Google i el medi ambient

Una notícia ha corregut per la xarxa i ha sortit als diaris. Sembla que a The Times han comentat un estudi segons el qual, fer una cerca per Google augmenta els nivells de CO₂ de l’atmosfera. Concretament uns 7 grams. Això és molt poquet. Però si diàriament es fan dos mil milions de cerques, la quantitat passa a ser molt important. Unes catorze mil tones de CO₂, cada dia. I, és clar, ja tenim noticies sobre el cost ambiental de “googlejar”, la hipocresia de Google per apuntar-se a la lluita contra el canvi climàtic però alhora contribuir-hi, i la contribució dels internautes a l’escalfament global.

Però ja sabeu que m’agrada mirar dues vegades aquesta mena de notícies. Moltes vegades les coses no són el que semblen, de manera que he fet el xafarder, encara que reconec que amb això segur que he contribuït a augmentar el CO₂ de l’atmosfera.

Sincerament no m’amoïnava massa, perquè el simple fet d’estar viu ja fa que el CO₂ augmenti. Amb tota seguretat en una quantitat més important que la que generaré per culpa dels servidors que fa servir Google.

En això m’ha vingut al cap una entrevista que van fer fa moltíssims anys al que aleshores era president de la generalitat, en Jordi Pujol. No tinc ni idea de que parlava en concret, però comentava algun dels eterns conflictes amb el finançament i explicava que la Generalitat reclamava uns quants milers de milions de pessetes. I aleshores puntualitzava: “Això poden semblar molts diners, perquè per una economia familiar realment ho són. Però per una institució com la Generalitat en són molt pocs”.

I aleshores m’he preguntat si aquestes catorze mil tones de CO₂ que aportem els insensats internautes són realment molt CO₂, o només ens ho sembla perque no estem acostumats a tractar amb números a escala planetària.

De manera que he tornat a buscar al Google (Apa! Set grams més a l’atmosfera) i he mirat quant CO₂ alliberem anualment els humans. El numeret també és gran. L’any 2005 van ser vint-i-vuit mil milions de tones. I mirant les tendències suposo que al 2008 ja haurem arribat als trenta mil milions de tones.

Una dada interessant, perquè aleshores resulta que la contribució dels internautes representa aproximadament el 0.017 % del CO₂ total.

Ens hem d’amoïnar per això? Cal prendre alguna mesura per reduir-lo?

Mirem-ho amb un exemple. Per equilibrar un pressupost, un mileurista que cobri exactament 1000 euros al mes hauria de dedicar molt temps a reduir una despesa de 17 cèntims? No fora millor centrar els esforços en altres coses que representin un percentatge més important?

Doncs el mateix passa amb aquestes dades sobre el CO₂ que generem al fer servir Google. A escala global és un valor gairebé anecdòtic.

A més, com era previsible els de Google han emès una nota on afirmen que ells generen únicament 0.2 grams per cerca. És clar, tot depèn de si en comptar inclous la despesa del teu propi ordinador o no. Però de nou, tots aquests detalls són irrellevants.

I a més encara pot ser una mica més empipador tot plegat. L’estudi l’ha fet l’Alex Wissner-Gross, Doctor en Física per la Universitat de Harvard. Poca broma que segurament els càlculs són correctes. Però (sempre hi ha un però) resulta que aquest senyor és el propietari d’una pàgina web on per un mòdic preu calculen el consum energètic i el cost ambiental de les teves pàgines web. T’ajuden a optimitzar-les i et permeten obtenir un certificat de pàgina ecològica “Green Certified Site”.

De manera que potser els de The Times el que feien era propaganda del negoci d’aquest senyor. Segurament sense ser-ne conscients. O encara pitjor, van buscar una manera massa impactant de comentar el que era un simple estudi sobre l'impacte de les activitats on-line. En tot cas, l'autor del treball diu que ell no va parlar en concret de Google amb els del diari i que l'únic que fa és mirar de promoure l'us més eficient dels sistemes informàtics.

Realment no em sembla gens malament que es donin aquests certificats o que es miri d’optimitzar totes les activitats, de manera que tot sigui el més eficient i el menys contaminant possible. Al contrari! És exactament la mena d’actitud que cal tenir i tant de bo fos molt més general. Com deia el Capità Enciam, “els petits canvis són poderosos!”.

I tampoc hi ha res de dolent en que hi guanyin diners amb aquestes activitats. Ser ecologista no té perquè ser incompatible amb mirar de guanyar diners! De fet, el dia que es trobi la manera de fer-nos milionaris millorant el medi ambient, el planeta començarà a millorar molt de pressa.

Però el que empipa és que causin alarma o et facin sentir culpable sense cap necessitat, simplement per aconseguir un titular impactant. Hi ha problemes seriosos que cal resoldre i potser no hauríem de perdre el temps amb aquestes collonades.