divendres, d’octubre 17, 2008

Desfibril·lar les fibril·lacions

Una escena clàssica de les sèries i pel·lícules de metges i hospitals és quan el pacient fa una parada cardíaca. A la pantalla podem veure la màquina que mesura els batecs del cor i que mostra l’electrocardiograma. Sobtadament sona un xiulet i la línia queda plana. Aleshores tothom es posa a córrer i a cridar, el metge prepara les pales, demana que tothom es faci enrera i aplica la descàrrega. El malalt fa un salt, però normalment, l’electrocardiograma segueix pla. Aquí, de vegades es veuen els parents angoixats i segur que tenim un altre pla de l’electro, habitualment una línia verda sobre fons negre. El metge de les pales demana que pugin a dos-cents cinquanta i tornen a repetir el procés. La tensió segueix en el segon intent i de vegades cal tornar a pujar a tres-cents i repetir la descàrrega. Finalment i, després d’uns instants d’angoixa, la línia de l’electro torna a recuperar els senyals de bategar i tots respiren tranquils.

Doncs l’escena és efectiva, però està plena d’errades importants. De fet, quasi res s’acosta a la realitat.

El primer que cal tenir clar és que si l’electrocardiograma és una línia plana, ja no cal demanar les pales. El pacient ha mort i cap descàrrega el reviurà. Això és perquè la funció de les descàrregues no és reanimar el cor sinó tot el contrari. La idea és aturar-lo!

Sembla una ximpleria, però normalment aquestes situacions d'aturada cardiorespiratòria es deuen a un procés que passa en el cor i que s’anomena “fibril·lació”. Per això l’aparell és un desfibril·lador.

El funcionament normal del cor és com el d’una bomba que empeny la sang en fer una contracció del ventricle. Els detalls són més complexos, és clar, però podem imaginar-ho com un globus ple de líquid que, sobtadament, es contrau fent que el líquid surti.

Les contraccions les fa el múscul del cor, el miocardi, i unes cèl·lules nervioses s’encarreguen de fer que totes les fibres musculars es contraguin alhora, en un únic batec.

Però quan té lloc la fibril·lació ventricular, el que passa és que les fibres musculars del cors comencen a fer contraccions cada una al seu ritme. Sense coordinació. Això fa que el cor no empenyi la sang cap enfora, el flux sanguini de la resta del cos s’atura i la persona cau fulminada. El cervell necessita una arribada constant de sang.

Si en aquest moment es fa un electrocardiograma, no sortirà pla com a les pel·lícules. El cor fa contraccions, però les fa sense seguir un ritme correcte. Més que bategar sembla que tremoli. El que surt és una línia amb moltes ondulacions sense ordre ni concert.

I la idea dels desfibril·ladors és fer passar un corrent elèctric intens per aturar el cor. La clau és que una vegada aturat, normalment tornarà a posar-se en marxa bategant totes les fibres, de nou, coordinadament. És semblant a quan fem un “reset” a l’ordinador.

A la pràctica, tampoc van començant amb descàrregues petites per anar pujant. És una situació d’urgència, de manera que millor donar d'entrada la descàrrega intensa i assegurar-se que el sistema es reinicia. Després ja vindran amb l’adrenalina (epinefrina a la tele) o l’atropina, que són fàrmacs per activar el ritme cardíac.

El que si que cal fer és enretirar-se. Si algú toca al pacient en aquell moment rebrà també la descàrrega i potser tindríem al final dos pacients en aturada cardíaca en lloc d’un.

Una aturada cardíaca és una situació molt i molt estressant. Per això és important tenir algunes nocions de les maniobres que cal fer per ajudar mentre arriba l’ajuda. A més, actualment es comencen a posar desfibril·ladors portàtils en grans superfícies, estacions i llocs amb molta afluència de gent. No són difícils de fer anar, però estaria bé que a les empreses i també les escoles ensenyessin que cal fer en aquestes situacions.

Bàsicament es tracta d’avisar a emergències, mirar si l’afectat té pols i, si no, fer el massatge cardíac (ben fet).

Una curiositat. El número d’emergències és el 112. I es pot trucar fins i tot encara que no tinguem cobertura al mòbil o que estigui bloquejat. A més, és el mateix número per tota Europa. Hi ha qui creu que és el 911, però això és perquè és el que truquen a les pel·lícules i el 911 és el dels Estats Units. Aquí és el 112.

Els nens de casa ja el saben? Doncs aquest haurien de saber-lo!

13 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Curiós, no ho sabia pas tot això. Gràcies per l'aclariment. Ara quan ho vegi per la tele diré "uhhh quan rotllo!!!" :P

Anna ha dit...

és com el famós cop de puny al cor o la injecció directa a l'estil Pulp Fiction. I com els electroxocs, com li facis a algú a qui li funciona bé el cor el deixes arreglat!

Dan ha dit...

carquinyol. Home tot no es rotllo. Però els detallets per donar dramatisme a la cosa si que es passen una mica.

anna. Ja ho vaig pensar. Perpo els desfibriladors portatils que instalen , el primer que fan es verificar que el cor està fibrilant. Si no es així, no fan la descarrrega encara que li donis al botonet.
Estan prou ben pensats. Bastant a prova d'incompetents.

matgala ha dit...

El pacient està angoixat? Jo més aviat crec que el pacient està com inconscient :-P

Sort que ens expliques aquestes coses, que sinó alguns ens ho creiem tot...

