Nit de zombis

Que quedi clara una cosa. Jo sóc de celebrar la castanyada i em rebenta el Halloween. M’encanta passar una vetllada de castanyes, moscatell i, sobretot panellets, i tinc molts vells bons records relacionats amb la nit de tots sants. En canvi, les carabasses retallades em sonen a pel·lícula americana poca-solta i mai he entès que volen aquelles criatures repel·lents cridant “truco o trato”. Sempre em pregunto de quin coi de truc parlen i a quin coi de tracte es refereixen.

Però la pressió mediàtica és molt potent i els joves d’avui tendeixen a preferir les festes d’importació. Per tant, no ens lliurarem de veure tota la parafernàlia d’icones relacionades amb el halloween. I entre elles n’hi ha una de destacada: Els zombis.

Al diccionari trobo que un zombi és “En el vudú d'Haití, persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria”. Una definició menys espectacular que els zombis de les pel·lícules, que sempre tenen la decidida voluntat de matar a mossegades a la rossa protagonista que no para de cridar.

Als zombis se'ls anomena moltes vegades “no morts”. Una definició que és absurda, perquè si no ets mort, doncs ets viu i cap problema. I, des d’un punt de vista biològic els zombis tenen moltes característiques dels éssers vius. Es mouen, responen a estímuls, semblen tenir necessitat d’alimentar-se, i no sé si es reprodueixen (ecs) però no em sorprendria gens que alguna pel·lícula gore existeixi sobre el tema. Per tant, semblaria que l’única part del cos d’un zombi que té problemes de supervivència és el cervell. En concret algunes de les funcions superiors, perquè el sistema autònom no sembla estar danyat del tot.

Alguna vegada s’ha intentat especular sobre quin pot ser l’origen de les creences referents als zombis. En concret s’ha parlat de l’efecte de diferents verins. Un que donaria aparença de morts a les víctimes de l’enverinament. La toxina del peix globus (la tetradotoxina) podria tenir un efecte en aquest sentit ja que a dosis molt baixes causa una paràlisi muscular que es pot confondre amb la mort si no hi ha un metge per allà que pugui adonar-se del que realment passa.

Aleshores podrien enterrar la víctima i, si l’efecte de la toxina passa, sortiria del terra fet un desastre i mig atordit. Si a més tenim la sort de contar amb un bruixot que faci vudú i que li doni un segon verí per anular la voluntat del pobre desgraciat, ja tenim un zombi molt arregladet.

Tot plegat una mica massa agafat pels pèls i sense cap prova que ho confirmi.

També hi ha l’explicació més biotecnológica. Una infecció misteriosa o, encara millor, un virus creat per científics sense escrúpols, que causi una malaltia els simptomes de la qual corresponguin més o menys amb la zombificació. Llagues a la pell, pèrdua de voluntat, i tot això, i que a més, explicaria per quin motiu les mossegades dels zombis encomanen la zombificació.

No cal dir que ara com ara no coneixem cap microorganisme que tingui tots aquests efectes alhora, però el món bacterià és molt gran i encara poc conegut. Qui sap si existeix una mena de Pseudomonas zombifactorum o alguna cosa similar.

De totes maneres, els zombis haurien de ser fàcils de matar. Representa que el cor no els va, o els va molt a poc a poc. Però sense un transport eficient d’oxigen i nutrients a les cèl·lules, aquestes es queden sense energia molt de pressa i deixen de funcionar. Les cèl·lules musculars es queden sense força i les nervioses deixen d’enviar senyals. I sense senyals nerviosos, les cames s’aturen i el zombi cau a terra. Una presa molt fàcil!

Per tant, en presència d’un zombi, i passat el primer esglai inevitable, n’hi hauria d’haver prou de sortir corrents uns pocs metres, que de seguida caurà i el podrem deixar morir sense pressa.

I per si es tracta de la versió “malaltia contagiosa zombificant” millor observar-lo amb una mascareta o un mocador tapant la boca. Ah! i no el toqueu sense guants. De fet, millor no el toqueu. Si alguna cosa aprens de les pel·lícules és que acostar l'orella a la seva boca per escoltar si respira és un sistema molt estúpid de comprovar si és mort.

Tot i que segur que la majoria estarien, simplement, fent-li fotos amb el mòbil o, millor encara, un vídeo per penjar-lo a Youtube!