió ha d’enviar noves instruccions per investigar-ho. Per tant, caldrà paciència per veure el cràter Endeavour des de la perspectiva del robot. De fet, és d’esperar que pel camí vagi trobant coses interessants, de manera que si al final no hi arriba potser no serà massa greu

Com acostuma a passar moltes vegades a la vida, l’objectiu final és important, però encara ho és més el camí que ens hi porta.

8 comentaris :

Carquinyol ha dit...

I a mi que em fan patir les actualitzacions de firmware, imagina't si hagués de fer-ho amb un aparell situat a un altre planeta !!

Això de la conducció del rover em recorda als jocs online. Fa uns anys, una de les queixes que es sentien més sovint és que a Catalunya patiem excessiu lag, o sigui, temps de resposta elevats (elevats s'ha d'entendre decenes de milisegons). Doncs bé, el lag del rover de Mart si que és elevat !!

Asimetrich ha dit...

Què bó. A mi em queda un dubte, com és que li van pronosticar un temps de vida tan curt quan ara l'ha superat 20 vegades i volen que continui 2 anys voltant???? Que li van posar windows vista com a sistema operatiu, que li donaven tan poc temps?

nephew ha dit...

Com a mínim tenim el consol que si el robot es fa malbé, només haurem de construir un Wall-e i enviar-lo allà!

Alasanid ha dit...

A mi el que em sorpèn és que el fessin només per viure 90 dies marcians que no són més de 93 dels nostres.

Ara, actualment ja té motius per estar fotut.

Esperem que l'altre tingui sort amb l'Endeavour. Vols dir que no fa menys metres dels que dius cada dia? O estarà aturat en temps adversos?

Dan ha dit...

Carquinyol. Si que te un lag important, si. I ja pots imaginar quan volen contactar amb les sondes de Saturn. A veure si algú identifica els taquions d'una vegada i aconseguim transmissions instantànies.

asimetrich. Ja ja. Molt bona aquesta del vista. No seran tant cafres els de la NASA! Segur que va amb el XP

nephew. Millor que enviïn una Eve, no?

alasanid. Suposo que els enginyers es van curar en salut. Ells garantien 90 dies, i la resta, doncs millor.
Si que tindrà moltes aturades, i durant els períodes de foscor tampoc anirà perquè els panells no carregen prou.

Vallve ha dit...

Jo crec que si ha durat 1680 sols és que va amb Linux. Imagineu-vos si a més del retard entre les comunicacions entre la Terra i Mart hi afegim una "penjada" de les de Windows. El que deuria fer la previsió potser era de Microsoft ...

Dan ha dit...

:DDDDD

Jesús M. Tibau ha dit...

dos personatges fantàstics per a un conte o una novel.la