Només una altra coseta... és que estic una mica tiquis-miquis, avui. Com pots trucar al 112 si no tens cobertura? Si no tens cobertura, és que el telèfon no troba cap antena. Si no troba cap antena, com pots trucar? O em perdo en alguna cosa?

Ei, que molt interessant! Que ara semblarà que només critico!!!

Dan ha dit...

El pacient? Ostres! El que volia dir eren els parents !!! Ja ho he arreglat.
Lo de la cobertura. No se els detalls tecnics. Se que funciona amb una freqüència diferent de la resta. I també he sentit (pero això no ho se segur) que fins i tot agafa senyal via satel.lit (?)
En teoria esta pensatr per poder trucar gratis des de qualsevol telefon, de qualsevol companyia i situat practicament a qualsevol lloc.

matgala ha dit...

No sé si creure'm el que corre per internet...

Buscant una mica (però sense aprofundir) he vist tres o quatre persones que diuen el mateix: pot ser que no tinguis cobertura amb el teu operador, però que el telèfon enganxi cobertura d'algun altre operador. Si vols trucar a qualsevol número, no pots, perquè el teu operador no t'ofereix servei. Però si vols trucar al 112, llavors sí.

Per exemple, a casa només hi ha cobertura de movistar. Algú amb vodafone, per exemple, podria trucar al 112, des de casa. Però no podria trucar als altres números. Pel que he entès, és clar. Si a casa no hi hagués cobertura de res... doncs ningú podria trucar al 112, a no ser que tingués un telèfon que pogués enganxar alguna senyal per satèl.lit... però hauria de ser un telèfon que les pogués agafar.

Carquinyol ha dit...

matgala a mi m'ha passat sovint no tenir cobertura del meu operador (Orange) i que al telèfon m'aparegués "Només 112". En aquests cassos si que havia cobertura d'altres operadors (Movistar en algun cas i Vodafone en altres).

Tot i així, també m'ha passat, a nombrosos punts, que m'aparegués sense cobertura i no em digués el text del 112, amb lo qual no sabria dir en aquells cassos si es podria trucar al 112 o no.

xrojano ha dit...

No és del tot cert. La contracció de les cel·lules cardíaques no és degut a la recepció d'un estímul neuronal (encara que poden poden influir en el ritme), sinó que hi han unes cel·lules amb capacitat per repolaritzar-se espontàniament, que són les que inicien l'impuls (de fet el que es veu als electrocardiogrames és la direcció de la despolarització/repolarització posant electrodes a diferents punts). En situació basal hi ha un grup d'aquestes cel·lules (el node sinusal), situat prop de l'entrada de la vena cava, que s'encarrega de marcar el ritme (l'anomenta ritme sinusal, que és el ritme normal del cor, hi ha una altra node de "reserva", que funciona més lentament i marca un ritme més lent). L'estímul contràctil viatja per cel·lules cardíaques especialitzades i arriba a totes les cèl·lules cardíaques. No totes les aturades cardíaques son degudes a desfibril·lació, en aquest cas el que s'intenta es despolaritzar les cel·lules encarregades de originar i conduir l'estímul elèctric per tal de tornar a produir el batec.
Amb la desfibril·lació el que s'intenta és posar "d'acord" a les cel·lules, per tal que no hi vagin a la seva, però és una altra situació

Dan ha dit...

xrojano. Tens tota la raó. de fet, jo ja avisava que els detalls eren més complexos, però es que si començava amb les cèl.lules de purkinje, ja no acabava mai. En tot cas, gràcies per l'aclariment!

Rita ha dit...

Gràcies per tota aquesta informació, dan!

Ets molt didàctic i s'agraeix. Aquestes coses acostumen a fer-se feixugues de llegir quan no hi estàs posat i tu resultes molt interessant i agradable.
Bon capde!

Vallve ha dit...

Molt bon aclariment. Crec que molts de nosaltres no en teníem ni idea i ens pensàvem que el surt a la tele era més o menys real. El que expliques em quadra, doncs havia sentit que en certs casos d'arritmies el que cal fer també és una desfibrilació (per fer el "reset" que esmentes). De fet a algunes persones se'ls implanta un petit desfibrilador a prop del cor.
Per què doncs a la tele s'ho inventen? Per donar més espectacle? No caldria o és que es pensen que som ximples i no veuríem la diferència entre un electrocardiograma normal i un d'anòmal (sense la necessitat de que sigui pla).

sants ha dit...

Ei Dan!

Feia dies que no et deia res.. molt interessant com sempre!!


rita: molt maca la foto de l'Illa Roja ;)

semmelweis ha dit...

Excel·lent i didàctica explicació de fisiologia cardíaca!
Un fet semblant pot succeir a l'úter en el moment del part on hi ha també uns marcapassos que es coordinen i fan que la contracció uterina, que comença pel fons de l'uter, vagi descendint coordinadament enllaçant el segon i a vegades un tercer marcapàs. En algun cas no hi ha aquesta coordinació i cada un va pel seu compte, el part s'atura i pot donar problemes. També cal fer un "reset", aquí amb fàrmacs, aturant les contraccions i començar de nou. Normalment va bé si la causa que l'ha produït deixa de ser. És un fet similar que no surt a les pel·lícules però tot és cultura...
Felicitats.