Estirar amb compte.

L’alarma ha saltat amb una nota de l’agencia del medicament sobre el mal ús amb els tractaments a base de toxina botulínica, dels quals el més famós és el Botox. El cas és que s’han donat alguns casos de reaccions adverses i el que han fet ha sigut, bàsicament recordar com s’ha de fer servir el tractament. El que m’ha sorprès en llegir el comunicat és que dels dotze casos greus detectats, sis van donar-se en nens de menys de tretze anys, i un d’ells va morir. Realment un nen tan petit requereix tractaments amb Botox? Com que ignoro el motiu, prefereixo creure que no va ser per motius purament estètics.

L'ús de tractaments basats en aquesta toxina ha agafat una certa popularitat per eliminar les arrugues de la cara. Després d’unes poques injeccions subcutànies, la pell sembla més tensa i l’aspecte de la cara es rejoveneix. És un tractament realment efectiu, però amb el que cal anar amb compte.

La idea de tot plegat és aprofitar el funcionament d’una toxina generada per un bacteri, el Clostridium botulinum. Aquest microbi genera una proteïna que interfereix la comunicació entre les neurones i les cèl·lules del múscul. Quan contraiem un múscul, el que passa és que enviem un senyal a través dels nervis que van del cervell fins al múscul. Quan el senyal arriba a l’extrem del nervi, aquest deixa anar una substància, anomenada acetilcolina, que s’uneix a les cèl·lules musculars i desencadena la contracció. Doncs el que fa la toxina botulínica és impedir que les neurones alliberin aquesta acetilcolina. Aleshores, al múscul no li arriba cap senyal i simplement no es contrau.

Pràcticament igual que si haguéssim tallat el nervi.

Com que les arrugues es generen per contraccions dels músculs de la cara, si injectem aquesta toxina, aconseguirem que es relaxin i que els plecs a la pell causats per la contractura desapareguin.

Però cal anar amb compte i assegurar-se que la toxina actua únicament on volem. Per això es fa servir en quantitats molt petites. I molt, vol dir molt.

No és perquè si. Una intoxicació per aquests bacteris, una malaltia anomenada botulisme, pot ser fàcilment mortal. Principalment perquè si afecta a la musculatura del tòrax, el pacient simplement deixa de respirar. Els músculs que inflen i desinflen el pulmó a cada inspiració deixen d'actuar... i adéu!

I d’altra banda, la toxina no és qualsevol cosa. En realitat és la neurotoxina més potent que es coneix. Per fer-nos una idea. Amb mig quilo d’aquesta toxina n’hi ha prou per matar a tota la població mundial! Per matar una persona n’hi ha prou amb menys de la deumil·lèsima part d’un mil·ligram. De manera que poca broma.

És tan tòxica que, òbviament, molts exèrcits l’han incorporat com armament biològic. En argot militar és coneix com “agent X” i el seu ús està prohibit pel Protocol de Ginebra i la Convenció Sobre Armes Químiques. Però ja sabem tots com funciona això.

Per tant, estem parlant d’un agent potencialment molt perillós. Però com tot, si s’aplica correctament pot tenir efectes molt útils. Inicialment no es feia servir per estètica sinó per tractar patologies relacionades amb una excessiva contracció de determinats músculs. Per exemple les contraccions de les parpelles, l’estrabisme o alguns tipus de torticolis.

I en el cas de l’estètica s’administra per eliminar les arrugues del front i de l’espai entre els ulls. Però no es pot emprar per les del voltant de la boca. El problema és que aquesta regió té molts vasos sanguinis i hi ha el risc que la injecció enlloc de quedar-se subcutània, entri en el sistema sanguini i s’escampi la toxina per indrets més sensibles, com la musculatura del coll o dels pulmons. Si això passa, els problemes poden ser molt greus i fins i tot mortals, de manera que millor deixar les arrugues de la comissura dels llavis lluny de la toxina aquesta.

Perquè ja és curiós injectar-se amb finalitats estètiques una neurotoxina que es fa servir com armament biològic, però al menys fer-ho bé.